Aquest curs atèn l'esquema clàssic d'escoltar, parlar, llegir i escriure. A partir d'un vídeo introductori d'un tema es van treballant dites funcions.
Tema 1. El voltor negre
El voltor negre
Escoltar el vídeo dos pics. – Contestar les preguntes. – Llegir en veu alta la transcripció. – Un dictat d’un fragment. – Copiar (a casa) tota la transcripció. – Correcció de les preguntes. Explicar la diferència entre llenguatge col·loquial (de carrer) i literari. Registres lingüístics. – Influència del castellà sobre el català.
Transcripció:
“… del voltor negre és manté estable. Actualment hi ha trenta-tres polls voladors a Mallorca i quaranta-cinc parelles reproductores, unes xifres que s’han pogut assolir gràcies a la feina que durant trenta-cinc anys ha fet la Fundació per a la conservació del voltor negre.
Només queda una illa a la Mediterrània on el voltor negre encara es reprodueix: Mallorca. I als anys vuitanta gairebé es perd aquesta presència tan minsa, únicament hi havia en aquell moment una parella reproductora i 19 voltors.
- La población estaba a punto de extinguirse.
Però trenta-cinc anys de feina conjunta entre la Fundació per a la conservació del voltor negre i l’administració han donat fruits, avui hi ha trenta-cinc polls que volen i quaranta-cinc parelles.
- Dins s’administració hi ha hagut un Cofib, hi ha hagut gent de Medi Ambient, hi ha hagut protecció d’especis, fora, diguem, de s’administració hi ha hagut el GOB, i moltes altres oenegés, estatals, internacionals, per tant vull dir lo exitós crec jo d’aquesta historia de recuperació és que tota sa societat va tenir clar en un moment cap on havia d’anar, no?
Així i tot no es pot baixar la vigilància, s’ha de ser i hem de ser extremadament curosos amb els nius. Els excursionistes suposen una amenaça perquè el renou espanta el voltor que
- Se va y hasta que no, hasta que la molestia no ha desparecido no vuelve y entonces puede pasar que el embrión en el huevo o el pollo pequeñito se muere.
Per tant cal respectar les indicacions de les autoritats competents. L’altra amenaça és la caça, actualment la sang dels voltors conté plom de la munició provinent dels animals morts que els voltors mengen.
- Pueden tener
problemas con el sistema nervioso, se pueden poner enfermos o directamente
pueden morir.
En paral·lel per evitar baixes la Fundació demana a les persones que van per la mar que si troben un poll de voltor negre, telefonin tot d’una a l’112.”
----------------
1.- La Fundació per a la conservació del voltor negre ...
a) Fa quaranta-cinc anys que treballa amb els voltors.
b) Ja fa trenta-cinc anys que hi fa feina.
c) Només fa vint-i-cinc anys que es dedica a criar voltors.
2.- Quantes parelles hi ha actualment de voltors negres a Mallorca ...
a) Vint-i-cinc.
b) Trenta-cinc.
c) Quaranta-cinc.
3.- En els anys vuitanta ...
a) No quedava cap voltor.
b) Només hi havia una parella reproductora.
c) Hi havia quaranta-cinc parelles.
4.- Les principals amenaces que tenen els voltors negres són ...
a)L’administració i les institucions.
b)Els excursionistes i la falta de menjar.
c) La caça i els renous.
5.- L’èxit de la recuperació del voltor negre es deu ...
a) A la conscienciació de la societat cap aquesta au.
b) Al treball de l’administració.
c) A la feina feta per les oeneges.
El registre lingüístic] o varietat diafàsica són tipus de llenguatges emprats
en funció de la situació d'ús o de context. Va estretament lligada a la precisió
lèxica i es detecta segons la relació que tenen l'emissor i
el receptor.
Cinc registres[modifica]
Se'n poden distingir principalment cinc,
que s'agrupen en dos grans grups: els formals i els informals.
Els registres formals s'adeqüen a
la normativa i són propis de situacions
comunicatives distants o compromeses: són el registre literari, el
científico-tècnic i l'estàndard.
Els registres informals no sempre
s'adeqüen a la normativa i són propis de situacions
comunicatives properes o no compromeses: són el registre col·loquial i el
vulgar.
·
a) El registre literari és el propi de la literatura. És un
registre culte que normalment inclou mots poc corrents, mots que hom considera
cultes, i, en alguns casos, també mots dialectals.
·
b) El registre científico-tècnic és el propi de
la ciència i
la tecnologia. Normalment
inclou mots poc corrents, propis del camp de la ciència o la tecnologia que hom
tracta, i en general fuig dels trets dialectals.
·
c) El registre
estàndard també s'adequa a la normativa, però fuig tant dels trets dialectals
com de mots poc corrents o d'altres de propis del registre científic i tècnic,
de tal manera que pot ser entès per la majoria de parlants.
·
d) El registre col·loquial és el propi dels
usos informals, amb la inclusió de trets dialectals, així com d'altres de
considerats incorrectes, però fugint del paraules i expressions que hom considera malsonants o
grolleres.
·
e) El registre vulgar és també propi dels usos
informals, però amb una total manca de refinament, amb la possibilitat
d'incloure no només paraules i expressions considerades incorrectes, sinó també
de malsonants o grolleres.
- Castellà, Josep M. TXT, la lingüística textual aplicada al comentari de
textos. Edicions Universitat Barcelona, 2005,
p. 6. ISBN
8447529932.
De Viquipèdia (consulta 22-09-2022)
----------------------------------------------
Tema 2: Els dialectes
Els dialectes
Escoltar el vídeo dos pics. – Contestar les preguntes. – Llegir en veu alta la transcripció. – Un dictat d’un fragment. – Copiar (a casa) tota la transcripció. – Correcció de les preguntes. Explicar els dialectes del català.
Transcripció
- Hola, nois. Com esteu? Espero que estigueu bé. I res, avui en aquest vídeo parlarem d’un tema que m’heu demanat, que són els dialectes. D’acord? He contactat diferents professors que han decidit col·laborar en aquest vídeo per mostrar-vos diferents dialectes. Us posaré sempre … Com sempre, podeu activar els subtítols i us posaré al costat un mapa i us indicaré d’on és la persona. D’acord? No he volgut fer un vídeo teòric sinó que m’agradaria que sentíssiu els diferents dialectes i simplement sabeu com poden sonar diferents dialectes en català. El meu dialecte ja el coneixeu. Una cosa que no us he dit mai és d’on soc concretament i per fer-ho una mica més divertit us diré que soc “pescallunes”. D’acord? Podeu buscar d’on soc perquè si ho busqueu en principi trobareu de quina població soc. Se’n diu “pescallunes”. “Pescallunes” és una persona que pesca la lluna. Molt bé. Doncs res, comencem! Abans de res, donar les gràcies a tothom que ha col·laborat en aquest vídeo . Si us agrada, deixeu un “m’agrada”, deixeu un comentari i res, espero que gaudiu d’aquest vídeo.
- Hola, jo soc l’Ingrid, de Tarragona i ara que ja he acabat tota la fenya (“feina”) faig aquest vídeo per Couch Polyglot. Tarragona és una ciutat, a part de ser Patrimoni de la Humanitat força bonica, i a naltros (“nosaltres”) ens agrada molt parlar de Tarragona i bàsicament el fet que estiguem a prop de la Costa Daurada, no?, que siguem part d’aquesta Costa Daurada fa que tinguem una mica un vocabulari, a vegades, peculiar , així doncs que, bé, recordo quan era petita que anava amb el meu avi, per exemple, i ell era mestre d’aixa o calafat (persona que és la persona que arregla els vaixells, que hi posa estopa i els arregla ... quan estan allò... arreglant els vaixells, que han anat a pescar i tot plegat i una de les coses que recordo quan era petita era passejar pel barri mariner del Serrallo i veure com arreglaven les àrcies (xarxes) després de pescar els pescadors estenien tot el que eren les àrcies o les xarxes, depèn de la família ho dèiem d’una manera o d’una altra i les arreglaven, les “remendaven”, deien, no?, que és el fet de cosir aquestes àrcies, també m’agradava molt menjar “gadegans” que són el que serien els escamerlans. “Gadegang” és una paraula que es diu bastant a Tarragona, Cambrils i aquestes zones, i estaven boníssims! Me’n recordo també que els hi dèiem “titis”, no?, com uns “bitxos” així, curiosos. Naltros també mengem altres coses com podrien ser “bajoques”, és una paraula molt identificativa del camp de Tarragona, aquesta paraula “la bajoca” es diu tant a Montblanc, Reus, ... tot el que seria el Camp de Tarragona i és la mongeta verda, que serien aquelles allargadetes, nosaltres mengem patata i bajoca i anem alternant, com heu pogut detectar, el “naltros” i el “nosaltres”, no?
- Hola, bon dia, jo soc Núria i soc de Benissa de la comarca de la Marina Alta a la província d’Alacant que està al sud del País Valencià. Vos puc parlar de mi i dir-vos que soc profe de valencià i que a més soc música, soc música de banda i entre les meues aficions està tot tipus de manifestacions culturals populars, entre elles qualsevol festa de qualsevol poble en qualsevol època de l’any. Bé, si vos parle de gastronomia del meu poble, a Benissa es menja molt bé, i crec que podríem dir que entre els menjars més típics està el “putxero”, el “putxero de polp”, les coques, les coques de dacsa, la fideuà, l’arròs al forn, però en concret crec que és molt més típica la combinació, curiosa, de quinto i pilota, què vol dir això? Que quan tu vas al bar pots demanar com una tapa una pilota, la pilota de carn del “putxero” amb col i tot, com una combinació perfecta, la gent sol demanar molt “posa’m un quinto i una pilota”, per tant és molt freqüent vore a gent menjant-se un quinto i una pilota del “putxero”, sobretot a les hores de mitjan matí o migdia, els caps de setmana, en festes, en qualsevol època de l’any, i bé, em pareix curiosa la combinació que altres pobles no tenen.
- Bon dia, som na Miquela i som de Mallorca, d’un poble que se diu Felanitx i vos volia contar ... bé, d’aquí podria contar moltíssimes de coses de plats típics i tot això, supòs que tothom fàcilment coneixereu s’ensaïmada, però avui precisament he fet un menjar que és molt típic d’aquí que són ses sopes, que és això i en realitat és un d’aquests menjars de supervivència perquè sa base és, diguem, ses verdures, ses verdures que tenim, sobretot ... lo que és hi ha és sa col, però després hi podem posar ses verdures que volguem i a baix després hi ha sopes, sopes de pa, llesques de pa molt primetes que se posa a baix, que són ses que xupen es brou i després posant sa verdura per damunt.
- Molt bé, què us ha semblat el vídeo? Us ha agradat? Espero que sí, si us ha agradat ...
Preguntes
1.- La narradora és una dona que nom ...
a) Núria
b) Miquela
c) Cap dels dos noms
2.- Els dialectes ...
a) Són les distintes formes de parlar que tenen persones que viuen a llocs distints.
b) Són les distintes formes d’escriure.
c) Són característiques pròpies del parlars de diferents regions d’un mateix idioma.
