Curs B1 (Lliçons 7 i 8; Apèndix i Epíleg)
Lliçó 7: El paràgraf.
Paràgraf Frase o oració⬆ Sintagmes⬆ Paraules⬆ Monemes⬆ Lletres⬆ |
Un paràgraf és un conjunt, més o manco extens (alguns autors parlen d’entre 2 i 6 línies), d’oracions que parlen d’un tema determinat. És una unitat narrativa. El paràgraf va des del principi de l’escrit fins al primer punt i a part; o des d’un punt i a part fins el proper; o des del darrer punt i a part fins al final de l’escrit. Hi podem trobar un inici, un desenvolupament i una conclusió. Però, com ja ha passat en l’oració, cada escriptor o escriptora té el seu estil propi i personal que marca el text, el paràgraf i l’oració.
Exemple: aquestes sis línies anterior són un paràgraf, des del principi de l’escrit fins el punt i a part.
Resum Paràgraf Unitat narrativa Format per oracions Més o manco extens El conjunt de paràgrafs formarà un text (escrit o discurs) |
Exercicis
1.- Quants de paràgrafs hi ha en aquest escrit:
Llegir un text científic requereix aplicar una sèrie de destreses que hem d’ensenyar als nostres alumnes, com ara, saber distingir els paràgrafs, subratllar i trobar-ne les idees principals.
2.- I en aquest:
La llengua és una eina de comunicació que s’utilitza entre els membres que formen part d’una mateixa comunitat (propuesta: que utilitzen els membres d'una comunitat). Aquesta comunicació es pot establir en situacions quotidianes o en contextos professionals. En situacions més informals utilitzem llenguatge general, però en un context professional o més formal s’utilitza el llenguatge d’especialitat.
La redacció de textos amb llenguatge d’especialitat ha de contemplar varis aspectes:
- Els textos han de ser entenedors i adaptar-se al receptor: aquest potser no té coneixements sobre el tema ni domina el llenguatge especialitzat.
- Com que els textos tracten d'un tema específic, el vocabulari ha de formar part d'un àmbit en concret.
Segons Cabré (1993) el llenguatge general està constituït per un conjunt divers de subcodis que els habitants utilitzen en funció de les seves modalitats dialectals. A més, han de tenir en compte les necessitats expressives i les característiques particulars del context comunicatiu en el qual es troben. El llenguatge d’especialitat, en canvi,...
La redacció de textos amb llenguatge d’especialitat ha de contemplar varis aspectes:
- Els textos han de ser entenedors i adaptar-se al receptor: aquest potser no té coneixements sobre el tema ni domina el llenguatge especialitzat.
- Com que els textos tracten d'un tema específic, el vocabulari ha de formar part d'un àmbit en concret.
Segons Cabré (1993) el llenguatge general està constituït per un conjunt divers de subcodis que els habitants utilitzen en funció de les seves modalitats dialectals. A més, han de tenir en compte les necessitats expressives i les característiques particulars del context comunicatiu en el qual es troben. El llenguatge d’especialitat, en canvi,...
3.- Finalment, quants paràgrafs trobam en aquest text:
A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i remeten la radiació infraroja que emet la superfície del planeta Terra. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi a l'espai exterior i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.
El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi ha abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.
Solucions:
1.- Un
2.- Quatre.
3.- Dos.
Lliçó 8: El discurs. El text. Modalitat i classes de textos. La puntuació. Marcadors textuals i connectors. El resum. La narració. La carta personal. La carta formal.
Un text és un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge.
El mot prové del llatí textum, derivat del verb texere i significa teixit. En sentit estricte aquesta composició pertany a la llengua escrita, però el seu significat s'ha estès, gràcies a la semiòtica, a qualsevol unitat que transmet un significat. Per això es pot parlar de textos orals o de costums i tradicions que actuen com a textos, en el sentit que poden ser llegits - interpretats- per algú altre i que vehiculen un missatge.
Un text ben format ha de tenir coherència, cohesió, adequació i presentació de manera que existeixi una unitat temàtica i d'estil que ajudi a la comprensió per part del receptor.
Coherència
La coherència és la unitat temàtica d'un missatge, de manera que el receptor té la sensació de trobar-se davant un tot estructurat que transmet un missatge i no davant frases aïllades.
Cohesió
La cohesió és la forma. Propietat que implica la correcta relació entre les diferents parts del text. Compleix normes sintàctiques, gramaticals, i signes de puntuació.
Adequació
L'adequació és la propietat d'adaptar el missatge a la situació, mitjançant el registre. Pot ser:
Culte: El més curós de tots. Molta precisió lèxica. Correcció gramatical. S'utilitza en poesia i ciències.
Estàndard: El normal. S'utilitza a la premsa, relacions interpersonals i en llenguatge col·loquial.
Vulgar: Ús més descuidat de la norma lingüística, pobresa de vocabulari, ús de paraules inapropiades, pronunciació deficient, etc.
Els textos, segons el llenguatge, poden ser:
- Periodístic.
- Literari, si usa les convencions d'estil i la doble figuració de la literatura.
- Científic, si apareixen tecnicismes i mots monosèmics.
- Administratiu o jurídic, amb abundància d'abreviatures i fórmules lexicalitzades provinents del dret.
- Publicitari.
Segons la modalitat, un text pot ser:
- Text descriptiu. En literatura, la descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Es tracta de fer veure al lector un objecte, un paisatge, una persona... i de vegades, fer sentir una experiència, una emoció, un sentiment de qui descriu.
La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa. També pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.
- Text narratiu. La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Es basa en un text que explica una història des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa, és a dir, s'oposa a la poesia que usa el vers,
- Text expositiu o divulgatiu (que inclou l'instructiu). Els textos expositius serveixen fonamentalment per donar informació de manera objectiva i ordenada sobre fets, idees, teories,etc., a un lector o a un oient interessat en un tema determinat. L'estructura habitual d'un text expositiu (explicatiu o informatiu) comprèn tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió.
- Text argumentatiu. Un text argumentatiu és aquell on predomina l'argumentació i que exposa l'opinió de l'autor sobre un assumpte. Argumentar consisteix a exposar de manera raonada i lògica unes opinions pròpies per tal de convèncer algú que manifesta una altra opinió.
- Text explicatiu. Un text explicatiu és un text o sentència destinat a aclarir les causes, context i conseqüències d'algun objecte, procés, assumpte, etc., juntament amb les regles o lleis que les causen. L'explicació només és possible a través de la comprensió de l'objecte explicat.
- Text predictiu. El text predictiu és un tipus de text que té com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur per conjectura, per intuïció o per un do considerat profètic. Hi ha textos predictius orals i textos predictius escrits.
- Text teatral. El text teatral o text dramàtic és en les arts escèniques el conjunt de paraules i frases que poden aparèixer, directament en llenguatge verbal, en un espectacle.
La puntuació. Els signes de puntuació.
En aquesta pàgina hi podeu trobar informació exhaustiva sobre el tema:
Coma (,). S’utilitza per separar els elements d’una llista o enumeració; també per fer un incís dins la frase; abans i després d’un vocatiu; i en alguns casos més. Exemples: He d’anar a comprar taronges, pomes, meló, melicotons, albercocs i cireres. Juan, vine, per favor.
Punt (.). Serveix per indicar el final d’una frase o oració. Pot ser punt i seguit i punt i a part i punt final. (Podem agafar els exemples de la lliçó que parla de paràgrafs).
Punt i coma (;). Indica que la pausa és un poc més llarga que la de la coma. S’usa per fer frases juxtaposades i quan les enumeracions són molt llargues. Exemples: Hauríem d’estudiar la divisió, la multiplicació; repassar els decimals; escriure un resum de Naturals, dues oracions de Llengua; i dibuixar les característiques de la cara: ulls, celles, nas, boca i orelles.
Dos punts (:). Es fan servir per indicar que ve una citació literal i per introduir una enumeració. Exemples: Davant mi li va dir: “ves-te’n a porgar vent”.
Punts suspensius(...). Indiquen que la frase queda inacabada. Exemple: Després de dinar, encara tragueren més coses: dolços, xocolates, ...
Signe d'interrogació (¿?). S’utilitzen per fer una pregunta directa. Normalment només s’empra el del final, i es pot utilitzar el del principi quan en una frase llarga pot confondre on comença. Exemples: Vendràs, demà, al cinema? Vols un tassó d’aigua?
Signe d'admiració (¡!). Igual que el d’interrogació: l’usam per indicar que la frase és exclamativa i normalment només s’utilitza el del final. Exemples: Caram, d’al·lot! Ai! Atura’t!
Guions (- -). A vegades són intercanviables amb els parèntesis. S’utilitzen per indicar que la paraula, sintagma o frase, és un incís o una explicació complementària. Exemples: Ahir horabaixa -encara no feia fosca-, em vaig topar amb el teu amic Toni. Te’n recordes –érem molt petits- quan no volíem anar a escola?