3.- En els parlars de la comarca de Tarragona diuen el pronom...
a) Naltros.
b) Nosaltres.
c) Empren les dues formes.
4.- Segons la Núria, un aperitiu típic de la Marina Alta valenciana és “un quinto i una pilota”.
a) Això és una cerveseta i una tapa.
b) Això és un tros de carn del “putxero”.
c) Això és una cerveseta i un tros de carn del “putxero”
5.- Na Miquela, de Felanitx, parla ...
a) De com es fan les ensaïmades.
b) De les sopes mallorquines.
c) De menjars de supervivència.
Fitxa 2: Els dialectes
Els dialectes no es
poden delimitar amb exactitud perquè entre lʼun i l'altre sempre hi ha
una franja
de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars, és clar),
de la mateixa manera que en la zona dels dialectes constitutius també hi ha
dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el
parlar de Benasc,
cap a l'aragonès, i el
parlar capcinès,
dins el català septentrional, cap a l'occità. A més a més,
cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir
en diversos subdialectes.
Atenent al que hem dit, la llengua catalana es
pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes (entreu a cada dialecte
si en voleu veure els corresponents subdialectes).
Atesa, però, la relativa poca variació dialectal dins el català i la
importància, en la consciència dels parlants, del principal tret que separa els
dos blocs, la neutralització o no de la a àtona, hom ha parlat només de dos
dialectes, oriental i occidental, en comptes de dos blocs.
Hi ha dialectes desapareguts, com
el menorquí de Fort-de-l'Eau (Algèria), el menorquí
de Florida, el mallorquí de l'Argentina i el català de la
burgesia i les classes altes de les principals ciutats de Sardenya i Sicília, i
de Nàpols, dels quals queden restes en el sard, el sicilià i
el napolità.
Un cas especial és el de la
interferència entre dialectes no fronterers per repoblació amb mallorquins al
sud del País Valencià a l'edat moderna, que ha donat el català salat meridional.
La Xarxa Vives publicà
un manual per a textos corporatius (siguen empreses, organitzacions sense ànim
de lucre o administracions públiques) dirigits alhora a diversos territoris de
varietats dialectals notòries proporcionant un model comú de llengua.[2]
Divisió dialectal[modifica]
|
Divisió dialectal del
català-valencià |
||
|
1. Ribagorçà i. Benasquès (CA < > AN) 2. Pallarès 1. Tortosí o
valencià de transició 2. Matarranyenc c) Valencià 1. Castellonenc 4. Alacantí 5. Valencià
murcià. (Desaparegut,
trets lèxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià) DIALECTES DE TRANSICIÓ ENTRE BLOCS a) Xipella* (oriental < > occidental) 1. Solsoní b) Salat de la Marina* (mallorquí < > valencià) |
a) Septentrional (rossellonès) 1. Capcinès b) Central 2. Barceloní 3. Tarragoní c) Baleàric 1. Mallorquí iii. Mallorquí felanitxer iv. Mallorquí d'Argentina (Desaparegut) 2. Menorquí ii. Menorquí de Florida (Desaparegut) 3. Eivissenc iii. Vilatà d) Alguerès |
 DIALECTES NO CLASSIFICATS a) Patuet d'Algèria (Desaparegut) b) Judeocatalà (Desaparegut) c) Catanyol |
[de Wiquipèdia]
Tema 3: L'alfabet o abecedari
Tema 3: La clau del
regne de Mallorca (vídeo)
Escoltar el vídeo dos pics. – Contestar les preguntes. – Llegir en veu alta la transcripció. – Un dictat d’un fragment. – Copiar (a casa) tota la transcripció. – Correcció de les preguntes. Explicar l’alfabet català.
Transcripció
- Una de les dues claus del regne de Mallorca ha tornat a casa. L’ajuntament de Palma ha aconseguit la cessió gratuïta i temporal d’aquesta peça que els agermanats lliuraren a l’emperador Carles V com a mostra de rendició. El consistori ha encomanat un estudi que servirà per datar-la i després l’exposarà.
- Aquí té les claus del vostre regne de Mallorca que presentam a la vostra majestat com a mostra de sincera fidelitat. És la inscripció que els agermanats confeccionaren a una de les claus per veure si l’emperador mostrava benevolència i perdonava la revolta que durant dos anys va sacsejar l’illa, però Carles V les va rebutjar i les claus tornaren a Mallorca fins que el 1850 les va adquirir la família Roschild que les va tenir en propietat fins que les van subhastar a la casa Christie’s l’any 2000. La casa de subhastes les va vendre per separat i aquesta va ser adquirida a Dallas, Texas, per un preu de 12500 lliures esterlines.
- És un medalló amb una tija, no?, una tija central que remata amb una pinya que va enroscada, eh?, com un grampó i totes ses peces van passades, com he dit abans, com si fos una polsera d’aquestes de peces.
- Després d’aconseguir la cessió el Consistori ha iniciat un estudi per datar-la, el primer que s’ha fet és un TAC a la clínica Rotger de Palma per conèixer la seva composició.
- La intenció del consistori és exposar-la perquè tots els ciutadans de Palma i de Mallorca la coneguin. L’exposició es faria aquí, dins l’ajuntament de Palma, juntament amb altres peces històriques.
- L’Ajuntament no descarta demanar preu al propietari ...
- Jo crec que és una peça importantíssima i que, eh, bé, eh, sa futura compra o no que en principi no dependrà només de, de, s’informe que se prepari, però és una cosa que quan tenguem tota s’informació damunt sa taula serà es moment de, de prendre aquesta decisió.
- Cinc-cents anys després la clau del regne de Mallorca ha tornat tot i que sigui de manera temporal a casa.
Preguntes
1.- Com va tornar una de les dues claus del regne de Mallorca?
a) Perquè el propietari la va deixar.
b) Perquè només era temporal.
c) Perquè l’Ajuntament la va comprar.
2.- Aquesta clau era:
a) Del rei Carles V.
b) Del clever del regne de Mallorca.
c) Dels agermanats.
3.- Aquesta clau està muntada ...
a) Amb peces d’or.
b)Sobre una pinya que té un forat.
c) Amb peces que s’enrosquen a un eix central.
4.- La varen dur a la clínica Rotger ...
a) Per fer-li un estudi mèdic.
b) Perquè li fessin un tractament mèdic.
c) Per fer-li un TAC.
5.- Abans de tornar-la, l’Ajuntament ...
a) La vol comprar.
b)Vol que tots els mallorquins la puguin contemplar.
c) Desitja que sigui seva si li regalen.
Fitxa 3: L’alfabet
català
L'alfabet català és la
variant de l'alfabet llatí usada
per a escriure la llengua catalana.
Consta de les 26 lletres de l'alfabet
llatí, algunes de les quals poden ser modificades per diacrítics. Actualment l'alfabet es compon de vint-i-sis lletres,
més sis dígrafs (conjunts de dues lletres que representen un sol fonema).[1]
A més a més de les lletres, hi ha
tres signes diacrítics:
l'accent greu (`), l'accent agut (´) i la dièresi (¨), i alguns
caràcters especials com el guionet (-) i
el punt volat (·) de la ela geminada.
Lletres i ordre alfabètic[modifica]
Aquesta versió és l'establerta per les
normes ortogràfiques proposades per Pompeu Fabra i Poch i
adaptades, posteriorment, per l'IEC i l'AVL:
|
Grafema |
Nom del grafema (IEC) |
Nom del grafema (AVL) |
Pronúncia |
Remarques |
|
|
1 |
a |
amb les variacions À, à |
|||
|
2 |
be |
||||
|
3 |
ce |
||||
|
4 |
de |
||||
|
5 |
e |
amb les variacions É, é i È,è |
|||
|
6 |
efa |
efe o ef |
|||
|
7 |
ge |
||||
|
8 |
hac |
muda o [h] |
|||
|
9 |
i |
amb les variacions Í,í, Ï,ï |
|||
|
10 |
jota |
||||
|
11 |
ca |
només emprada en paraules d'origen
estranger |
|||
|
12 |
ela |
ele o el |
|||
|
13 |
ema |
eme o em |
|||
|
14 |
ena |
ene o en |
|||
|
15 |
o |
amb les variacions Ó,ó i Ò,ò |
|||
|
16 |
pe |
||||
|
17 |
cu |
||||
|
18 |
erra |
erre o er |
|||
|
19 |
essa |
esse o es |
|||
|
20 |
te |
||||
|
21 |
u |
amb les variacions Ú,ú i Ü,ü |
|||
|
22 |
ve |
||||
|
23 |
ve doble o doble ve |
només emprada en paraules d'origen
estranger |
|||
|
24 |
ics o xeix |
[ʃ], [ks], [ɡz] |
|||
|
25 |
i grega |
només emprada en el dígraf ny, alguns cognoms o en paraules
d'origen estranger |
|||
|
26 |
zeta |
||||
Encara que no són lletres de l'alfabet,
hi ha dos signes que reben un nom especial: la ce trencada i la ela geminada.
|
Grafema |
Nom del grafema (IEC) |
Nom del grafema (AVL) |
Pronúncia |
Remarques |
|
ce trencada |
és una lletra modificada, una variació
del la z |
|||
|
ela geminada |
ele (o el) geminada |
[ɫɫ] |
representa una ela doble, amb el punt
volat per distingir-la del dígraf ll |
|
Dígrafs[modifica]
El català té els següents dígrafs, dues lletres que representen un sol
so:
|
Grafema |
Nom del grafema (IEC) |
Nom del grafema (AVL) |
Pronúncia |
Remarques |
|
ela doble |
ele (o el) doble |
Consonant doble |
||
|
erra doble |
erre (o er) doble |
Consonant doble |
||
|
essa doble |
esse (o es) doble |
Consonant doble |
||
|
ena i grega |
ene (o en) i grega |
|||
|
cu u |
Amb u muda seguida
de e o i' |
|||
|
ge u |
Amb u muda seguida
de e o i' |
|||
|
i xeix o i ics |
intervocàlic o després de vocal a
final de mot |
|||
|
ca hac |
||||
Ortogràficament rr, ss i ix intervocàlic
se separen en síl·labes diferents,
a més de l·l.
El dígraf qu davant e,
i té el mateix so que la c davant a, o, u,
donant com a resultat la sèrie ca, que, qui, co cu. En altres
casos, però, el grafema qu correspon a dues lletres que
representen dos fonemes diferents, per exemple: quan, aquós, qüestió,
aqüífer, etc. Igualment, el dígraf gu origina la
sèrie ga, gue, gui, go, gu, i així mateix, hi ha casos en què el
grafema gu representa dos fonemes: següent, pingüí,
guant.[1]
[més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfabet_catal%C3%A0]
Tema 4: Un accident
Transcripció
… entre Manacor i Cales de Mallorca. El cotxe en el qual viatjaven ha xocat frontalment amb un camió. Els bombers han hagut d’intervenir per rescatar els cossos de les víctimes, ara la Guàrdia Civil investiga les causes de l’accident.
- L’accident ha ocorregut quan faltaven deu minuts per a les nou del matí al quilòmetre quatre i mig de la carretera de Cales de Mallorca. Per causes que s’investiguen el turisme, que venia de Manacor, ha xocat frontalment amb el camió. Els dos ocupants del cotxe, una al·lota de denou anys i un jove de vint, han mort a l’acte mentre que el conductor del camió no ha patit ferides greus. Fins el lloc dels fets s’han desplaçat diverses ambulàncies medicalitzades així com dotacions de la Guàrdia Civil i dels Bombers de Mallorca que han hagut d’intervenir per rescatar els cossos de les víctimes. La carretera ha estat tallada al trànsit pràcticament durant tot el matí ja que per retirar el camió ha estat necessari una grua de gran tonatge.
- Les primeres hipòtesis apunten que el vehicle en el qual circulaven els joves hauria envaït el sentit contrari. L’accident s’ha produït a la sortida d’un revolt i en el moment del sinistre la carretera estava banyada perquè havia plogut tot i que s’haurà d’esperar al resultat de la investigació que ha obert la Guàrdia Civil per sebre quines han estat exactament les causes del sinistre. El conductor del camió ha donat negatiu en el test d’alcohol i drogues.
1. - A l’accident hi ha intervengut ...
a) Dos camions.
b) Un camió i un cotxe.
c) Dos cotxes.
2.- L’accident ha ocorregut a la carretera de Cales de Mallorca ...
a) A les sis del matí.
b) Quan faltaven deu minuts per a les nou.
c) A les nou menos deu minuts.
3.- Hi ha hagut d’intervenir ...
a) La Guàrdia Civil i els Bombers de Mallorca.
b) Ambulàncies, Guàrdia Civil i Bombers.
c) La Guàrdia Civil i dues ambulàncies.
4.- La carretera ha estat tallada durant el matí ...
a) Perquè la carretera estava banyada.
b) Perquè no podien retirar el camió.
c) Perquè havien de netejar la carretera.
5.- Les primeres hipòtesis parlen ...
a) Que el cotxe hauria envaït el sentit contrari.
b) Que sortint d’un revolt el cotxe hauria derrapat.
c) Que el camió anava a massa velocitat.
Fitxa 4: La síl·laba
Conceptes generals
S’anomena síl·laba el
conjunt de sons produït en una sola emissió fònica. La síl·laba es constitueix
al voltant d’un nucli, que està format sempre per una vocal, de manera que
aquesta és l’element imprescindible perquè hi haja síl·laba.
Segons el nombre de síl·labes, les
paraules es classifiquen en monosíl·labes, si només tenen una
síl·laba (cas, vent), i polisíl·labes, si en tenen més
d’una. Al seu torn, les paraules polisíl·labes poden ser bisíl·labes,
si tenen dos síl·labes (pin-zell, ro-ba); trisíl·labes, si
en tenen tres (hos-pi-tal, lli-bre-ter), i tetrasíl·labes,
si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat).
En les paraules polisíl·labes hi ha
una síl·laba que es pronuncia amb més força que les altres, que rep el nom
de tònica, mentre que les altres s’anomenen àtones.
Així, en la paraula ca-mi-sa, la síl·laba tònica és -mi-, i
les àtones, ca- i -sa.
Els mots polisíl·labs, segons la
posició que hi ocupa la síl·laba tònica, es classifiquen en aguts,
quan la síl·laba tònica és l’última (ar-ròs, pa-per); plans,
quan la síl·laba tònica és la penúltima (ci-re-ra, re-tau-le),
i esdrúixols, quan la síl·laba tònica és l’antepenúltima (èx-ta-si, mò-mi-a).
La separació
sil·làbica
La separació sil·làbica de les
paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes
següents:
a) S’han de separar els dígrafs o lletres compostes
següents:
rr car-rer tl vet-la
ss pas-sar tll rot-llo
sc es-ce-na tm set-manal
l·l vil-la tn cot-na
tj jut-jat tz set-ze
tg fet-ge mm im-mers
tx pit-xer nn in-nocent
b) No s’han de separar mai els dígrafs o lletres compostes següents:
gu an-ti-gui-tat ny pe-nya
qu pi-quet ig ba-teig
ll pe-lle-ter
c) S’han de separar els elements que integren una paraula composta:
ad-herir i no a-dherir
ben-estar » be-nestar
des-encolar » de-sencolar
en-aiguar » e-naiguar
in-expert » i-nexpert
mil-homes » mi-lhomes
vos-altres » vo-saltres
d) No s’ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla:
d’a-legria i no d’-alegria
l’à-nec » l’-ànec
apren-dre » a-prendre
histò-ria » històri-a
[https://salt.gva.es/auto/ajuda-salt/puntuacio/la_sllaba.html]
Tema 5.- Paraules
Transcripció:
… a Formentor, visible des de tota la badia i el que s’havia de mantenir al projecte de reforma ha desaparegut. El grup Junts Avançam tem que l’execució de les obres no respectin el projecte inicial.
- S’excusaven que el turisme permetia la reconstrucció de l’hotel, el que passa que això no havia sortir públicament mai per una part i si miris realment el contingut de la llicència del projecte tampoc parla de demolició ,tot són paraules ambigües que se poden interpretar així com vulguin, jo crec que ningú ho esperava, que esbuquessin l’hotel, però l’han esbucat.
- Segons l’ajuntament tan la Conselleria de Turisme com Medi Ambient estaven al corrent del projecte que únicament es compromet a mantenir l’estètica de l’edifici un pic acabada l’obra.
- Sí que és vera que ara és impactant la imatge de la demolició de l’hotel, però jo supòs que en un parell de mesos, pues, s’anirà quan se retomin les obres lo rendiment agafant lo que és l’estètica original que tenia l’hotel que és lo que realment marca la volumetria que mos marcava en el seu moment.
1.- Diu la locutora que havia desaparegut el projecte de reforma de l’hotel.
a) Veritat.
b) Mentida.
2.- El grup polític Junts Avançam tem que les obres vagin per un altra camí que no és el que marcava el projecte inicial.
a) Veritat.
b) Mentida.
3.- La Conselleria de Turisme i Medi Ambient estaven assabentats que un pic acabada l’obra l’hotel havia de parèixer el que hi havia abans.
a)Veritat.
b) Mentida.
4.- El projecte no parlava en cap moment de demolició de l’edifici.
a) Veritat.
b) Mentida.
5.- Ningú s’ho esperava, però el cert és que s’ha tomat tot l’hotel.
a) Veritat.
b) Mentida.
Tema 5: Les categories gramatical
La morfologia és
l’àmbit encarregat de l’estudi de les parts internes dels mots. La
paraula morfologia és una paraula que prové del grec i
significa «estudi de la forma», en aquest cas de les paraules o mots. Segons
les formes que presenten o poden presentar, la gramàtica catalana deferència
un total de nou categories gramaticals, és a dir, de classes de
paraules.
Les categories
gramaticals
Les categories
gramaticals són les classes de paraules que podem trobar en la nostra llengua.
La paraula categoria vol dir «classe» o «tipus» i la paraula gramàtica prové
del grec i vol dir «paraula». Per aquesta raó, quan parlem de categories
gramaticals no fem altra cosa que parlar de les diferents classes de paraules
que podem trobar en una llengua. ¿Quines són les categories gramaticals?
Determinant, nom, pronom, adjectiu, verb, adverbi, preposició, conjunció i
interjecció, nou en total.
Substantiu
És el mot que utilitzem per anomenar les
persones, els indrets, els altres éssers vius, les coses o les parts de les
coses i realitats abstractes.
Pronom
El pronom és una paraula que s’utilitza
per substituir un nom. D’aquesta manera, economitzem el
llenguatge i l’enriquim.
Determinant
El determinant és un mot que ens ajuda
a delimitar l’espai, el gènere, el nombre, la possessió, la
quantitat del nom a què acompanya.
Adjectiu
L’adjectiu és una paraula que qualifica i
dona característiques del nom, el defineix i el delimita i
concreta d’alguna manera.
Verb
El verb és la paraula de l’oració que ens
diu quina acció s’està portant a terme. Expressa moviments,
emocions, estats… És el nucli del sintagma verbal.
Adverbi
És una de les nou categories i és aquella
paraula invariable que modifica, qualifica, quantifica o matisa el
significat d’un verb, d’un adjectiu o d’un altre adverbi.
Conjunció
La conjunció és aquella categoria
gramatical que té la finalitat de vincular o relacionar dues
paraules, sintagmes o oracions.
Preposició
Són aquelles categories gramaticals
encarregades d’enllaçar diferents sintagmes, principalment.
Interjecció
Les interjeccions són exclamacions d’ànim
que ens ajuden a realçar el missatge substituint-lo per una exclamació.
[https://www.xn--renaixena-x3a.cat/llengua/gramatica-catalana/les-categories-gramaticals/]
Tema 6: El sintagma
nominal
Transcripció
… a Lloseta on els veïnats han conegut una mica més la història dels topònims del municipi.
L’associació d’historiadors i investigadors Mestra Maria Morro ha organitzat una ruta per deu dels carrers més antics d’aquest poble. ...I han explicat l’evolució històrica d’aquest poble i han donat a conèixer curiositats com per exemple el fet que en tot el poble només hi ha tres carrers que dedicats a dones. La iniciativa s’emmarca en les festes de la Mare de Déu i va sorgir de les jornades d’estudis locals. En aquesta primera ruta hi ha participat més de cinquanta veïnats.
- Noltros començam des de 1870 que és quan s’oficialitzen els carrers del poble fins a l’actualitat. I mostram una mica cada carrer, quins són els personatges i es topònims més importants que han passat per allà.
- I arribarem a conclusions molt interessants sobre com inclús els noms dels propis carrers poden ser una manera d’intentar identificar una identitat, unes idees, uns moviments socials, politics, etcètera.
1.- Aquella associació d’historiadors també té investigadors ...
- Veritat.
- Mentida.
2.- La ruta es va fer per deu carrers del poble més tres que duen nom de dona ...
- Veritat.
- Mentida.
3.- A la ruta pels deu carrers hi ha participat més de seixanta persones.
- Veritat.
- Mentida.
4.- Amb l’estudi d’un carrer només es pot saber del personatge a qui està dedicat.
- Veritat.
- Mentida.
5.- Els estudis locals tenen per nom Mestra Maria Morro.
- Veritat.
- Mentida.
Fitxa 6.- El
sintagma nominal
1. EL SINTAGMA NOMINAL
El sintagma nominal (SN) és el que té com a nucli un
substantiu o un pronom:
una dona rossa
l’aigua
en Nicolau
aquella novel·la tan divertida que em vares deixar
els fills del cosí del pare de n’Aina
qualsevol dia d’aquests
qui no vulgui pols
això
nosaltres
2. CONSTITUENTS DEL SINTAGMA NOMINAL
L’únic element imprescindible en un sintagma nominal és un substantiu (o
un element substantivat) o bé un pronom que facin de
nucli.
A més, el sintagma nominal pot incloure determinants (els
especificadors del substantiu) i complements, que
concorden (sempre que sigui possible morfològicament) amb el nucli en gènere i
nombre i s’hi subordinen.