Guionet (-). El trobam per tallar una paraula a final de línia, per unir paraules compostes i parts d’alguns números. Exemples: Si feim tots els exercicis bé, ens donaran un premi el qual consis-
tirà en ... Pel-roig. Esclata-sang. Vint-i-sis. Trenta-dos.
Parèntesis (()). Fan la mateixa funció que els guions. Exemple: Cada diumenge anàvem al camp (a l’antic de son Batle) a veure el nostre equip favorit.
Claudàtors([ ]). S’empren, dins una citació,per indicar els punts suspensius, o per assenyalar l’autor anomenat. Exemple: I va dir: “Escoltau, el llibre de lectura, de mestre Pepet [sic], duia un paper dins que parlava de gramàtica, [...] i altres matèries”.
Cometes simples (`´). Serveixen per indicar el significat d’una paraula o frase, i per la traducció d’una obra (literària, musical, etc.). Exemple: Diuen que la postveritat `mentida´, prové del llibre My Kampf `la meva lluita´.
Cometes dobles (“”). Les utilitzam per destacar una citació o paraules textuals, i per indicar que allò és una ironia, un doble sentit, ... Exemples: Literalment, ens va dir: “sou uns ases”. Nosaltres, que el coneixíem, el deixàvem “cantar”, que s’explaiàs.
Marcadors textuals i connectors
- Els marcadors textuals identifiquen els paràgrafs i frases, classifiquen la informació que contenen, de manera que faciliten que el lector sàpiga inconscientment quina mena d'informació trobarà.
- Els connectors relacionen els paràgrafs i frases, organitzen la informació i guien el lector pel que fa al contingut del text.
- Aquests elements poden ser conjuncions, preposicions, adverbis, locucions, etc.
Marcadors més habituals
Per introduir un tema: L’objectiu principal de…, etc. Per encetar un tema nou: Respecte de X… Per marcar l'ordre: Primer, / Primerament, / En primer lloc, / D’entrada, ... Per fer distincions: D’una banda, / Per un costat,... Per continuar sobre un mateix punt: A més a més, / A més, / Tanmateix,... Per posar èmfasi en un punt: És a dir, / Això és, / Igualment,... Per posar exemples: Per exemple, / Un bon exemple d’això és... / N’és un bon exemple... Per resumir: En resum, / Resumint el que... / Recollint el més important... Per acabar: En conclusió, / En definitiva, / En conseqüència, / Així doncs,...
Connectors més habituals
Per indicar causa: atès que, com que, ... Per indicar conseqüència: en conseqüència / a conseqüència de / conseqüentment, per consegüent, per tant, vist que, ... Per indicar condició: si, només de / només que, posat que,... Per indicar finalitat: a fi de / a fi que, per tal de / per tal que, amb l’objectiu de, ... Per indicar oposició: en canvi, en contra, al contrari, ... Per indicar objecció: encara que, malgrat que, per bé que, ... Per indicar narracions (exposició de fets): abans, anteriorment, al mateix temps, ... Per a les descripcions: a dalt, més amunt, a la dreta, ...
El resum
El resum és l'escrit que sintetitza les idees principals d'un text en un nou redactat. L'extensió del resum pot variar, però no sol superar el 25% de l'extensió de l'original. En el resum s'han d'evidenciar els lligams lògics de les idees explicades al text de partida, encara que això suposi canviar l'ordre en què apareixen, i la redacció ha d'adoptar un to objectiu, independentment del punt de vista de l'autor del text base.
La narració
Tota narració conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar en la història a través del diàleg o els seus pensaments es poden reproduir en un estil indirecte.
Hi ha un narrador que conta els fets, és l'única font d'informació per al lector i sol oferir una determinada interpretació de la història (que acostuma a estar narrada en passat).
La història és fictícia i el narrador també (encara que sigui el mateix autor), tot i que es manté subjecte a les regles de la versemblança i la coherència discursiva.
La història pot coincidir o no amb la trama, l'ordre en què es presenten els fets al lector, ja que la comunicació és diferida.
Gèneres narratius clàssics
Novel·la: la novel·la és una narració en prosa, d'una extensió considerable, en què es relaten les vivències d'un o més personatges. Normalment, consta de tres parts: el punt d'arrencada, que sol ser una situació conflictiva a partir del qual se sol fer el desenvolupament dels fets; i el desenllaç de la història, que pot acabar bé o malament.
Epopeia: és un gènere èpic (pertanyent a la narrativa) que s'acostuma a escriure en vers. És pròpia dels primers estadis de la literatura occidental. La majoria d'epopeies van ser pensades per a la seva transmissió oral i explicaven en diferents episodis les aventures d'un heroi.