SN =
(determinant) + nucli + (complement)
una bibliotecària jubilada
els cabells llisos
3. EL DETERMINANT
La funció de determinant la realitzen els articles,
demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits i alguns
interrogatius i relatius:
la /
aquesta / la teva / la segona / un / tres / força / qualsevol / quina / quants
Un nom és una paraula que
serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat).
Els noms són paraules variables en
gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural).
El nom és el nucli del
conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN).
De vegades, aquest nom té com a complements uns altres
noms que s’hi adjunten i s’hi subordinen per mitjà d’una preposició (SPrep).
·
uns matolls de color crema
· una massa de músculs i tendons, urpes i ullals
Classificació
Segons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar
en:
·
Comú: fa referència a éssers animats o
inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor,
grandesa …)
·
Propi: nom amb el que se destaca la
individualitat d’un ésser (Joan, Maria, Ebre, Montseny, l’Índia, Sol,
Tintín…)
o
Antropònims: designen una persona concreta amb nom
propi (Pau, Laia…)
o
Topònims: designen un lloc concret amb nom propi
(Montseny, Besòs, Eivissa, Itàlia…)
Segons el significat por ser:
·
Concret: s’aplica a elements materials (taula,
aigua, gos…)
·
Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat
que només existeix al pensament (amor, idea…)
·
Individual: designa un sol ésser o una sola
cosa (orella, dit, ocell, abella…)
·
Col·lectiu: designa un conjunt d’individus (exèrcit,
alumnat, eixam, ramat …)
·
Comptable: admet
els determinants numerals cardinals (cadira, llapis …)
·
Incomptable: no admet els cardinals (diners,
sucre, calor, paciència…)
Segons la seva formació pot ser:
·
Simple: format per un sol mot
(mar, coca, ull…)
·
Compost:format per més d’un mot
(caçamosques, para-xocs, bocabadat…)
Els noms poden pertanyer a diversos grups alhora: per exemple : ànec és un nom comú, concret i individual.
Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les
coses. Indiquen les qualitats i característiques dels
éssers o les coses.
|
Àguila |
Majestuosa, |
|||
|
Són variables en el gènere (masculí i
femení) i el nombre (singular i plural). Concorden en gènere i nombre amb el nom que complementen. |
||||
|
ocell majestuós |
àguila majestuosa |
ocells majestuosos |
àguiles majestuoses |
|
[https://www.auladecatala.com/noms/]
El sintagma verbal
El 'sintagma verbal està format per un verb o per una locució verbal que pot estar acompanyat pels seus especificadors i complements. Forma el predicat d'una oració. Se'l considera l'element més important de la frase, ja que sense ell no existeix una frase sinó simplement un enunciat o un sintagma aïllat. En moltes llengües marca la concordança de la resta d'elements (en català concretament indica el nombre i la persona del nucli del subjecte). Segons la naturalesa del verb, el SV pot ser predicatiu o copulatiu (en català amb els verbs ser, estar i semblar), fet que marca la concordança d'alguns complements amb el subjecte.
La norma bàsica que reuneix aquesta informació segons el generativisme indica que O = SN + flex + SV; flex indica la concordança, SN el sintagma nominal que fa de subjecte, SV el sintagma verbal i O l'oració resultant. A partir d'aquesta regla es poden construir altres frases més complexes, amb normes de redundància.
Sintagma verbal predicatiu Exemple: La Laura juga a tennis.
No qualsevol complement pot formar part d'un sintagma verbal predicatiu. En poden formar part els següents complements del verb: - complement directe (en verbs transitius): "La Mercè compra un entrepà." - complement indirecte: "La Mercè compra un entrepà per al seu germà." - complement circumstancial (n'hi ha diferents tipus): "La Mercè compra un entrepà per al seu germà a la botiga de la cantonada" - complement predicatiu (concorda en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe): "La Mercè compra atrafegada un entrepà." - complement de règim verbal o complement preposicional (sols l'accepten alguns verbs): "Ell sempre pensa en tu."
Sintagma verbal copulatiu Exemple: El Martí és de Lleida.
Transcripció
... creatius, són mallorquins, són joves, tots ells tenen una trentena d’anys i destaquen en diferents disciplines.
- Ens referim a l’escriptor Sebastià Portell, a l’il·lustrador Carles Got i en darrer lloc també ens referim al dissenyador de moda Pablo Erroz.
- Idò començam per Portell que acaba de publicar la novel·la “Les altures”, hi explica la història fascinant de la vida de l’artista Ismael Smith Marí.
- Ismael Smith és un personatge molt sucós però també molt desconegut . Jo hi vaig entrar en contacte s’estiu del 2017 que vaig anar a una exposició antològica que se va fer al voltant de la seva obra en es Museu Nacional d’Art de Catalunya i vaig quedar entusiasmat per sa complexitat d’aquella figura. Com un creador amb tants de clars obscurs que havia tocat tantes disciplines, que havia fet pintura a l’oli, gravat, esbossos, escultura, ex-libris, fins i tot , havia passat desapercebut o ha arribat avui fins als nostres dies pràcticament ignorat . Des d’un bon principi vaig tenir clar que volia fer una novel·la, és a dir, que fos ficció basada en tants fets reals com fos possible. De fet per escriure “Les altures” m’he basat en catàlegs, d’exposicions que s’han fet a partir de la seva obra i també amb articles de revistes especialitzades que si bé no arriben en es gran públic sí que existeixen, estan a l’abast de tothom i de fet el meu principal repte no ha estat tant trobar sa informació que és lo que me pensava que passaria sinó triar-la, destil·lar-la i decidir què havia de formar part de la ficció i què no. Aquesta és sa meva tercera novel·la, “Les altures”, la public amb Ampúries que és s’editorial que ja va publicar sa meva darrera novel·la “Arial i els cossos” i està fent una relació molt profitosa i molt estimulant.
1.- “Les altures” és la nova novel·la de:
a) Sebastià Portell
b) Carles Got
c) Pablo Erroz
2.- Aquesta novel·la tracta de ...
a) La biografia d’Ismael Smith
b) És una història novel·lada d’Ismael Smith
c) Conta la vida de l’artista Ismael Smith
3.- L’artista Ismael Smith ..
a) Era conegut, bàsicament, per la pintura a l’oli
b) Feia un poc de tot: pintura, escultura i música
c) Era un artista polifacètic: pintava, esculpia, feia esbossos, gravat, ...
4.- L’autor de “Les altures” per escriure el llibre es va basar ...
a) En les entrevistes fetes
b) En informació escrita en catàlegs i revistes especialitzades
c) En la informació del mateix artista
5.- “Les altures” està publicat per ...
a) Una editorial
b) Per Ampúries
c) Per Arial i els cossos
- Fitxa 7: l'adverbi, preposicions, conjuncions i interjeccions
L'adverbi és una paraula invariable que que serveix per a modificar el significat d'un adjectiu, d'un verb, d'un altre adverbi, d'un predicat o d'una oració, ampliant-la, precisant-la o matisant-la.
Exemples: molt
• Corre molt. (modifica un verb)
• Així és molt bonic. (modifica un adjectiu)
• Corre molt de pressa. (modifica un adverbi)
Els
adverbis pròpiament dits (adverbis de manera) juguen respecte al verb
el mateix paper que els adjectius respecte al nom: així com per mitjà dels
adjectius fem distincions com paper blanc, paper negre, etc. ,
així mateix per mitjà d'aquests adverbis fem distincions com caminar
lentament, caminar ràpidament, etc.
De fet la immensa majoria dels adverbis de manera són mots derivats
d'adjectius:
• d'un caminar (nom) diem que és lent (adjectiu);
• d'un que camina (verb) diem que ho fa lentament (adverbi).
L'adverbi i les locucions adverbials fan la funció de complement circumstancial (de lloc, de manera, de temps.)
adverbis
i locucions adverbials de MANERA:
Els
adverbis acabats en -ment són derivats dels adjectius
corresponents afegint aquesta terminació a la forma femenina de l'adjectiu.
adjectiu femení + ment = adverbi
mal -> mala -> malament...
• Ultra els adverbis en -ment, la llengua posseeix com a
adverbis de manera d'altres com:
així, com, bé, millor, pitjor, ensems, corrents...
adverbis
i locucions adverbials de QUANTITAT:
Compte! Sovint
s'usa inadequadament el pronom res en
compte de l'adverbi gens.
— És molt lleuger. No pesa gens.
— Aquesta balança és espatllada. No hi podràs pesar res.
Compte! L'adverbi tant pren la forma tan quan
modifica (i precedeix) un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial.
— No mengis tan de pressa!
• Principals adverbis de quantitat:
quant, molt, poc...
adverbis
de LLOC:
Compte! Molts
adverbis de lloc admeten l'anteposició de la preposició a.
— a dalt, a baix, a dins, a fora, a prop,...
Compte! L'adverbi on pot introduir oracions
interrogatives indirectes:
— No mengis tan de pressa!
• Principals adverbis de lloc:
aquí, ací, allà, allí...
adverbis
i locucions adverbials de TEMPS:
Compte! Molts
adverbis de temps admeten l'anteposició de la preposició a.
— a dalt, a baix, a dins, a fora, a prop,...
Compte! L'adverbi on pot introduir oracions
interrogatives indirectes:
— No mengis tan de pressa!
• Principals adverbis de temps:
quan, ara, abans, després, encara, aviat...
Principals
adverbis de temps:
abans, ahir, aleshores, alhora/ ensems, anit, antany, ara, aviat, avui,
demà, després, encara, enguany, ensems/ alhora, entretant, ja, jamai, llavors,
mai, mentrestant, quan (NO quant - adverbi de quantitat),
sempre, sovint, tard...
• Principals locucions adverbials de temps:
a l'instant, a vegades, d'ençà, de seguida, de tant en tant, de vegades, entretant, mai més, mai més, mentrestant, per endavant, tot seguit, tothora...
Les preposicions són mots invariables
que serveixen per relacionar parts de l’oració. Podem classificar-les en els
grups següents:
- Preposicions febles
o àtones:
a, amb, de, en, per, per a
- Preposicions fortes
o tòniques:
— simples: contra,
devers, entre, envers, malgrat, segons, sense (o sens), ultra,
vers…
— compostes: cap a, des de, fins a…
Conjuncions: paraules invariables que uneixen dos sintagmes o dues oracions
|
Uneix
oracions subordinades substantives. |
que |
|
|
Copulatives |
Uneixen
sintagmes o oracions. |
i, ni |
|
Disjuntives |
Indiquen
opció obligada. |
o, o bé |
|
Distributives |
Indiquen
alternativa entre dues oracions. |
ara… ara…, adés… adés…, així… com…, ni… ni…, mig… mig…, tant… com…, qui… qui… |
|
Adversatives |
Expressen
contrarietat o oposició. |
però, tanmateix, altrament, ans al contrari, amb tot, així i tot, sinó que, més aviat, en canvi, per això, emperò… |
|
Continuatives |
Indiquen
successió. |
encara més, a més, així mateix, d'altra banda, fins i tot, encara millor, encara pitjor… |
Les interjeccions són paraules o
locucions invariables, característiques de la llengua oral i
del registre col·loquial, que expressen l’actitud i
els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre
el parlant i l’oient.