Llegenda: Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mite.
Faula: Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final.
Mite: Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, tals com déus, semidéus, herois, monstres o personatges fantàstics, els quals busquen donar una explicació a un fet o fenomen.
Conte o narrativa breu: és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser sobre temes reals o ficticis.
Epístola: és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa. En aquest darrer cas s'escriu la lletra inicial en majúscula.
La carta personal
És aquella que adreçam a una persona coneguda nostra. Segons el grau de confiança utilitzarem un tractament o altre: senyor, amic, ... i el tractarem de vós, de tu, o de vostè. Sol tenir aquests apartats:
1.- DATA
(Lloc) Lloseta, 3 d’octubre de 2017
2.- Salutació
Benvolgut / Apreciat / Estimat + nom,
3.- Contingut
(Depèn del que haguem de comunicar. Normalment pot tenir aquests tres apartats.)
1.- DATA
(Lloc) Lloseta, 3 d’octubre de 2017
2.- Salutació
Benvolgut / Apreciat / Estimat + nom,
3.- Contingut
(Depèn del que haguem de comunicar. Normalment pot tenir aquests tres apartats.)
- Introducció
- Exposició
- Conclusió
4.- Comiat
Cordialment, /Una abraçada,/ Ens veurem a ..., el dia ... /Prest tornaràs tenir notícies meves,
- Exposició
- Conclusió
4.- Comiat
Cordialment, /Una abraçada,/ Ens veurem a ..., el dia ... /Prest tornaràs tenir notícies meves,
5.- Signatura
6.- Post escriptum (PS)
o Post Data (PD) En el cas que s’hagi d’afegir algun detall.
6.- Post escriptum (PS)
o Post Data (PD) En el cas que s’hagi d’afegir algun detall.
La carta formal
És un escrit que adreçam a persones que no coneixem, institucions, organismes oficials, ...
És parescuda a la personal, però el contingut és més respectuós, més formal.
Exemple Personal:
Lloc i data: Lloseta, 3 d’octubre de 2017
Salutació: Apreciat amic Pere,
Cos: Com que fa molt de temps que no tenc notícies teves, he decidit escriure’t aquesta carta perquè em contis com et van els estudis del teu nou curs de català. Sí, m’ho va dir la teva germana quan ens vàrem veure la setmana passada.
Bé, conta’m coses perquè tenc un llibre que et pot interessar.
Comiat: Una abraçada del teu amic Biel.
Signatura
Exemple Formal:
Presentació: Biel Ramon
Mestre de català
C/ Ca n’Hereu,1
Lloseta
Salutació: Sr. Batle,
Cos: Com a usuari del Casal de cultura de Ca n’Hereu, acudeixo a vostè per exposar-li que la planta baixa no està en condicions idònies per aprofitar-la com a sala de classe. Necessita una mà de pintura.
Esper que pugui comprovar aquest fet i posar-hi algun remei.
Comiat: Quedo a la seva disposició.
Lloc i data: Lloseta, 3 d’octubre de 2017
Signatura
Destinatari: Sr. Batle de l’ajuntament de Lloseta
Exercicis
1) Escriu una carta a un/a amic/ga (real o fictici) que visqui a Menorca i li expliques que l’aniràs a veure per les festes de sant Joan. No perquè et convidi a anar-hi sinó que aprofitant que hi vas, passaràs a saludar-lo/la.
2) Escriu una carta al batle del teu poble demanant que posin remei a algun desperfecte, o problema, del teu carrer. Aquesta queixa la poden compartir altres veïnats.
3) Escriu una carta al teu mestre de català explicant-li el progressos que creus que has fet durant el temps que dus de curs i quins són els principals problemes que trobes.
Solucions
(Com que poden ser múltiples, el camí més curt és enviar-les al mestre perquè les corregesqui i et faci els comentaris pertinents.)
Apèndix
La literatura és l'art d'escriure. Etimològicament és l’art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. Tanmateix, el concepte de literatura és més ampli, ja que es pot considerar la literatura com el conjunt d'obres literàries d'un poble (literatura catalana), d'una època (literatura romàntica), d'un gènere (literatura èpica), etc. En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot, hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els texts escrits d'una certa qualitat, excloent-ne algunes formes populars com el còmic o certes novel·les "de gènere" (novel·la "rosa", "de lladres i serenos", etc.). Els temes són força variats, però giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.