Les interjeccions poden ser pròpies o impròpies:
·
Les interjeccions pròpies són formes simples, de
significat poc precís, que només poden actuar com a interjeccions (ai, ui,
oh, apa, ecs…).
·
Les interjeccions impròpies són noms, verbs, adverbis o
locucions que s’utilitzen com a interjeccions (alerta, bon dia, som-hi,
endavant, Deu n’hi do…).
Tema 8: Lloseta des de l’aire. La
frase o oració.
Transcripció
Avui
farem un recorregut per Lloseta on veurem el palau d’Aiamans entre altres llocs
del municipi. La pròxima aturada serà Mancor de la Vall per, després, fer una
breu incursió en el municipi d’Escorca. Per acabar el municipi de Selva on
visitarem Binibona, Moscari, Selva i Caimari. El nostre helicòpter està a punt
de sortir. Heu pres seient? Estau preparats? Començam!
Entre
els cultius i prop de Lloseta s’alça un edifici que sembla tret d’un relat de
ciència ficció: la cimentera de Lloseta. La fàbrica va ser inaugurada el 1966 i
fins 2019 ha estat operativa.
El
poble de Lloseta, al llarg de la història, sempre ha tengut llaços amb
Binissalem fins que es va segregar d’aquest municipi al segle XIX.
Les
grans transformacions s’han donat durant les darreres dècades del segle XX amb
l’arribada d’immigrants. Aquest també fou un poble d’emigrants, de fet l’actual
governador de Puerto Rico, Ricardo Rosselló, té arrels llosetines.
Prop
de l’església hi ha el palau d’Aiamans. L’església de Lloseta es va acabar de
fer l’any 1862, està emmarcada dins l’estil neoclàssic, juntament amb el palau
d’Aiamans forma un bell conjunt que nosaltres tenim la sort de veure’l des del
cel.
Situat
on un dia eren les afores del poble i avui podríem dir al centre i al solar de l’antic
cinema “Novedades” es troba aquest edifici de forma de cub, és el teatre de
Lloseta.
Les
pedreres apareixen al paisatge de la Serra com a ferides obertes. El desembre
de 2008 es produïa al puig d’Alcadena una esllevadissa important que deixà una
cicatriu visible des de bona part de l’illa.
1.-
Aquest vídeo recorr els municipis de Lloseta, Mancor de la Vall, Selva i
Binissalem.
a)
Vertader
b)
Fals
2.-
El poble de Lloseta es va independitzar de Binissalem durant el segle XIX.
a)
Vertader
b)
Fals
3.-
L’església i el palau d’Aiamans són d’estil neoclàssic.
a)
Vertader
b)
Fals
4.-
Allà mateix on hi ha el teatre de Lloseta abans hi havia un cine.
a)
Vertader
b)
Fals
5.-
Les pedreres de Lloseta estan en el puig d’alcadena.
a)
Vertader
b)
Fals
Fitxa 8: La frase o oració
La frase o oració és
una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat
gramatical. Segons Dionís Traci,
es defineix com el conjunt de paraules amb sentit complet que està marcat
per dues pauses. Les llengües s'agrupen segons l'ordre canònic dels elements de
la frase (subjecte, verb, objecte en el cas de molts idiomes com el català).
Alguns elements poden estar elidits si se sobreentenen.
Segons la modalitat oracional, és a dir, la intenció del
parlant, les frases poden ser enunciatives (expliquen o introdueixen un judici
o un fet), interrogatives (pregunten alguna cosa), exclamatives (expressen una
emoció) i exhortatives (ordenen quelcom). Alguna gramàtica parla
també de frases dubitatives, per exemple. Les úniques que tenen un valor de
veritat són les enunciatives i, per això, són les més comunes i objecte
d'estudi de la lògica.
La frase també pot dividir-se en simple (si
té només un verb) o composta, i aquesta en coordinada, subordinada
i juxtaposada. El tipus de verb marca
una altra classificació de les oracions: si és copulatiu, la frase és
atributiva i, si no, predicativa. Dins les oracions predicatives, hi ha les
oracions transitives (que tenen un complement directe) i les intransitives.
La frase és l'objecte d'estudi de la sintaxi,
en totes les seves escoles: generativisme, estructuralisme…
Com a element de formació del paràgraf, interessa també a la pragmàtica i
a la gramàtica del discurs, ja que la frase dona el context adequat per
entendre el significat concret de cada paraula que la forma.
Tema
9: El paràgraf
Transcripció
(Registre col·loquial)
Hola, bon dia. Som en Joan d’es Ginebró. Avui vos he
de preparar uns canelons farcits a la mallorquina amb salsa de panses.
Au, idò, lo primer que farem serà tallar sa ceba per
començar aquests canelons. Anam posant un rajolí d’oli i tallarem sa ceba. Ses
receptes que feim sempre són imaginades meves i fetes de lo que trobam a s’hort
perquè cada dia hi feim més de temporada i tot. Ara, enguany no ha anat molt bé
s’hort, però ... i he decidit fer aquests canelons que són un poc diferents de
lo que tothom entén fer uns canalons farcits. Au, ara tot això ho tiram aquí
dedins tallarem dos allets. Molt bé i es temps que això comença a fer-se,
començarem a seguir tallant ingredients que hem de mester pel seu ordre de
cocció.
Tenim un restaurant que es diu Es Ginebró, ja fa,
farà, d’aquí a dos mesos farà denou anys que el tenim i aquests anys que fa, hi
havia molt poca gent que entenia sa cultura vegetariana, o vegana o tot això, i
noltros, però, estàvem decidits a provar-ho i ho vàrem intentar i de moment
sempre ha anat bastant bé, els primers anys són difícils, com tots es negocis i
esteim molt contents. Tenc sa meva filla que també hi està, i jo, jo estic ara
un poc de suplent, hi vaig estones i dies i hi duc tot lo de s’hort i així.
En aquest daixò hi posarem ... també tenc, hem de
posar aquesta domàtiga, però hi posarem una variedad d’herbes, com és natural
també hi posarem un poc de juevert, això és herba-sana, la tallarem i li
posarem en es principi en aquesta. Hi he de posar altres herbes i lo que no
vull és que domés se senti es de s’herba-sana i com més temps fa que hi és a
dedins més se difumini es d’això. Bueno, ara ja anirem afegint es prebes i en
ves de condimentar-ho domés hi farem sal i tipos d’herbes, no hi posarem res
més, ni pebre bo ni coses d’aquestes. Jo aniré tallant per quant hàgim de
mester això.
Jo era, mos trobàvem al 2003, jo ja era vegetarià
feia quatre anys, era vegetarià i sa meva filla me va demanar, diu: he trobar
un puesto a Inca i podria posar una cafeteria perquè noltros fèiem caterings a
domicili i tot això; dic, i li vaig dir assuxí, dic, si jo he de col·laborar o
he d’ajudar hem de posar un restaurant vegetarià. Ai, mon pare, no, això no és
així, si agradarà o ... És igual, inclús vaig fer un estudi de mercat amb un
amic meu que havia acabat sa carrera de Disseny, i això, i me va dir, en es dos
dies me telefona i me va dir: Joan, no posis es restaurant que ningú sap de què
anam, aquí; un homo major m’ha dit i això que és menjar de sa Lluna, o qualque
cosa, no sabia ni que era, però el vàrem posar. Jo, era perquè també, el 2000,
l’any 99, 2000, me vaig fer vegetarià, per assuntos de salut, però, eh.
Són unes domàtigues de ramallet, això, que són, que
les vàrem collir pes juny i són, i les tall així a quadrets perquè vull que mos
quedi trossos, no salsa. Començarem a tallar un poc de juevert. Mon pare era
pagès, però jo no hi vaig fer mai. A sa seva finca sempre fèiem lo d’estiu que
un temps sembraven pebres, domàtigues i coses d’aquestes, però res més, no
fèiem res més. I llavors jo, quan vàrem tenir sa finca, vàrem venir a sa finca,
aquí i vàrem dedicar a fer s’hort, ja feia un any que havíem obert es
restaurant. Anam afegiguent perquè sa domàtiga li posàrem lo darrer, ses bledes
que hem de tallar també les posarem a lo darrer. Noltros esteim afiliats a
Apaema que és tenim tota sa finca ecològica certificada ecològica, això vol dir
que has d’estar, has de tenir, t’has de comprometre que ells podem venir
qualsevol dia sense diguer-te res a fer inspeccions i si volen fer analítiques,
analítiques, de sa terra, o fulles a veure si has fumigat i no ho has dit i
aquestes coses. De restaurants vegetarians cent per cent ecològics, lo que
feim, no n’hi ha molts. Això és lo millor per sa salut, també és per sa salut,
esteim segurs que no hem tirat res, res dolent, no hem tirat res, res fumigat,
i tot això, no hem tirat res.
Això és artemissa, artemisa nua, n’hi posarem, n’hi
posarem es dos brots perquè així el podrem llevar després, eh? Jo, per s’aroma
m’agrada molt, lo que passa és súper súper medicinal. A la Xina una senyora,
als anys 60 li varen concedir el Premi Nobel de medicina. I no li varen donar
perquè era una dona, el tenia, però no li varen donar, i ara quan se va morir
l’any 2002 o 3 li varen donar... i ja no hi era ja no el va poder disfrutar.
Perquè va treure el germen de s’artemissa o sigui va treure s’estracte que va
fer i molts de medicaments avui en dia en duen, es diu artemissina,
l’artemissina està feta el cent per cent de s’artemissa. I o en tenc de
sembrada, aquesta està sembrada aquí.
Bueno, això està a punt i ara començarem a afegir
els ingredients que mos faltes, sa domàtiga, aquesta domàtiga tan fina, la
tiram aquí, seguim remenant, hi afegirem dues culleretes de vi blanc ... i
seguidament hi posarem ses bledes, lo darrer de tot, són molt bones de coure,
cinc minutets i mos posam a omplir es canelons. (...) Venga, idò, ja han passat
cinc minuts i ara mos posarem a omplir aquests canelons, eh? Venga, tenim es
farcit, han estat set o vuit minutets i estan a punt de menjar. Feim es
rellenos, és molt fàcil, si vols que te surti bé sa cuina, tranquilidad i amor,
gust, passar gust en lo que fas i jo lo que dic, lo que faig és, si veig que
no, que no m’entre dins es meus daixons, m’estim més no fer-la. I com que sa
cuina és un mal vici que tenc, que m’agrada molt, perquè és un mal vici això,
perquè és feina i ja no n’hauríem de fer tanta. Bueno, ara els tenim, els
enrollarem, poc a poquet, paciènci, ho podeu fer amb qualsevol classe de
verdures, i tot ho podeu fer. Inclús si les teniu mal de fer perquè estan
sueltos, sa pasta, inclús podeu fer una patateta, un poc de puré, mesclar-ho i
vos quedarà més lligada. Farem (...) ja, em, i fora anar en es forn, no van en
es forn, això és una recepta que hem treta nova, inspirada meva que és més
fàcil perquè no ha d’anar en es forn, ni beixamel, ni res. Ara agafaré sa
salsa, sa darrera, lo darrer que hem de fer, l’encalentirem un poc a aquesta
salsa, l’hem feta d’un poquet de ceba, molt poca, i panses. Domés duu un poquet
de sal, no duu res més. Ara, això ja està a punt, ja ho tenim, i ara el tirarem
a damunt, a damunt es canelons. El beixamel el feim de moltes classes, i tot
per fer una cosa nova, perquè també ses panses, i ara es temps des rem,
aquestes panses que són de rem nostros, les deshidratam, i hem aprofitat per
perquè tastin aquesta variedat. I ara, es temps de ses metles, he trobat que
havia de fer algo, algo amb ses metles, tenc unes metles aquí, les tallarem ben
petites. Esper que vos agradi, que ho trobeu bo i bon profit. Si vos fa peresa
fer-ho en es Ginebró qualque dia ho trobareu.
Preguntes:
1.- En Joan
ens mostra com fer ...
a) Uns canelons farcits a la mallorquina
b) Uns canelons farcits a la mallorquina amb panses
c) Uns canelons farcits a la mallorquina amb salsa
de panses
2.- Per fer el sofregit hi posa ...
a) Un rajolí d’oli i ceba tallada
b) Un poc d’oli, ceba i dos alls
c) Oli, ceba,
alls i tomàtiga de ramallet
3.- Artemissa és ...
a) El nom d’una herba que surt a l’hort d’en Joan
b) El nom de la metgessa xinesa que li donaren el
premi Nobel
c) Una herba medicinal molt utilitzada en medicina
4.- En Joan va posar Es Ginebró ...
a) A instàncies de la seva filla
b) Perquè ell va er vegetarià i hi veia negoci
c) Perquè no li anà bé el negoci de la cafeteria
5.- Tots els
ingredients dels canelons són ...
a) Naturals i recollits a la seva finca
b) Productes ecològics fets seus
c) Proporcionats per Apaema
Fitxa 9: Els paràgrafs
Els paràgrafs són cadascuna de les divisions d'un text; acostumen a ser una
unitat temàtica o de significat, i sempre comencen amb majúscula inicial i
acaben amb un punt final. L'única excepció pel que fa a la puntuació final són
els paràgrafs corresponents a la relació de fets i als fonaments de dret de
determinats documents de tipus administratiu (bàsicament les resolucions i els
informes), que acaben amb un punt i coma.
De les diverses classes de paràgrafs existents, n'utilitzarem bàsicament els
dos tipus següents, tenint, però, molta cura de no barrejar-los:
a) El paràgraf modern. El paràgraf modern és el que cal
utilitzar amb caràcter general, tant en la documentació administrativa com en
altres escrits de caràcter més general. El paràgraf modern no duu cap tipus de
sagnia; per tant, totes les línies de què es compon tenen la mateixa llargada i
s'alineen, a banda i banda, amb els marges esquerre i dret. Per tal de marcar
el canvi de paràgraf cal deixar una línia en blanc entre un paràgraf i el
següent.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
bbbbbbbbbbbbbbbb
cccccccccccccccccccc
b) El paràgraf ordinari. El paràgraf ordinari, que és el que
s'utilitza més generalment en tota mena de publicacions, es caracteritza pel
fet que la primera línia apareix sagnada, o entrada cap a la dreta. Aquesta
sagnia serveix per indicar el canvi de paràgraf, per la qual cosa no s'ha de
deixar cap línia en blanc entre paràgraf i paràgraf.
aaaaaaaaaaaaaaaaa
bbbbbbbbbbbbbbbbb
cccccccccccccccccccc
- Tema 10. El text
Transcripció
Bon dia, començam avui a parlar del temps, amb imatges d’avui dematí a primera hora amb ambient no gaire fresc , no semblava un mes de desembre i diuen que si la coloració del cel és vermellosa o bé s’aproxima pluja o bé s’aproxima vent, el vent de l’oest, allò que segurament dominarà aquestes pròximes vint-i-quatre hores, més que la pluja, però de ploure, possiblement també plogui.
Més imatges, avui dematí després de la sortida del sol, la veritat és que feia un dia radiant, la visibilitat era molt bona, la temperatura agradable, pel cel pinzellades de niguls prims, però la cosa ha canviat, de fet ha començat a arribar bastants de niguls i ara mateix des d’aquí on són aquestes imatges, cap a l’interior també a punts del Raiguer de Mallorca mirant cap a la Serra hi pluvisqueja.
I ja fa una sèrie de dies seguits que això passa, que el dematí més o manco el cel està estirat, després es complica una miqueta la cosa i acaba per ploure (...) ho repassarem, però vaja que ha plogut aquest mes de desembre. Podem començar parlant a damunt les imatges del satèl·lit Meteosat d’aquesta situació que, no és que sigui impròpia tampoc del mes de desembre perquè de vegades passa que tenim una entrada bastant marcada del vent de l’oest, però sí que ja fa molts de dies que dura i allò que és impropi totalment és la temperatura que l’acompanya.
El vent aponentat en general, perquè les borrasques encara estan situades cap a l’Atlàntic són profundes i de fet fan que davallin des de latituds nòrdiques masses d’aire fred en colors vermellosos que situen molt cap al sud, però, per altra banda, fan progressar precisament des del Sud i cap a la mediterrània masses d’aire d’origen subtropical; aquestes masses d’aire no són especialment fredes, a més venen acompanyades de niguls i amb vent aponentat en general, estones de Llebeig, estones de Ponent , però això no són vents frescs ni tampoc especialment plujosos, per això la situació és la que és, és entretinguda meteorològicament però sobretot és ventosa. Avui s’han tornat a superar els 100 quilòmetres per hora en àrees de muntanya a Mallorca, 117 a la serra d’Alfàbia, a Banyalbufar per exemple aquests vuitanta-quatre i després vent que així mateix també ha estat destacable a altres punts de les Balears com per exemple l’aeroport d’Eivissa, setanta-vuit quilòmetres per hora, Sant Francesc, a Formentera, seixanta-dos per hora destacant també aquests setanta d’Es Mercadal a Menorca; tot plegat acompanyat d’una situació marítima bastant alterada destacant els sis metres d’altura màxima dona en el port de Maó. No fa fred. Segurament d’això n’haureu parlat bastant temperatura mínima i màxima, en blau la mínima en vermell la màxima ...
Preguntes
1.- Si la coloració del cel és vermellosa se sol dir ...
a) que farà vent
b) que farà pluja
c) que farà o vent o pluja
2.- El matí del qual parla el locutor va sortir ...
a) amb poca visibilitat degut a niguls alts
b) amb una temperatura agradable
c) amb niguls amenaçant pluja
3.- Ja feia uns dies que es reproduïa el mateix esquema:
a) sortir un bon dia i acabar plovent un poc
b) tot el dia feia vent
c) el dia alternava entre sol i niguls
4.- Les profundes borrasques de l’Atlàntic ...
a) portaven vents frescs
b) portaven vents frescs i pluges
c) portaven vents frescs que deixaven pujar vents càlids del sud
5.- El fort vent d’aquells dies superà els 100 Km/h ...
a) Per tota la serra de Tramuntana
b) A punts concrets com la serra d’Alfàbia
c) Per tot arreu: muntanya i Pla
Fitxa 10: El text
Un text és un conjunt
de paraules articulades que formen un discurs unitari,
és una composició lingüística amb
intenció de comunicar un missatge.[1]
El mot prové del llatí textum,
derivat del verb texere i significa teixit. En sentit estricte
aquesta composició pertany a la llengua escrita, però el seu
significat s'ha estès, gràcies a la semiòtica, a
qualsevol unitat que transmet un significat. Per això es pot parlar de
textos orals o
de costums i
tradicions que actuen com a textos, en el sentit que poden ser llegits —interpretats—
per algú altre i que vehiculen un missatge.[2]
Propietats d'un text ben format[modifica]
Un text ben format ha de tenir coherència, cohesió, adequació i
presentació de manera que existeixi una unitat temàtica i d'estil que ajudi a
la comprensió per part del receptor.
Cohesió[modifica]
La cohesió és la forma. Propietat que
implica la correcta relació entre les diferents parts del text. Compleix normes
sintàctiques, gramaticals, i signes de puntuació.[3]
Adequació[modifica]
L'adequació és la propietat d'adaptar el
missatge a la situació, mitjançant el registre.
Registre: Variant
estilística que s'adapta a diferents situacions de comunicació.
·
Culte: El més curós de tots. Molta
precisió lèxica. Correcció gramatical. S'utilitza en poesia i ciències.
·
Estàndard: El normal. S'utilitza a la premsa,
relacions interpersonals i en llenguatge col·loquial.
·
Vulgar: Ús més descuidat de la norma
lingüística, pobresa de vocabulari, ús de paraules inapropiades, pronunciació
deficient, etc.
Tipus de text[modifica]
Els textos es divideixen segons el tipus
de llenguatge emprat, la modalitat textual i el tipus de públic al qual van
dirigits, que condiciona per exemple el registre o grau de formalitat i la
selecció de conceptes.[4]
Segons el llenguatge, un text pot ser:
·
Periodístic.
·
Literari, si usa les convencions d'estil i la doble figuració de la literatura.
·
Científic, si apareixen tecnicismes i mots monosèmics.
·
Administratiu o jurídic, amb abundància d'abreviatures i fórmules
lexicalitzades provinents del dret.
·
Publicitari.
Segons la modalitat, un text pot ser:
·
Text
expositiu o divulgatiu (que inclou l'instructiu).
Fitxa 11: El guionet
El guionet (-) és el signe ortogràfic que s’usa per a unir mots
originàriament diferents. S’utilitza en els casos següents:
1. Davant dels pronoms febles en posició enclítica quan adopten les formes
plenes i elidides:
escriu-la,
dona-li’n; pensa-t’ho, posa-n’hi.
2. En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats, i les
unitats i les centenes:
vint-i-un,
vint-i-tres, vint-i-cinc, vint-i-nou…; trenta-tres, cinquanta-cinc, setanta-huit,
noranta-nou…; dos-cents, quatre-cents, sis-cents, huit-cents…; cinc-centé,
nou-centé, setanta-uné, trenta-dosé…
3. Els compostos de la manera culta, és a dir aquells el primer element
dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar la
independència dels conceptes expressats per cada constituent, tot i que en
general s'escriuen sense guionet:
tractat
hispano-americà, composicions èpico-lírico-dramàtiques…
4. En els composts el primer component dels quals és un punt cardinal:
nord-est,
sud-oest, nord-nord-est, sud-africà, nord-americà, nord-atlàntic.
5. Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon
element és un substantiu:
pacte de
no-agressió, la no-bel·ligerància, principi de no-intervenció, el no-metall, la
no-violència, la no-existència, el no-res.
REMARCA: El grup no res pot escriure’s també
sense guionet quan té el valor de ‘cosa insignificant’ o ‘en un instant’:
T’enfades
per un no res. Torne en un no res.
6. En els composts repetitius i expressius:
a
corre-cuita, a mata-degolla, balandrim-balandram, baliga-balaga, banzim-banzam,
barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, but-but, catric-catrac,
cloc-cloc, corre-corrents, de nyigui-nyogui, farrigo-farrago, flist-flast,
fru-fru, gara-gara, gloc-gloc, gori-gori, leri-leri, nap-buf, ning-nang,
ning-ning, non-non, nyam-nyam, nyau-nyau, nyec-nyec, nyeu-nyeu, nyic-nyic,
nyigo-nyigo, nyigui-nyogui, passa-passa, pengim-penjam, pif-paf, ping-pong,
piu-piu, poti-poti, rau-rau, ringo-rango, rum-rum, taf-taf, tam-tam, tau-tau,
tic-tac, tol·le-tol·le, tric-trac, trip-trap, tris-tras, viu-viu, xano-xano,
xau-xau, xerric-xerrac, xim-xim, xino-xano, xip-xap, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag,
ziga-zaga, zim-zam, zing-zing, zub-zub, zum-zum.
7. En els composts formats per dos mots en què concórreguen les següents
característiques:
a) Que el segon element comence amb r-, s- o x- i
el primer acabe amb vocal:
aigua-ros,
aixafa-roques, ala-roig, anca-rossegant, barba-reveixí, barba-roig, barba-ros, bleda-rave,
boca-rugat, boga-ravell, busca-raons, cama-roig, cara-redó, cara-rugat,
cella-ros, cerca-raons, cerca-renous, cerca-renyines, cerca-revolts,
compta-revolucions, costa-riqueny, cua-roja, cua-rutllat, de soca-rel,
eixorba-rates, enganxa-roques, escanya-rals, escorxa-ròsses, esquena-romput,
estaca-rossí, galta-roig, guarda-roba, guarda-rodes, malva-rosa, nou-ric,
pela-roques, penja-robes, pixa-reixes, poca-roba, porta-revistes, remena-rocs,
riba-roger, salta-regle, torca-raor, vila-realenc; agafa-sants, agafa-sopes,
aigua-sal, barba-serrat, barra-sec, boca-sec, cama-sec, cama-segat, cara-sol,
esclata-sang, espanta-sogres, estripa-sacs, mare-selva, mata-segells,
mata-soldats, mira-sol, para-sol, penja-sargantanes, penya-segat, pica-soques,
poca-solta, porta-selles, punxa-sàrries, roda-soques, toca-son, traga-sabres;
canya-xiula, cara-xuplat, escura-ximeneres, espina-xoca, para-xocs.
b) Que la soldadura dels dos elements puga dificultar-ne la lectura
adequada:
Bell-lloc,
cap-roig, cap-rossenc, cinc-en-rama, cul-de-sac, Mont-roig, nyic-i-nyac,
pap-roig, pit-roig, plats-i-olles.
c) Que el primer element siga un mot que du accent
gràfic:
mà-llarg,
més-dient, camí-raler, ciència-ficció, cotó-en-pèl, més-dient, més-enllà,
pèl-blanc, pèl-curt, pèl-llarg, pèl-ras, tal·là-tal·lera.
EXCEPCIONS: Expressions lexicalitzades formades per una
preposició i un substantiu, que s'han d'escriure aglutinades quan formen un
sintagma que és el complement d'un nom elidit o sobreentés:
una
contrarellotge, un sensesostre, un sensefaena.
8. En els composts següents:
abans-d’ahir,
adéu-siau, dellà-ahir, al després-dinar, despús-ahir, despús-anit, despús-demà,
qui-sap-lo.
9. En els manlleus no adaptats:
jet-set,
music-hall, plum-cake, prêt-à-porter, rock-and-roll.
REMARCA: Cal recordar que s'escriuen algutinats els manlleus
no adaptats que en la llengua d'origen s'escriuen amb els components
aglutinats:
bypass,
copyright, leitmotiv, playback, skinhead, striptease, topless.
Per una altra banda, s'escriuen separats els components de manlleus
nominals que en la llengua d'origen són sintagmes descriptius:
bel canto,
bossa nova, femme fatale, kale borroka.
Així mateix, s'escriuen sense guionet les expressions llatines:
honoris
causa, rara avis, statu quo, a priori, de facto, motu proprio.
I també les expressions manllevades i no adaptades que funcionen com a
locucions adverbials o adjectivals:
a capella, off the record.
Fitxa
12: La ela geminada
La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades
per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s’escriuen amb
aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d’una manera clara
aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l’hora
d’escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica,
ja que depèn de l’etimologia. Us donem, però, unes pautes que us poden ajudar.
S’escriuen amb l·l:
Mots començats amb…
al·l-: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, al·lucinar, al·lot…
il·l-: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar…
col·l-: col·legi, col·loqui, col·lapse, col·laborar,
col·lecció, col·lega, col·locar…
gal·l-: gal·lès, gal·licisme…
mil·l-: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre…
sil·l-: sil·logisme, síl·laba, sil·labari…
Mots acabats amb…
-el·la: novel·la,
aquarel·la, varicel·la, franel·la, mortadel·la, parcel·la…
-il·la: goril·la,
clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la…
-il·lar: destil·lar,
cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar…
-el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir…
S’escriuen amb l·l paraules emparentades amb d’altres que porten ll
all > al·liaci
ampolla > ampul·lós
aixella > axil·la
cancell > cancel·lar
cabell > capil·lar
cervell > cerebel·lós
corall > coral·lí
cristall > cristal·lí
fallar > fal·lible
flagell > flagel·lar
gallina > gal·linaci *
Llull > lul·lià
maixella > maxil·lar
metall > metàl·lic
moll > mol·lície
pell > pel·lícula
* També s’accepta la forma gallinaci.
Recordeu que les paraules següents no duen l·l:
alegria, antelació, celebrar, colador, colomar, colònia, color,
columna, elaborar, elegància, galant, miler, milió, molècula,
religió, revelar, selecció, solució…
S’ha de tenir en compte que el punt que separa les dues
eles no és igual que el punt que indica el final d’una frase o d’una
abreviatura: és un punt volat (una mica més alt que la línia de la base de
l’escriptura). Els teclats a vegades tenen una tecla específica per a la ela
geminada, i sempre tenen l’opció de fer el punt volat (generalment prement la
combinació MAJ + 3). Observem la diferència:
*col.lecció / col·lecció
*il.lusió / il·lusió
En una pronúncia acurada (el dialecte
balear la conserva), el so de la ela i el de la ela geminada s’haurien
de distingir: fixeu-vos en la diferència entre com pronunciem eliminar i el
límit, en què el so del
segon cas és equivalent al so d’una ela geminada.
Llista de paraules que duen l·l
al·legoria bagatel·la cal·ligrafia damisel·la el·lipsi fal·lera
al·leluia bèl·lic cancel·lar destil·lar estel·lar fal·laç
al·legar Brussel·les capil·lar excel·lent fal·lible
al·licient caramel·litzar expel·lir fil·loxera
al·locució caravel·la flagel·lador
al·ludir cavil·lar fumarel·la
al·lucinar cel·la
al·luvió circumval·lació
ampul·lós cèl·lula
apel·lació col·laborar
aquarel·la col·lapse
Avel·lí col·lecció
col·lega
col·legi
col·lidir
col·lisió
col·locar
col·loqui
compel·lir
constel·lació
corol·la
corol·lari
cristal·lí
gàl·lic hel·lènic idil·li libèl·lula mal·leable nul·la
gal·linaci il·lació maxil·lar
goril·la il·legal mèdul·la
il·legítim metàl·lic
il·lícit mil·lenari
il·limitat mil·lèsim
il·lògic miscel·lània
il·luminar mol·lície
il·lús mol·lusc
il·lustrar
imbecil·litat
instal·lar
intel·lectual
intel·lecte
intel·ligent
intel·ligència
interpel·lar
oscil·lar pal·liar rebel·lia satèl·lit taral·lejar vacil·lar
pàl·lid recol·lecció síl·laba tel·lur vel·leïtat
paral·lel sil·logisme til·la vil·la
parcel·la sol·licitar titil·lar violoncel·lista
pel·lícula titil·lar
pol·len tranquil·litat
pol·lució
pul·lular
pupil·la
pusil·lànime
putxinel·li
i els seus derivats.
Fitxa 13. Les
contraccions
Les preposicions són paraules
invariables que relacionen parts de la frase. Depenent del verb i de què
vulguem dir, fem servir una preposició o una altra:
Vaig a casa.
Vinc de casa.
Camino per casa.
Quan una preposició està
en contacte amb un article definit, en alguns casos forma
una sola paraula. En aquest cas s’ha produït una contracció.
Corro pel parc.
Vinc del parc.
Al quadre següent hi ha les
combinacions d’articles definits amb preposicions en què hi ha les contraccions
corresponents:
a + el = Visc al carrer
del Pi. Entro al carrer del
Pi. (= Entro a dins del
carrer del Pi.)
a + la = Vaig a la plaça. Entro a la plaça.
(= Entro a dins de la plaça.)
a + l’ = Vius a l’avinguda? Entro a l’avinguda.
(= Entro a dins de l’avinguda.)
de + el = Vinc del parc. Torno del parc.
Surto del parc.
de + la = Vinc de la plaça. Torno de
la plaça. Surto de la plaça.
de + l’ = Vinc de l’avinguda. Torno de l’avinguda.
Surto de l’avinguda.
per + el = Passejo pel parc. Camino pel parc.
Entro pel portal. (= Entro a
través del portal.)
per + la = Passejo per la plaça. Camino per la plaça.
Entro per la porta. (=
Entro a través de la porta.)
per + l’ = Passejo per l’avinguda. Camino per l’avinguda.
Entro per l’avinguda. (= Entro a
través de l’avinguda.)
ca + el = Vaig a cal Martí. (= Vaig a casa del Martí.) Vaig
a can Martí. (= Vaig a casa d'en
Martí.)
ca + la = Vaig a ca
la Maria. (= Vaig a casa
de la Maria.)
ca + l’ = Vaig a ca l’Arnau. (= Vaig a casa de l'Arnau.)
Vists els exemples, ara en podrem treure les
directrius.
Fitxa 14: L'apòstrof
L’apòstrof (’)
és el signe ortogràfic que s’usa per a indicar la supressió d’una vocal.
S’utilitza en els casos següents:
Apostrofació dels articles el, la, en, na
Com a regla
general, els articles determinats el i la es
redueixen a l’, i els articles personals en, na,
a n', quan la paraula que els segueix comença per vocal o h muda:
l’avi, l’asimetria, l’egua, l’invent, l’orgue, l’ull, l’hivern, n’Isidre, n’Honorat, n’Adelaida, n’Úrsula
Aquesta regla
general d’apostrofació de l’article presenta les excepcions següents, a més de
les excepcions que s'indiquen en l'apartat de regles comunes a l’apostrofació
de l’article i de la preposició de que s’exposen més avant:
a) Davant d’un mot femení començat
amb i o u àtones (precedides o no de h)
es manté la forma plena dels articles la, na:
la idea, la il·lusió, la ionosfera, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, la humorada, na Irene, na Isabel, na Ursulina.
b) Davant dels mots una (referit
a l’hora del dia), ira i host, per tradició s’usa
la forma plena la:
la una, la ira, la host.
Apostrofació dels pronoms febles
Els pronoms febles me, te, lo, la, se, ne s’apostrofen
quan s’usen en la forma anomenada elidida (m’, t’, l’, s’, n’),
és a dir, davant d’un verb o un pronom començat per vocal o hac:
m’ha vist, t’afanyaràs, l’avise (a ell o a ella), s’acosta, n’use, m’ho
diu, t’hi
puges, l’en
traus, s’hi
acosta, n’hi ha.
Excepcions:
El pronom la no s’apostrofa quan va
davant d’un verb començat per una i o una u àtones
(precedides o no de h):
l’invite (a ell), però: la invite (a
ella). Igualment: la utilitza, la hipnotitza, la humanitza, la incorpora, la uneix.
No s’apostrofa el primer pronom feble en les
combinacions la hi, se us:
la hi porte, se us veu.
Els pronoms febles me, te, lo, se, ne, nos, los s’apostrofen
quan s’usen en la forma anomenada reduïda (’m, ’t, ’l,
’s, ’n, ’ns, ’ls), és a dir, darrere
d’un verb o pronom acabat en so vocàlic:
dona’m, emporta’t, compra’l, veure’s, porta’n, mira’ns, vendre’ls, se’m diu, se’t fa,
emporta-te’l,
te’n regalen,
se’ns ofereix,
regala-li’ls.
Com a regla general, al tindre en compte que en una
combinació de pronoms, l’apòstrof va tan a la dreta com siga possible:
se m’ha dit, se t’acosta, te l’emportes,
emporta-te'ls,
els n’has
tret, endur-s’ho,
se te n’han
anat, se te’n van.
Apostrofació de la preposició de
La preposició de es redueix a d’ quan
la paraula que la segueix comença per un so vocàlic, tant si es grafia amb
vocal o h com amb un signe gràfic que es llija com un so
vocàlic (d’amor, d’història, d’11...).
Regles comunes en l’apostrofació dels articles i de
la preposició de
Quan el mot següent comença amb una i o
una u no vocàliques, es manté la forma plena de l’article,
tant en masculí com en femení:
el iaio, el ioga, el iogurt, el hiat, el uombat, el Iemen; la iaia, la iarda, la hiena.
Tampoc no s’apostrofa, en aquest cas, la
preposició de:
de ioga, de iogurt, de hiatus, de hioide, de uigur, de uombat; de iardes, de ionosfera, de hialita, de hienes, de hui, de Huelva, de Ialta.
Aquesta excepció no afecta paraules com ió i
compostos, en què la i funciona com a vocàlica:
l’ió, d’ionització.
Els articles el, la, en, na i la
preposició de no s’apostrofen davant de mots no adaptats o
noms propis estrangers començats per h amb so consonàntic:
el hippy, el Halley, de Hollywood...
La mare de Hellen viu en una illa de Hawaii.
Tampoc no s'apostrofen els derivats de noms propis
estrangers començats per h amb so consonàntic: el hamiltonià, el hawaià.
No s'apostrofa tampoc davant de certs noms propis
estrangers que comencen per h, encara que estiguen adaptats:
la Haia, la Hansa, la universitat de Hèlsinki.
En canvi, se segueixen les regles d'apostrofació
davant de paraules del lèxic comú plenament adaptades:
l'handbol, d'hoquei.
Davant del nom de les lletres, no s’apostrofa:
la a, la ene, la hac, la ele, la α; de A
a B.
Tanmateix, sí que s'apostrofa davant de noms
polisíl·labs de lletres d'altres alfabets:
De l'alfa a l'omega, l'òmicron, d'àlef.
La massa d'Alpha
Centauri. Però: La massa de α
Centauri.
La preposició de s'apostrofa,
en compte de contraure's, davant d'articles que pertanyen a noms propis i que
s'escriuen amb majúscula:
Un actor d'Els Comediants.
Una treballadora d'El Corte Inglés.
Els habitants d'O Grobe i d'A Guarda.
Un violinista d'I Musici.
Se segueixen les normes generals d’apostrofació davant
d’elements que figuren entre cometes o en cursiva (o redona, si el text és en
cursiva):
El director d’El País va qualificar
Fitxa
15: L’accentuació (2a part)
Un cop hem decidit que la paraula s’ha
d’accentuar, seguint les normes d’accentuació, com ho fem?
Segurament deus haver observat que en català
hi ha dos tipus d’accent: l’accent obert o greu (`)
i l’accent tancat o agut (´).
Fixa’t en les paraules següents per deduir el
tipus d’accent que porta cada vocal:
màquina, fàcil, pèsol, préssec, època,
presència, líquid, tímid, arròs, camió, orígens, casolà, útil, algú, estómac,
tindré...
La lletra a sempre
porta l’accent obert.
La lletra i i la lletra u sempre
porten l’accent tancat.
Les lletres e i o poden portar
l’accent obert o tancat, perquè es poden
pronunciar de dues maneres diferents
Decidir i identificar quan una e o
una o porten accent obert o tancat pot resultar difícil. Ens
podem ajudar de la pronúncia, en alguns casos, i també de la memòria visual. Hi
ha, però, una sèrie de regularitats que ens ajuden a sistematitzar
l’accentuació d’aquestes vocals. Observa-les en els quadres següents:
Accentuació de la e
La e acostuma
a portar accent obert.
E en paraula aguda
—Quan la e és una paraula aguda és oberta en
la majoria dels casos:
cafè, comprèn, promès...
—Però també hi ha e que
porten accent tancat:
Substantius acabats en -és: excés-excessos,
congrés-congressos...
Els adverbis bé, també, després, només...
Terminacions de futur i imperfet de subjuntiu: vindré, portés,
pensaré...
Formes de present dels verbs acabats en -tendre: pretén,
estén...
E en paraula plana i esdrúixola
—Quan la e és en una paraula plana o esdrúixola és quasi
sempre oberta:
fèrtil, aparèixer, pèsol, paciència...
—Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què
la e porta accent tancat:
els noms i adjectius: cérvol, préssec, préstec, llépol, feréstec i església.
alguns verbs:
infinitius: créixer, néixer, prémer,
ésser...
terminacions imperfet de subjuntiu, perfet: portéssiu, férem...
Accentuació de la o
O en paraula aguda
—Quan la o és en una paraula aguda és tancada en la majoria
dels casos:
perdó, camió, planificació, divisió...
—Hi ha alguna o en mots aguts
que porta accent obert:
noms: arròs, espòs, ressò, repòs,
talòs...
però, això, allò, de debò...
—Quan la o és en una paraula
aguda és tancada en la majoria dels casos:
perdó, camió, planificació, divisió...
—Hi ha alguna o en mots aguts
que porta accent obert:
noms: arròs, espòs, ressò, repòs,
talòs...
però, això, allò, de debò...
O en paraula plana i esdrúixola
—En aquest cas la o és quasi sempre oberta:
pròpia, fenòmens, pròleg...
—Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què
la o porta accent tancat:
els substantius i adjectius: estómac,
fórmula, pólvora, tómbola, tórtora...
alguns verbs:
infinitius: córrer i derivats
(recórrer...)
formes del verb ésser: fóssiu, fórem...
Fitxa 16: La essa sorda i
la essa sonora
Hi ha dos sons diferents
de la essa: el de la essa sorda i
el de la essa sonora.
Quan pronunciem la essa sorda, les cordes vocals no vibren; en
canvi, quan pronunciem una essa sonora sí. Per
comprovar-ho podem col·locar els dits damunt de la nou del coll i pronunciar la
essa de rosa. Si la pronunciem bé, notarem la vibració de
les cordes vocals. En canvi, si pronunciem sopa, la
essa és sorda perquè les cordes vocals no vibren. Cal distingir bé els dos sons
per escriure amb l’ortografia correcta les paraules que els contenen.
- El so de essa
sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç.
- El so de essa sonora es
pot representar amb les grafies s, z.
|
s |
• a principi de mot |
sabata, sobre, sal |
|
ss |
• entre vocals |
mossa, supressió, pessic |
|
c |
• davant de e, i |
cel,
calces, cirera |
|
ç |
• davant de a, o, u |
traçat, braços, forçut |
|
s |
• entre vocals |
casa, música, posar |
|
|
z |
• en posició inicial |
zebra, zodíac, zona |
|
Les esses (s o ss) i les ces (c o ç) formen dues
famílies diferents que no es barregen mai. Així, quan una paraula s’escriu
amb s o ss, tots els seus
derivats s’escriuen també amb s o ss.
casa > caseta, casolà
gos > gossa, gossera
I
quan una paraula s’escriu amb c o ç, els seus derivats
també s’escriuen amb c o ç.
llaç > llaçada, llacet.
Fitxa 17: Les
oclusives
Les consonants
oclusives representen sons en què hi ha una interrupció
total del pas de l’aire en algun moment.
Hi ha les oclusives sonores (b, d i g), en què les cordes vocals vibren, i les
oclusives sordes (p, t i c), en què les cordes vocals no vibren.
Fixa’t que al so sonor b li
correspon el so sord p,
que al so sonor d li
correspon el so sord t,
i que al so sonor g li
correspon el so sord c.
• b, p: base, pot, cabdal, tub, cap…
• d, t: dau, tou, administrar, mot…
• g, c: gol, calç, augmentar, càstig, puc…
Les oclusives no presenten cap problema quan apareixen
a començament de paraula o a principi de síl·laba. La distinció entre les
sordes p, t i c i
les corresponents sonores b, d i g és
clara, ja que la pronúncia ens ho indica:
pes/bes, trama/drama, cas/gas;
empènyer/embenar, entaular-se/endinsar-se, acoblar/agrupar
A final de síl·laba i també de paraula les consonants
sonores b, d i g i les sordes p, t i c sonen igual. Així:
• la p de cap sona
igual que la b de tub;
la p de captar sona
igual que la b de dissabte
• la t de set sona
igual que la d de fred;
la t de setze sona
igual que la d de cambodjà
• la c de roc sona igual que la g de mag; la c de tècnica sona
igual que la g de digna
Ara vendrien les
regles (que aquí deixam de banda)
apte ametlla accent abdomen actitud augmentar
baptisme atleta accelerat absolut addició cognom
capçal atzar acceptar cabdal addicció digne
escriptor corretja accepció corba admetre impugnar
pneumàtic atzavara conjectura dissabte adscripció magma
pneumònia espatlla facsímil dubte advocat maragda
opció ratlla objecte nebulós babord regnar
captar cotna sacsejar obsolet examinand sagnar
òptim potser sacsó obtenir fred suggestió
hipnosi guitza fúcsia sobtar sandvitx suggeriment
optar salut estómac absent gratitud esòfag
adoptar paret batec obscur solitud mag