Es considera un gènere literari cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l'estructura i el contingut. Des de Plató i Aristòtil fins a gairebé el segle XIX, hi foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura. De la primera sorgeix el gènere dramàtic (tragèdia, drama, comèdia), de la segona el líric (poesia) i de llur fusió, l'èpic.
Per saber més coses de literatura (classes, objectius, nomenclatura, etc.) podeu visitar aquesta pàgina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura
Podem llegir una novel·la. Algunes, considerades bones, són: L’estrany, d’Albert Camus; Dins el darrer blau, de Carme Riera; Jo confesso, de Jaume Cabré; Romeu i Julieta, de William Shakespeare; El cementiri dels llibres oblidats, de Carles Ruíz Zafón.
La poesia és un gènere literari que té diferents definicions, una d’elles és la que designa l’expressió escrita d’una forma bella, utilitzant determinades rimes i mètriques, o no. Hi ha una poesia més assequible, entenedora, i una altra més hermètica, més difícil d’entendre, sobretot si no es posseeixen les claus per interpretar els poemes.
A nivell local tenim alguns poetes i poeteses, entre els destacats comptaríem Pere Joan Martorell, Antoni Santandreu i Antoni López, premi de poesia inèdita Vila de Lloseta 2017. L’altre premi de poesia, Jordi Julià. Tots tenen obra publicada, així que la recomanació és que llegeixis un llibre de poesia. Naturalment que a dins Mallorca n’hi ha moltíssims més. S’ha fet famosa una frase que diu que a Mallorca es pega una coça a una pedra i de davall hi surt un poeta. Tens per triar.
El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe. A l'obra teatral, un o més personatges tenen almenys un objectiu immediat i gairebé sempre almenys un conflicte dramàtic, que pot ser intern i extern. Avui dia les arts escèniques són una de les poques formes d'art en què l'artista i qui gaudeix de l'obra es miren cara a cara, al mateix espai i en directe. El teatre ha estat i continua estant lligat, de vegades barrejat, amb altres arts escèniques com per exemple la dansa o el circ.
Durant molts anys el teatre ha estat estudiat únicament com a una petita "incrustació, amb prou feines" a la literatura, interessada només en un element teatral, no obligatori, que és el text dramàtic.
En el teatre de Lloseta, de tant en tant, fan algunes representacions dramàtiques. Durant el curs parlarem d’alguna.
Per a més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre
L'assaig és un gènere literari dins del més general de la didàctica. El nom d'aquest gènere prové de la paraula francesa essai, traduïble aquí com "intent", "temptativa", "aproximació" o "prova", emprada per primer cop per l'escriptor Michel de Montaigne per a definir els seus textos. Tot i que n'existeixen diferents definicions, l'ús que fa Montaigne del mot ens informa del caràcter lliure i versàtil d'una forma literària que prova de copsar un tema des de la subjectivitat, de manera que s'aproxima a la reflexió filosòfica. Existeix una multitud de subgèneres, segons la temàtica abordada, i el grau de polèmica que es vulgui aconseguir.
Alguns autors importants de la literatura mallorquina
s.XIII: Ramon Llull. Anselm Turmeda. Guillem de Torroella. Ferran Valentí.
s. XVI: Rafael Bover. Joan Binimelis.
s. XVIII: Josep Togores (comte d’Aiamans).
s. XIX: Miquel Ferrer. Joan Josep Amengual. Marià Aguiló. Tomàs Forteza. Josep Lluís Pons i Gallarza. Josep M. Quadrado. Tomàs Aguiló. Pere d’Alcàntara Penya.
S. XX: Antoni M. Alcover. Joan Alcover. Miquel Costa i Llobera. Llorenç Riber. Maria A. Salvà. Miquel dels Sants Oliver. Gabriel Alomar. Miquel Ferrà. Guillem Colom. Bartomeu Rosselló Pòrcel . Josep M. Llompart. Blai Bonet. Jaume Vidal Alcover. Maria Ant. Oliver. Miquel Àngel Riera. Miquel Bauzà. Damià Huguet. Josep Albertí. Salvador Galmés. Llorenç Villalonga. Baltasar Pòrcel. A. Serra. Gabriel Janer Manila. Carme Riera. (No s'inclouen les generacions més joves).
Epíleg
Si fas comptes presentar-te a examen has de fer pràctiques de proves semblants a la que et trobaràs el dia que t’examinis. Per això, pots fer tots els exercicis de les proves anteriors i tendràs una idea aproximada del que t’espera. Les trobaràs a aquesta adreça:
Ànim i endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada