Lingüística Gramàtica Fonètica (sons) Fonologia (fonemes) Morfologia (mots) Sintaxi (oracions) Semàntica (significat)
Lliçó 1: La tira fònica i la classificació de les parts del discurs
Entenem per discurs aquella exposició, oral o escrita, d’idees tendents a donar, o fer, una comunicació. La tira fònica seria la part oral del discurs que no sempre és coincident al cent per cent amb l’escrita. Aquí ens va bé parlar de discurs escrit, o text, com aquella comunicació que pot ser petita, per exemple un paràgraf, o ben extensa, com pugui ser l’extensió d’un llibre. Així agafam el concepte de discurs, o text, com l’extensió més gran d’un escrit. Un discurs es pot dividir en parts més petites que es diuen paràgrafs. Un paràgraf és un escrit que va des del principi d’escrit fins el primer punt i a part. O el que hi ha entre dos punts i a part. O el que hi ha entre un punt i a part i el punt i final d’un escrit. Cada paràgraf el podem subdividir en parts més petites: són les frases o oracions. Una frase o oració és un escrit que va des del principi fins el primer punt que trobam. O l’escrit que està entre dos punts. O des del penúltim punt fins al final de l’escrit. Una frase o oració es pot dividir en parts més petites anomenades sintagmes. Els sintagmes són conjunts de paraules que acompanyen a un nom o substantiu, o a un verb. En el primer cas és un sintagma nominal i en el segon un sintagma verbal. Un sintagma es pot dividir en parts més petites que seran les paraules. Una paraula és un conjunt de lletres que expressen un concepte o una relació. Les classes de paraules, també dites categories gramaticals, poden ser de nou classes: determinant, nom, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció. Una paraula pot ser dividida en parts més petites, es diuen monemes i poden ser de dues classes: els lexemes, que tenen contingut lexical, de concepte; i els morfemes, que tan sols tenen sentit gramatical. Els monemes es poden dividir en parts més petites: són les lletres. Una lletra és un signe gràfic que equival a un so. El conjunt de lletres formen l’alfabet o abecedari.
Resumint: acabam de fer una escala, o piràmide invertida, on el primer escaló seria la part més petita, una lletra, i la part d’alt, la més gran: el discurs. Aquesta classificació ens serà molt útil per anar explicant distints apartats gramaticals perquè cada una de les regles, normes o indicacions que farem tendran el seu referent a algun dels set escalons que hem anomenat. discurs o text paràgrafs frases o oracions sintagmes paraules monemes lletres Exemples: Discurs: El temps passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle. Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos que es banyen a les gèlides aigües omplen les hores de la petita població de Puerto Williams, situada a l’illa Navarino, en un dels extrems més meridionals de l’Amèrica del Sud. Una de les senzilles casetes de fusta que donen a aquestes aigües, protagonistes de tantes històries de mariners i intrèpids exploradors, és la de Cristina Calderón. Amb 89 anys, és considerada Tresor Viu de la Humanitat pel govern xilè i la Unesco des del 2003. El mèrit és ser l’última representant viva de l’ètnia més austral del món, la yàmana o yagán. Ella és el tòtem d’una comunitat de poc menys d’un centenar de persones, ja mestisses, que intenten salvar de l’oblit la seva cultura i els seus orígens ancestrals. Els yàmanes, també anomenats fueguins pels antics exploradors, són considerats els primers pobladors de l’extrem sud del continent americà des de fa milers d’anys. En els seus orígens eren caçadors i recol·lectors que es desplaçaven en canoes entre les illes situades al sud del canal de Beagle, a l’arxipèlag de la Terra del Foc, i el cap d’Hornos, situat a només mil quilòmetres de l’Antàrtida. La seva alimentació consistia en llops marins, cetacis, aus i mariscs. Uns aliments que els proporcionaven tant de greix corporal que els permetia anar pràcticament nus, tot i el clima subpolar de la zona. L’última dona yàmana del món es passa les hores asseguda en una butaca de llana mentre mira per la finestra les aigües del Beagle, el canal dels seus avantpassats. Situada a prop d’una antiga xemeneia de llenya, que també serveix per eixugar la poca roba que té, es dedica a teixir petites cistelles i canoes fetes amb fibres vegetals, que ella mateixa recull al bosc. Una pràctica que ja feien els seus avantpassats. La seva veu, de to baix i gairebé imperceptible a causa de l’edat i d’una incipient sordesa, és lenta i pausada, com si li costés parlar en castellà. De fet, és l’única llengua que pot parlar des que el 2003 va morir la seva germana Úrsula. Des d’aleshores, ja no ha pogut tornar a parlar yàmana amb ningú més. (Laura Saula. Ara.Cat, 02/07/2017) Paràgraf: El temps passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle. Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos que es banyen a les gèlides aigües omplen les hores de la petita població de Puerto Williams, situada a l’illa Navarino, en un dels extrems més meridionals de l’Amèrica del Sud. Frase o oració: El temps passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle. Sintagma: un exemple de sintagma nominal, “El temps”. Un de sintagma verbal: “passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle.” Paraules: “El”; “temps”; “passa”; “lentament”; “a”; “la”; “vora” ... Monemes: “El”, lexema; “temps”, lexema; “pass”, lexema; “a”, morfema; “lent”, lexema, “a”, morfema, “ment”, morfema; etc. Lletres: totes les que formen l’alfabet: “e”, “l”, “t”, “e”, ”m”, ”p”, “s”, “p”, “a”, “s”,”s”,”a”, ...
Resum:
Discurs o text Paràgraf Frase o oració Sintagma Paraula Monema Lletra
Exercicis:
a) Copia aquest escrit al teu quadern. El temps passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle. Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos que es banyen a les gèlides aigües omplen les hores de la petita població de Puerto Williams, situada a l’illa Navarino, en un dels extrems més meridionals de l’Amèrica del Sud. Una de les senzilles casetes de fusta que donen a aquestes aigües, protagonistes de tantes històries de mariners i intrèpids exploradors, és la de Cristina Calderón. Amb 89 anys, és considerada Tresor Viu de la Humanitat pel govern xilè i la Unesco des del 2003. El mèrit és ser l’última representant viva de l’ètnia més austral del món, la yàmana o yagán. Ella és el tòtem d’una comunitat de poc menys d’un centenar de persones, ja mestisses, que intenten salvar de l’oblit la seva cultura i els seus orígens ancestrals. Els yàmanes, també anomenats fueguins pels antics exploradors, són considerats els primers pobladors de l’extrem sud del continent americà des de fa milers d’anys. En els seus orígens eren caçadors i recol·lectors que es desplaçaven en canoes entre les illes situades al sud del canal de Beagle, a l’arxipèlag de la Terra del Foc, i el cap d’Hornos, situat a només mil quilòmetres de l’Antàrtida. La seva alimentació consistia en llops marins, cetacis, aus i mariscs. Uns aliments que els proporcionaven tant de greix corporal que els permetia anar pràcticament nus, tot i el clima subpolar de la zona. L’última dona yàmana del món es passa les hores asseguda en una butaca de llana mentre mira per la finestra les aigües del Beagle, el canal dels seus avantpassats. Situada a prop d’una antiga xemeneia de llenya, que també serveix per eixugar la poca roba que té, es dedica a teixir petites cistelles i canoes fetes amb fibres vegetals, que ella mateixa recull al bosc. Una pràctica que ja feien els seus avantpassats. La seva veu, de to baix i gairebé imperceptible a causa de l’edat i d’una incipient sordesa, és lenta i pausada, com si li costés parlar en castellà. De fet, és l’única llengua que pot parlar des que el 2003 va morir la seva germana Úrsula. Des d’aleshores, ja no ha pogut tornar a parlar yàmana amb ningú més. b) Contesta les següents preguntes: b.1) Quants de paràgrafs hi ha? b.2) Quantes frases o oracions hi trobam en tot l’escrit? b.3) Escriu el sintagma nominal i el verbal del primer praràgraf. b.4) Escriu les vint-i-dues primeres paraules i digues quantes frases hi ha i quants sintagmes? b.5) D’aquestes vint-i-dues paraules, prova d’associar cada paraula amb la classe a la qual correspon. (Determinant, nom, ...) b.6) D’aquestes paraules: xilena; asfaltar; gossos; banyen; gèlides; fes la divisió del lexema i del morfema. b.7) D’aquestes mateixes paraules fes la divisió en lletres.
Solucions b.1) Quatre. b.2) Setze. b.3) Sintagma nominal: El temps. Sintagma verbal: passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle Nota.- Un sintagma pot ser curt, una sola paraula, o llarg, o molt llarg quan hi ha frases compostes. Per exemple la segona frase: sintagma nominal: Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos; i sintagma verbal: que es banyen a les gèlides aigües omplen les hores de la petita població de Puerto Williams, situada a l’illa Navarino, en un dels extrems més meridionals de l’Amèrica del Sud. b.4) Una sola frase. Tres sintagmes: nominal: El temps; verbal: passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle ; nominal (no arriba a formar una frase perquè no té verb): Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos. b.5) El (determinant) temps(nom) passa (verb) lentament(adverbi) a(preposició) la (determinant) vora(substantiu) xilena(adjectiu) del (determinant; article contracte de + el) canal (nom) de(preposició) Beagle (nom). Els (determinant) carrers(nom) sense (preposició) asfaltar(nom) , l’olor (l’=determinant; olor=nom) de (preposició) mol·luscos(substantiu) i (conjunció) els (determinant) gossos (nom). Nota: nom i substantiu són sinònims. b.6) : xile na; asfalt ar; gos sos; bany en; gèl ides lex morf lex morf lex morf lex morf lex morf b.7) : x i l e n a; a s f a l t a r; g o s s o s; b a ny e n; g è l i d e s (dues lletres juntes amb un sol so es diu dígraf)
Consell: l’aprenentatge d’una llengua necessita l’aportació d’una part parlada (escoltar i xerrar),i una altra d’escrita (llegir i escriure). Podeu escoltar la ràdio i la televisió, especialment en els programes on parlen especialistes, no convidats del carrer perquè aquests solen fer moltes faltes. Podeu parlar sempre que necessiteu expressar alguna cosa. Comprovareu que hi ha molta gent que entén la nostra parla. Podeu llegir llibres, premsa escrita (en aquest cas tan sols un periòdic, l’Ara Balears. arriba en format paper els dissabtes i diumenges; també algun article a diaris mallorquins), revistes (ben poques), premsa digital i articles a internet. Podeu escriure les llistes de compra, un diari particular, poesia, cartes, etc.
Lliçó 2: L’alfabet o abecedari. Vocals i consonants. Sons i fonemes. El problema de la e neutra (ə), la e oberta (ɜ) i la o oberta (ᴒ). Confusió entre consonants pròximes: b/v; b/p; t/d; m/n; c/g; ... El dígraf.
L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres d’un idioma. El català consta de vint-i-sis lletres, tot i que hi pot haver una petita variació segons qui sigui el qui ho compti. Explicam això. Normalment les vint-i-sis lletres són aquestes: a (a) | b (be) | c (ce) | d (de) | e (e) | f (efa) | g (ge) | h (hac) | i (i) | j (jota) | k (ca) | l (ela) | m (ema) | n (ena) | o (o) | p (pe) | q (cu) | r (erra) | s (essa) | t (te) | u (u) | v (ve, o ve baixa) | w (doble ve) | x (ics) | y (i grega) | z (zeta) |
|
|
A vegades s’hi ha afegit la ç, en canvi en aquest cas compta com si fos una variant de la c. També podem trobar algun cas que no comptin amb la y ja que aquesta lletra mai va tota sola sinó que sempre va acompanyada de la n formant el dígraf ny (eñe castellana). Normalment el que presentam és el que passa per ser més oficial. És curiós que amb la combinació de vint-i-sis lletres es puguin formar tantes i tantes paraules com les que podem trobar en el diccionari.
Vocals i consonants. L’abecedari està format per dues classes de lletres: les vocals i les consonants. Les vocals són a, e, i, o, u, i les consonants totes les altres.
Sons i fonemes. El so és la representació oral, fònica, de les lletres. No el nom de les lletres sinó el so que pronunciam de cada una d’elles. Però ens trobam que una mateixa lletra, vocal o consonant, pot tenir diversos sons depenent de la situació dins una síl·laba, o de la pronúncia d’un dialecte, que pot variar d’un a altre. Un fonema és, així, la representació mental que és té d’una lletra determinada. Hi ha un sistema de representació gràfica de fonemes, que no tenen cap significat, però ens serveixen per saber quin so té cada lletra de cada síl·laba de cada paraula. Exemples: la a pot sonar a o “ə”. El signe “ə” vol assenyalar la vocal neutra que, precisament es pot escriure amb una a o amb una e. La transcripció fonètica s’usa en els diccionaris dirigits a consultar per un aprenent estranger d’aquell idioma o llengua ja que, així, li assenyala la pronúncia aproximada. Més exemples: festa, cadira, cavall, trompeta, cove, etc. féstə, kəðíɾə, kəváʎ, tɾompə́tə, kɔ̞́vo (Alfabet fonètic internacional) I ara podem comentar una de les faltes més comunes que feim a l’hora d’escriure, la vocal neutra, la “ə”, que es pot escriure amb una a o amb una e.
la a : té dos sons, a i “ə” la e: té tres sons, e, “ə” i “ɜ “ la i: un sol so, i la o: té dos sons, o i “ᴐ” la u: un sol so, u
|
Problema: 5 vocals i 8 sons. Vocals: a e i o u Sons: a (“ə”) e (“ə”) ( “ɜ “) i o (“ᴐ”) u
Exemples: a, pa, lladra, llar, call, llamp, Palma, salta, ... Ara a que sona “ə”, lladra, cavall, lluna, Palma, salta, ... e, eh, bé, conté, llevat, mes, Pere, ... Ara la e que té el so d’ “ə”: Pere, mesquí, devora, verema, Xesc, ... i també la e amb el so d’“ɜ “: mel, cafè, vers, desset, època, ... La o pot ser tancada, o i oberta “ᴐ” (una o sense acabar de tancar). Exemples d’o: onomàstica, ordena, col·lecció, robar, contar, ... I d’“ᴐ”, or, dorm, col, dol, moldre, roda, ... La i i la u no presenten cap problema perquè cada una tan sols té un so. La diferència entre la o i la “ᴐ” no ofereix problemes a l’hora d’escriure perquè tant una com l’altra s’escriuen sempre o. La e tancada, igual que la castellana, sempre s’escriu e. I la e oberta, “ɜ “ tampoc no presenta problema perquè sempre s’escriu e. La a, amb el so d’a, sempre s’escriu a. I arribam al problema: la vocal neutra, “ə”, a vegades s’escriu amb una a i a vegades amb una e. I és problemàtica perquè a més d’haver-hi diverses regles (per escriure bé) també hi ha excepcions. Però sempre tenim un diccionari per poder consultar. En escriure amb un processador de textos, el diccionari que duu incorporat també ens avisa.
La vocal neutra, quan l’escrivim amb a i quan amb e? Avís: no tots els dialectes empren les mateixes vocals neutres ja que en uns casos és més pronunciat que d’altres. Per exemple al País Valencià no tenen aquest so. Recordau que aquí estam utilitzant la modalitat mallorquina. Així i tot, dins Mallorca tampoc és uniforme el seu ús, basta recordar la parla de diversos pobles. Regla general: a final de paraula escrivim e quan el nom o adjectiu és masculí, i escrivim a si és femení. Exemples: un arbre, un llibre, un home, un cotxe, un rellotge, un conte, un ... una cadira, una llibreta, una dona, una cotxeria, una granera, una cullera, una poma, ... Hem de tenir en compte que hi ha paraules que tenen una sola escriptura pel masculí i pel femení i d’altres que agafen les dues formes; per exemple, un violinista i una violinista, o un pobre i una pobra, un negre i una negra, ...
Excepcions: a) Noms masculins que acaben en a: els que acaben en –arca, un monarca, un patriarca; els que acaben en –cida, un herbicida, un homicida; els que acaben en –ista. un violinista, un guitarrista; els que acaben en -ma o –grama, un diploma, un drama, un programa; els que acaben en –ta, un pirata, un cometa; i els que acaben en –dia, un dia, un guàrdia. Però també hi ha una llista de paraules que són masculines i acaben en a sense, aparentment, seguir cap regla. Les principals són: un dia, un goril·la, un ioga, un mapa, un papa, un pària, un tequil·la, un titella, un/una antípoda, un/una geòmetra, un/una trànsfuga, un/una agrícola. b) Paraules que són femenines i acaben en e. Les més usuals són aquestes: la febre, una imatge, una llebre, una mare, una torre, la Carme, la Irene, na Clotilde, na Matilde, la Verge, una barbàrie, la base, la calvície, una classe, la faringe, la fase, una frase, la higiene, la superfície, una espècie, una sèrie. - Les terminacions que tenen els dos gèneres: -aire (el/la cantaire, el/la xerraire); -ble (el/la comptable, un/una feble); -me (un/una enorme, un/una inerme); -ne (un/una indemne, el/la solemne); -re (un/una alegre). - Altres: un/una bilingüe, un/una jove, el/la ferotge, el/la múltiple, un/una rude, un/una salvatge, un/una simple, el/la tènue, un/una ximple. Tots els noms, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es. Sense cap excepció: cadira, cadires; mare, mares; carretera, carreteres; platja, platges; etc. c) La vocal neutra en els verbs Regla general: En les conjugacions, si la paraula és singular acaba en a,(ex. canta, cantava, ...) i si és plural acaba en –es (ex. cantaves, cantàveu, cantaven,...). O dit d’una altra manera, (perquè algun singular duu –es, ex. tu cantes) la penúltima lletra és una -e i 'última lletra és una -a. Excepcions: a) La e dels infinitius de la 2a conjugació: veure, prendre, etc. b) Les formes verbals corre, vine, omple i obre. d) La vocal neutra en les arrels dels mots. El procediment per saber com hem d'escriure el so de vocal neutra quan es troba a l'arrel de la paraula, i no al final com hem vist fins ara, és el següent: busqueu el primitiu de la paraula o una paraula de la família on aquest so aparegui en posició tònica, és a dir, accentuat, per exemple teulada, de teula i taulada de taula, tastar, de tast, etc. Quan es tracta de verbs cercau la 3a persona del present d'indicatiu, ell o ella canta, ell o ella parla, ... Hi ha, però, verbs (i els seus compostos) que tenen doble arrel: jeure o jaure, néixer o nàixer, treure o traure. Les formes on la síl·laba tònica és a l'arrel s'escriuen com es pronuncien (ell naix o ell neix) i les formes on la síl·laba tònica no és a l'arrel s'escriuen amb -a (nosaltres naixem). e) Mots que no podem mirar com s’escriuen en castellà, precisament perquè s’escriuen al contrari: afaitar, afeitar ; ambaixada, embajada ; arravatar, arrebatar ; assassí (i assassinar) asesino ; avaluar, evaluar ; avantatge, ventaja ; avaria, avería; davall, debajo ; davant (i davantal, endavant), delante ; latrina, letrina; maragda, esmeralda ; ramat, rebaño ; rancor, rencor ; sanefa, cenefa ; Sardenya, Cerdeña ; javelina, jabalina ; malenconia, melancolía; meravella (i meravellar), maravilla; monestir, monasterio; polseguera, polvareda ; punxegut, puntiagudo; ràfega, ráfaga ; resplendir, resplandecer ; sergent, sargento; setí, satén; sometent, somatente ; tàlem, tálamo ; tàvec, tábano ; temptejar, tantear ; tràfec, tráfago; treball (i treballar), trabajo ; vernís, barniz ; albercoc, albaricoque ; alcàsser, alcázar; almogàver, almogávar ; ametista, amatista ; ànec, ánade ; assemblea, asamblea; Caterina, Catalina; eben (i ebenista), ebanista; efeminat, afeminado; emparar, amparar ; enyorar, añorar. Veis, ara, per què la vocal neutra porta tantes complicacions a l’hora d’escriure. Però és com totes les coses, amb el temps i paciència ...
Resum
L’alfabet o abecedari (vint-i-sis lletres) Vocals i consonants a, e, i, o, u b, c, d, f, g, h, j, k, l, m, n, p, q, r, s, t, v, w, x, y, z Sons i fonemes: so, part acústica; fonema, part mental. a e i o u a (“ə”) e (“ə”) ( “ɜ “) i o (“ᴐ”) u La vocal neutra (“ə”), quan l’escrivim a i quan e? Regla general: masculins acabats en –e i femenins en -a Excepcions: a) masculins acabats en –arca, -cida, -ista, -ma, -grama, -ta, -dia b) femenins acabats en –e: mare, febre, torre, llebre, imatge, … c)en els verbs: singular –a (canta), plural (canten); corre, vine,… d) en l’arrel dels mot: taulada i teulada, de taula i de teula. e) falta de correspondencia castellà-català: asamblea-assemblea, |
Exercicis 1) Escriu les vint-i-sis lletres de l’alfabet. 2) Escriu les cinc vocals i representa els seus vuit sons. 3) Repassem la vocal neutra. Quina és la regla general per escriure a o e? Posa alguns exemples. 4) Seguim amb la vocal neutra i les excepcions a la regla general. a) Masculins acabats en a. Els acabats en –arca, -cida, -ista, -ma, -grama, -ta, -dia. Posa un o dos exemples de cada cas. b) Femenins acabats en –e. Com que hi ha una llarga llista que, a més, molts són usuals, pots copiar-la des d’aquí: base, febre, mare, torre, espècie, fase, higiene, imatge, sèrie, superfície, laringe, piràmide, llebre, frase, classe, efemèride, síncope, Irene, flaire, espècie, el·lipse, efígie, Matilde, crisàlide, Carme, imatge, faringe, Clotilde, Verge, barbàrie, calvície, intempèrie, diàstole, hecatombe, cúspide, sístole. c) Conjuga el present d’indicatiu i el pretèrit imperfet del verb cantar. Escriu les formes de la tercera persona de l’imperatiu dels verbs córrer, venir, omplir i obrir. d) Completa amb a o amb e: les t_ules de la t_ulada havi_n volat per mor de la ventad_. La t_ulada estav_ molt ben prep_rad_, hi havi_ carn, peix i altr_s viand_s. e)A l’apartat e d’aquesta lliçó hi ha una llista de paraules que en castellà tenen una a i en català una e, o a l’inrevés. Trien 20 i escriu-les, només en català. 5) Busca 5 paraules que tenen la mateixa forma pel masculí que pel femení.
Solucions 1) a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z. 2) Vocals: a e i o u Sons: a ə e ə ɜ i o ᴐ u 3) La regla general diu que els noms i adjectius masculins acabats amb el so de la vocal neutra s’escriuen amb e si son masculins i amb a si són femenins. Exemples: masculins: llibre, cotxe, arbre, rellotge, conte, ...; femenins: carta, cadira, llibreta, cotxera, contarella, ... 4a) –arca: monarca, patriarca; -cida: fungicida, homicida; -ista: pianista, violinista; -ma: diploma, drama; -grama: programa, diagrama; -ta: cometa, poeta; -dia: guàrdia, dia . 4b) base, febre, mare, ... 4c)Present Pretèrit imperfet Imperatiu Jo cant Jo cantava Tu cantes Tu cantaves Ell/ella canta Ell/ella cantava corre, vine, omple, obre Nosaltres cantam Nosaltres cantàvem Vosaltres cantau Vosaltres contàveu Ells/elles canten Ells/elles cantaven 4d) Les teules de la teulada havien volat per mor de la ventada. La taulada estava molt ben preparada, hi havia carn, peix i altres viandes. 4e) afaitar, ambaixada, arravatar, assassí (i assassinar), avaluar, avantatge, avaria, davall, davant (i davantal, endavant), latrina, maragda, ramat, rancor, sanefa, Sardenya, javelina, malenconia, meravella (i meravellar), monestir, polseguera, punxegut, ràfega, resplendir, sergent, setí, sometent, tàlem, tàvec, temptejar, tràfec, treball (i treballar), vernís, albercoc, alcàsser, almogàver, ametista, ànec, assemblea, Caterina, eben (i ebenista), efeminat, emparar, enyorar. 5) Busca 5 paraules que tenen la mateixa forma pel masculí que pel femení: alegre (nin alegre, nina alegre),enorme (un pont enorme, una casa enorme), ferotge (un ós ferotge, una lloba ferotge), salvatge (un ca salvatge, una cabra salvatge), rude (un jove rude, una jove rude).
Lliçó 3: Els monemes Podeu consultar aquesta pàgina on hi ha una bona explicació. A aquesta lliçó no li donarem molta importància perquè, si bé és veritat que pot informar de com formar paraules noves, a efectes d’escriptura ens importa per tenir referències de l’escriptura correcta. Encara que, gramaticalment, el seu contingut és més extens. Vegem alguns punts: a) Els monemes són unitats mínimes d’informació lexical o gramatical que estan formades per l’agrupació de lletres. Recordau que és el segon escaló.
No hem de confondre els monemes amb les síl·labes. Les síl·labes també són conjunts de lletres, però no miram el significat sinó els cops de veu que feim i així distingim si una paraula és monosíl·laba, bisíl·laba, trisíl·laba o polisíl·laba, de més de tres síl·labes. Això ens serveix per l’accentuació o per la mètrica en poesia.
b) Els monemes poden ser de dues classes: lexicals (que tenen significat, encara que a vegades no ho paresqui) i gramaticals (també dits flexius) quan ens informa de si la paraula és femenina, plurals, o altres casos.
Exemples: de la paraula casa podem fer paraules que seran de la mateixa família: cas-eta; cas-alot; cas-es; cas-ota; cas-olà; etc. Veim que la part que no canvia mai és cas. Així cas serà el lexema, o arrel, perquè és la part que té significat. Cas, encara que no ho paresqui, té o ens porta la idea d’alguna classe de casa. Hi pot haver altres paraules que comencin igual, però no són de la mateixa família: castell, cast, casquet, ... Ara miram la segona part dels exemples que hem posat després de cas, -eta; -alot; -es; -ota; -olà; tots aquests monemes es diuen gramaticals perquè informen no del significat sinó d’una característica gramatical: diminutiu, augmentatiu, plural, despectiu o del lloc.
c) Prefixos i sufixos i infixos. Mirem. ara, aquests exemples de famílies de paraules que tenen lexemes i morfemes. Carbó, carboner, carboneria, carbonat, bicarbonat, ... Veim que el lexema és carbó i els morfemes –er, -neria, -nat, -bi, aquest va davant el lexema i els altres van al darrere. Pagar, pagador, pagadora, pagadors, impagat, ... Aquí el lexema és pag i els morfemes –ar, -ador, -adora,- adors, .im, -at, com el cas anterior hi ha morfemes que van davant el lexema i altres que van darrere. Els que van davan es diuen prefixos i els que van darrere sufixos. Però encara n’hi ha uns altres que van enmig, és a dir, van entre un lexema i un sufix. Ferr, ferro, ferrer, ferralla, ferreter, ferret, ferreria, ferreteria, ... , aquest darrer cas hi trobam: ferr =lexema; ferr-et; i ferr-et-eria. –et seria un infix.
d) La composició. Paraules noves. El guionet en les paraules compostes. Podem fer paraules noves amb el que anomenam composició, que no és altra cosa més que fer paraules noves a partir d’unes altres ja existents. Es poden juntar un verb i un nom: caçamosques, guarda-robes, somiatruites, para-sol, paracaigudes, cerca-raons, parallamps, para-xocs, escanyapobres, ... Normalment s’ajunten les dues paraules i ja està, però, a vegades es posa un guionet, això passa en els casos en què la segona paraula comença per r, s, x. També es poden combinar un nom i un adjectiu, un adjectiu i un altre adjectiu i un nom amb un altre nom. Nom + adjectiu: floridablanca, , penya-segat, ratapinyada, panxacontent, ... Adjectiu + adjectiu: sordmut, agredolç, afroamericà, primmirat, ... Nom + nom: filferro, autopista, figaflor, coliflor, capicua, ... Per què ens serveix tot això? Per millorar l’escriptura: per exemple, escriuré casa amb a perquè la sent així, i també l’escriuré quan soni com a vocal neutra, caseta.
Resum
Monemes de gènere Lexemes Morfemes de nombre flexius de persona de temps derivatius Prefixos –Lexemes – Infixos - Sufixos Composició. Paraules compostes: - Verb + nom - Adjectiu + adjectiu - Nom + adjectiu - Nom + nom |
Exercicis: seguint el quadre del resum, destria els lexemes i morfemes de les paraules següents (a), després classifica’ls en prefixos, infixos i sufixos (b): 1) Empaperar, desenvolupament, enriquidor, fluïdesa, acaramullat, caseteta, fums, cantarà, corregudes, empipadorament, transatlàntic, sempitern. 2) A partir d’aquestes paraules formen de compostes. Hi ha d’haver els quatre casos de verb + nom, adjectiu + adjectiu, nom + adjectiu i nom + nom. Verbs: parar, espiar, tastar, ventar, somiar, salvar, penjar, salvar, cercar. Adjectius: verd, blavós, roig, cel, obert, curt, ardent; blau, grana, blanc, dolç, agre, físic, químic. Noms: sol, dimonis, olletes, focs, fil, aigua, truites, ferro, vides, ferro, metratge, robes, pit, carril, neu, all,compra, oli, escales, raons, venda. Solucions: 1a) em – paper –ar; des – envolupar – ment; en – ric(qu)- idor; fluid – esa; morf- lex - morf; morf - lex - morf; morf - lex – morf; lex - morf a – caramull -at; cas – et – eta; fum –s; cant- arà; corr –egud - es; morf - lex - morf; lex – morf – morf; lex -morf; lex -morf; lex - morf – morf; empip –adora –ment; trans- atlant –ic; semp –itern. lex -morf -morf; morf -lex -morf; lex - lex. 1b) em – paper –ar; des – envolupar – ment; en – ric(qu)- idor; fluid – esa; pref suf; pref suf; pref suf; suf; a – caramull -at; cas – et – eta; fum –s; cant- arà; corr –egudes; pref suf; infix suf; suf; suf; suf em --pipadora –ment; trans- atlant –ic; pref suf; pref suf; . 2) - Verb + nom: para-sol; espiadimonis; tastaolletes; ventafocs; somiatruites; salvavides; penja-robes; salvaescales; cerca-raons. - Adjectiu + adjectiu: verdblavós; celobert; curtmetratge; blaugrana; agredolç; fisicoquímic. - Nom + adjectiu: aiguardent; pit-roig. - Nom + nom: allioli; filferro; ferrocarril; compravenda. Nota.- Hi ha algunes maneres més de fer paraules compostes, per exemple curtmetratge, està format per un adjectiu (curt) i un nom (metratge). Per tant aquí tan sols en mostram una part.
Lliçó 4: Les paraules (categories gramaticals). Síl·labes. Separació de síl·labes. L’accentuació. El diftong i l’hiat. La dièresi. Els determinants. L’apòstrof. El substantiu; gènere dels substantius; formes dels substantius i adjectius. L’adjectiu; gènere i nombre. Els pronoms; classes.
Les paraules, tercer escaló i molt important per a l’escriptura. Hem de pensar que són unitats mínimes d’informació que designen un concepte. Amb les paraules feim les frases.
Paraules Monemes⬆ Lletres⬆
|
Les paraules també se les designa com a categories gramaticals Una definició pràctica de paraula és quan diem: és un conjunt de lletres que expressen un concepte i que quan les escrivim van entre blancs.
Síl·labes. Cada paraula es pot dividir en parts més petites, però no ens referim al significat, això ja ho hem vist en els monemes, sinó a la pronunciació. Quan pronunciam una paraula pot tenir una sola síl·laba (un sol cop de veu), es diuen monosíl·labes; poden tenir dues síl·labes (dos cops de veu), són les bisíl·labes; si en tenen tres es diuen trisíl·labes; i polisíl·labes si en tenen quatre o més. Exemples: Monosíl·labes: sol, pa, tu, ves, car, mar, ... Bisíl·labes: arbre, canta, pera, lluna, manta, passa, ... Trisíl·labes: cadira, esquadra, tamboret, símptoma, celistre, panera, ... Polisíl·labes: hamburguesa, política, escalivar, escandalosament, transatlàntic, fantàsticament, harmonioses, ...
L’accentuació. Distingim dues classes d’accent: la síl·laba tònica, o síl·laba que pronunciam més forta dins una paraula, i els accents gràfics, que són la retxeta volada que duen algunes paraules per indicar que aquella síl·laba és la tònica. Del primer cas trobam que totes les monosíl·labes són tòniques; les bisíl·labes una és més forta, la tònica, i l’altre feble o dèbil; les trisíl·labes en tenen una de tònica i dues febles, etc. D’aquest darrer paràgraf subratllam les síl·labes tòniques: “Del primer cas trobam que totes les monosíl·labes són tòniques; a les bisíl·labes una és més forta, la tònica, i i l’altre feble o dèbil; les trisíl·labes en tenen una de tònica i dues febles, etcètera.
D’aquest mateix escrit trobam algunes paraules que duen accent gràfic i les altres no. En duen: monosíl·labes, són, tòniques, bisíl·labes, és, més, dèbil, trisíl·labes, etcètera.
A quines paraules posam accent gràfic? Primer: les classificam en agudes, planes i esdrúixoles (les agudes tenen la síl·laba tònica que és la darrera; les planes, la penúltima; i les esdrúixoles l’antepenúltima). Segon: si són agudes miram si acaben en una d’aquestes dotze terminacions: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Si és el cas li posam la cometa volada damunt la darrera síl·laba. Si són planes miram si no acaben en una de les dotze terminacions anteriors, i si és el cas, posam l’accent gràfic damunt la penúltima síl·laba, que és la tònica. Si és esdrúixola, o sigui que duu la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba les posam accent a totes, sense excepció.
I les monosíl·labes? No duen accent gràfic, exceptuant algunes (ara són 15, abans eren més de 70) que duen accent per diferenciar el significat d’una altra que essent igual significa una altra cosa. Són aquestes: bé (adjectiu)/be (o me, xot), déu (ésser superior)/deu (nombre 10, 3a persona singular del present de deure), és (verb ser)/es (pronom), mà (part del braç)/ma (determinant, la meva), més (adverbi de quantitat)/mes (del calendari), món (esfera terrestre)/mon (determinant, el meu), pèl (cabell)/pel (article contracte per + el), què (en pregunta o exclamació)/que (quan no pregunta ni exclama), sé (del verb saber)/se (pronom), sí (afirmació)/si (condicional), sòl (el terra)/sol (astre) ,són (plural del verb ser)/son (ganes de dormir), té (verb tenir)/te (infusió; pronom), ús (del verb usar)/us (vosaltres)i vós (tractament respectuós)/vos (pronom, usat darrera el verb).
Quina classe d’accent posam? el tancat (´), o l’obert (`)? Recordem que el tancat és com el del castellà i l’obert és el més nostre. Això depèn de la classe de vocal sobre la qual recau l’accent gràfic. Per saber-ho hem de recordar que Són obertes: la a, la (“ə”), e neutra, la ( “ɜ “), e oberta i la (“ᴐ”), o oberta. Són tancades: la e (amb el so d’e castellana), la i, la o i la u. Llavors duen accent obert si van sobre una vocal oberta i duen accent tancat si van damunt una vocal tancada. Vegem alguns exemples: gràfic, ràpida; què?, pèsol; cèntim, dèbil; però, fòrum. Entén,pretén; confí, síl·laba; racó, camió; túnel, bústia.
Resum de l’accentuació
Classes de paraules: Agudes (accent a la darrera) Planes (penúltima) Esdrúixoles (antepenúltima) Duen accent si acaben en a, Si no acaben en una Sempre e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in de les 12 terminacions Duen accent obert : à, è (“ə”) i ( “ɜ “), ò (“ᴐ”). I tancat: é, í, ó, ú |
Diftong. Hiat. Dièresi. A l’hora de contar les síl·labes, que ens serveixen per l’escriptura i per l’accentuació, hem de saber que quan trobam dues vocals juntes poden fer un diftong (pronunciades en un sol cop de veu), o formen part de dues síl·labes (hiat). Vegem un i altre. Després comentarem la dièresi , aquells dos puntets que damunt una vocal indiquen que sona, o que forma hiat.
Diftong. Per més informació pots consultar aquesta pàgina web: Un diftong és la pronunciació de dues vocals dins una sola síl·laba. Exemples: ai-re, quan, rei, ... Perquè hi hagi diftong hi haurà sempre una i, o una u. Hi ha dues classes de diftongs: creixents i decreixents. Abans recordarem que les vocals algunes són obertes i altres tancades, bé si miram el que s’anomena triangle vocàlic veurem que també n’hi ha de mitjanes. Recordem que són obertes: a, ( “ɜ “) e oberta, (“ə”) e neutra, i (“ᴐ”) o oberta. Són tancades la i i la u (necessàries per formar diftong), la e i la o. Provau de mirar-vos la boca en pronunciar una a, o una e oberta i comparau-la en la pronuncia d’una i o d’una u. Veureu perquè se les dius obertes o tancades, respectivament. Bé, així són diftongs creixents els formats per una i, o una u, seguits de qualsevol vocal. Exemples: les formes qüe, qüi, güe, güi (sense dièresi sonarien que, qui, gue, gui), qüestió, ubiqüitat, quatre, quota; guant, aigües, pingüí, aiguota, ... A principi de paraula la i seguida d’una altra vocal: iogurt, ioga, iode, hiena, ... La i o la u darrere una vocal: no-ia, de-ia, ve-uen, ... Els diftongs decreixents començaran per una vocal oberta i acabaran amb una tancada (i,u). A vegades també se les diu vocals fortes (les obertes) i febles (les tancades). Exemples de diftongs decreixents: aire, rei, boira, cuina, pau, peu, ciutat, coure, duu
Hiat. Recordem que anomenam hiat a la pronúncia de dues vocals consecutives en dues sil·labes. Es poden donar quatre casos: dues vocals fortes seguides (po-e-ta, ca-os, ...); una vocal dèbil i una forta (dic-ci-o-na-ri, con-ti-nu-a-rà, ...); dues vocals que formarien diftong on la segona porta accent (ve-í, ...) i dues vocals que formarien diftong on la segona porta dièresi (ve-ïns, pe-ücs, ...).
Dièresi. La dièresi és un signe consistent en dos petits puntets col·locats sobre una vocal, per indicar que se n'ha d'alterar la pronunciació. S'empra damunt de les vocals i / u per indicar que aquestes vocals no formen diftong, sinó un hiat, amb la vocal anterior: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes.. En pronunciar una u que podria ser muda: ai-gües, pas-qües. Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l'ortografia no ens permeten accentuar: pa-ï-sos, ra-ïm, ve-ï-na, ru-ï-na, di-ürn, peülla. Quan una i entre vocals no fa de consonant: bis-ca-ï-na, in-clo-ï-a, ...
Classes de paraules. També dites categories gramaticals. Són aquestes: determinant, nom, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció. Els determinants. Són una classe de paraules que acompanyen al nom donant-nos alguna informació respecte seu. Poden ser: - Articles: informen sobre el gènere i el nombre del nom a qui acompanen. Són articles determinats en, na, el, la, els, les. Són articles indeterminats un, una, uns, unes. - Demostratius: com diu el seu nom ens mostren una situació respecte del nom. Els que indiquen proximitat són aquest, aquesta, aquests, aquestes. I indiquen llunyania aquell, aquella, aquella, aquelles. - Numerals: indiquen una quantitat. Són cardinals si expressen la quantitat exacta: un, dos, tres, quatre, ... ; ordinals quan expressen l’ordre en que apareixen: primer, segon, tercer, quart, ...; i partitius quan ens assenyalen una part: mig, terç, quart, ... - Indefinits: també expressen una quantitat, però de forma imprecisa, cada, algun, altre, qualsevol, tot, cap, tal, mateix, cert, ambdós i divers. - Quantitatius: assenyalen una quantitat global, però de forma imprecisa. Són determinants quantitatius variables (poden tenir femení i plural) quant, tant, molt, poc, tan, bastant i gaire. Són invariables gens, prou, massa, menys, força i que. - Possessius: ens diuen la pertinença o possessió respecte del nom. Poden ser de 1a, 2a o 3a persones. Primera: meu, meva, meus, meves, nostre, nostra, nostres. Segona: teu, teva, teus, teves, vostre, vostra, vostres. Tercera: seu, seva, seus, seves.
L’apòstrof. És una cometa volada que indica l’elisió (pèrdua) d’una vocal àtona en contacte amb una altra vocal o h. Això passa en els articles masculins, un enemic, l’enemic; un hort, l’hort, ...; en els femenins, exceptuant si comencen per i o u àtones, exemples una era, l’era; una herba, l’herba, però la infantesa, la universitat, ... També s’apostrofa la preposició de: d’aquí, d’allà, d’ençà, d’hortolà, ... I també els pronoms personals febles: m’agrada, estima’m, te’n vas, ves-te’n, s’avisa, veure’s, l’encalça, encalça’l, n’agafa, agafa’n, veure’ns, explica’ls, ...
Contracció d’article i preposició a i de. Contraure és fer tornar més petita una cosa. Aquí, en lingüística contracció és ajuntar dues paraules fent-ne una de nova més petita que la suma de les anteriors. Els articles contractes són al i del (a + el i de + el), i els plurals als i dels. També es contrau per + el = pel i per + els = pels. Com a cas especial també és contrau l’abreviatura de casa (= ca) + l’article el = ca’l. Exemple ca’l metge. Un problema molt estès a Mallorca és posar bé l’apòstrof quan ajuntam ca + en, ja veim que toca ser ca’n ..., i en femení ca na ... Però ja sabem que l’hem vist escrit de moltes maneres, totes elles defectuoses, c’an, etc.
Exercicis
1) Escriu la forma de l’article MASCULÍ (el o l’)corresponent als espais en blanc:
........ espinac ....... helicòpter......ós ...... abric .....fred
........ unglot ........ enemic ...... oest .....arròs ...... advocat
........ est ........ 11 ...... hospital ......oncle ...... abril
........ tap ........ hort ...... univers ......institut ...... ull
........ costum ........ últim ...... estel .......urbà ...... orgull
........ ajuntament ...... lampista ......març ...ajudant ....... oli
........ director ..... ús ...... agost ...... impermeable ....... ocell
2) I ara escriu la forma corresponent de l’article (la, l’) davant dels noms següents:
...... intel·ligència ....... ull ..... ídol ...anormalitat ...... ús
......... essa ......... ira ...... Isabel ...... interès ...... illa
......... iaia ......... ungla...... higiene ...... unió ...... humitat
......... hivern ....... injecció ..... idea ..... instància ..... ostatge
......... urna ......... hisenda ...... Irene ......italiana ...... única
...... instal·lació .... història ..... asimetria ...infermera .... erra
... humiliació .. historiador ... una i...altra ... humorista
.... humanista ... humanisme .... hall .... hàmster ....humanitat
3) Torna a escriure els grups següents en singular:
les ungles ........................ els ianquis.............................
les importàncies ................. els hospitals..........................
les úlceres ....................... les innovacions......................
els humoristes ................. les intencions ........................
els iugoslaus ..................... les universitats ....................
les economies ................... les esperances .....................
les ideologies ..................... les immoralitats .......................
les hienes ........................ els iogurts ..............................
les intrigues ................... les emes ................................
les hipoteques ................ els insults ............................
4) Escriu el , la o l’ davant dels mots següents:
| exemple |
| ema |
| una de la nit |
| entrepà |
| instrument |
| indústria |
| ira |
| ull |
| hàmster* |
| humitat |
| impertinència |
| iogurt |
| OTAN |
| 11 |
| hiat |
| anormalitat |
| investigació |
| hiena |
| enveja |
| història |
| invent |
| any |
| aixeta |
| higiene |
| unitat |
| aire |
| cassola |
| Imma |
| Haia |
| humor |
| agulla |
| ibèrica |
| abric |
| opinió |
| idealisme |
| idea |
| agost |
| Isabel |
| íntima |
| il·luminat |
| amistat |
| ou |
| ungla |
| humanitat |
| imatge |
| hulla |
| unça |
| ilíada |
| uniforme |
| ianqui |
| urna |
| ullada |
| ostra |
| última |
| italiana |
| hospitalització |
| úlcera |
| iglú |
| Irene |
| huitanta |
5) Escriu en singular els SN següents:
les advocades | | els indis | | les infermeres | | els himnes | | les interferències | | les esses | | les ales | | les herbes | | les iardes | | les orelles | | les illes | | els óssos | | les universitàries | | els anglesos | | les il·lusions | | les americanes | | els ungüents | | les aigües | | les imatges | | els anells | | les urgències | | les habitacions | | les indignades | | els uniformes | | les emes | | els ous | | els ordinadors | | els interessos | | els homes | | les oques | | les històries | | les ires | | els iogurts | | els 11 | | els acusats | | els inicis | | els assassins | | els arbres | | els halls | | els advocats | | els humoristes | | les anormalitats | | els aprenents | | les alienacions | | les índies | | els aragonesos | |
6) Escriu els antònims d’aquests mots:
la modèstia | la immodèstia | la legalitat | la il·legalitat | la correcció |
| la potència |
| la simetria |
| la normalitat |
| la moralitat |
| la capacitat |
| la perfecció |
| la credulitat |
| la puresa |
| l’adaptació |
| la maduresa |
| la reverència |
| la constància |
| la comprensió |
| l’existència |
| la paciència |
| la dignitat |
| l’honestedat |
| la reflexió |
| la mortalitat |
|
7) Completa amb d o d’
sopa …… all | davant …. ema | pel·lícula …. intriga | horari …autobusos | aigua …. Aitana | partit … hoquei | sala … espera | pa … oli | pot … iogurt | festes … Alacant | misteri … Elx | professor …. institut | anell … or | orxata …. Alboraia | oli …. oliva | carrer … Alcoi | plaça …Ondara | mestre …. obres | ampolla …. iode | regla … ortografia | somriure …. hiena | llibre …. aritmètica | barri …. Harlem | meló ….Alger |
8) Escriu l’article, la preposició DE i l’article o la contracció, apostrofats o no, segons corresponga:
a) Hi ha una plaça vacant ............speaker per a l’estadi del Vila-real; penses presentar-t’hi? b) S’ha botat un senyal .......... stop i ha tingut un accident. c) I tu com t’impliques en una brega .................skinheads? Amb un braç trencat, oblida’t ......... handbol durant dos mesos! d) M’agrada molt .................sky-line de Benidorm: sembla una ciutat futurista. e) La policia relacionava el director .................snuff movies amb els crims investigats. f) Han detingut ....................hooligan que va agredir el seguidor valencianista.
Solucions 1) Escriu la forma de l’article MASCULÍ (el o l’)corresponent als espais en blanc:
......l’espinac .......l’ helicòpter.....l’ós ......l’ abric ..el fred
.......l’ unglot ........l’ enemic ......l’ oest .....l’arròs ......l’ advocat
........l’ est ........l’ 11 ......l’ hospital ......l’oncle ......l’ abril
...el tap ........l’ hort ......l’ univers .....l’ institut ......l’ ull
....el costum ........l’ últim ......l’ estel .......l’urbà ......l’ orgull
........l’ ajuntament ...el lampista ....el març ...l’ajudant .......l’ oli
....el director .....l’ ús ......l’ agost ......l’ impermeable .......l’ ocell
2) I ara escriu la forma corresponent de l’article (la, l’) davant dels noms següents:
..la intel·ligència .......l’ ull .....l’ ídol ..la anormalitat ......l’ ús
......la essa ......la ira ...la Isabel .....l’ interès ......l’ illa
.....la iaia .........l’ ungla...la higiene ....la unió ...la humitat
.........l’ hivern ....la injecció ...la idea ...la instància .....l’ ostatge
.........l’ urna .........l’ hisenda ....la Irene ......la italiana ......l’ única
...la instal·lació ...la història .....l’ asimetria ..la infermera .... l’erra
..la humiliació ..l’ historiador ... una i...l’altra ...l’ humorista
....l’ humanista ... l’humanisme ..el hall ...el hàmster ....la humanitat
3) Torna a escriure els grups següents en singular:
les ungles ......l’ungla......... els ianquis......el ianqui........
les importàncies ....la importància ..... els hospitals.....l’hospital.....
les úlceres ....l’úlcera....... les innovacions.....la innovació.....
els humoristes ....l’humorista..... les intencions ....la intenció...
els iugoslaus ...l’iugoslau .... les universitats ....la universitat.....
les economies ....l’economia...... les esperances .....l’esperança....
les ideologies ....la ideologia...... les immoralitats ....la immoralitat.....
les hienes .....la hiena ............ els iogurts .....el iogurt.....
les intrigues ....la intriga ....... les emes ......la ema....
les hipoteques ...la hipoteca... els insults ......l’insult...
4) Escriu el , la o l’ davant dels mots següents:
l’ | exemple | la | ema | la | una de la nit | l’ | entrepà | l’ | instrument | la | indústria | la | ira | l’ | ull | el | hàmster* | la | humitat | la | impertinència | el | iogurt | l’ | OTAN | l’ | 11 | l’ | hiat | l’ | anormalitat | la | investigació | la | hiena | l’ | enveja | la | història | l’ | invent | l’ | any | l’ | aixeta | l’ | higiene | la | unitat | l’ | aire | la | cassola | l’ | Imma | l’ | Haia | l’ | humor | l’ | agulla | l’ | ibèrica | l’ | abric | l’ | opinió | l’ | idealisme | la | idea | l’ | agost | | Isabel | l’ | íntima | l’ | il·luminat | l’ | amistat | l’ | ou | l’ | ungla | l’ | humanitat | la | imatge | l’ | hulla | l’ | unça | l’ | ilíada | l’ | uniforme | el | ianqui | l’ | urna | l’ | ullada | l’ | ostra | l’ | última |
| italiana | la | hospitalització | l’ | úlcera | l’ | iglú | l’ | Irene | l’ | huitanta |
5) Escriu en singular els SN següents:
les advocades | l’advocat | els indis | l’indi | les infermeres | la infermera | els himnes | l’himne | les interferències | la interferència | les esses | la essa | les ales | l’ala | les herbes | l’herba | les iardes | la iarda | les orelles | l’orella | les illes | l’illa | els óssos | l’ós | les universitàries | la universitària | els anglesos | l’anglès | les il·lusions | la il·lusió | les americanes | l’americana | els ungüents | l’ungüent | les aigües | l’aigua | les imatges | la imatge | els anells | l’anell | les urgències | la urgència | les habitacions | l’habitació | les indignades | la indignada | els uniformes | l’uniforme | les emes | la ema | els ous | l’ou | els ordinadors | l’ordinador | els interessos | l’interès | els homes | l’home | les oques | l’oca | les històries | la història | les ires | la ira | els iogurts | el iogurt | els 11 | l’11 | els acusats | l’acusat | els inicis | l’inici | els assassins | l’assassí | els arbres | l’arbre | els halls | el hall | els advocats | l’advocat | els humoristes | l’humorista | les anormalitats | l’anormalitat | els aprenents | l’aprenent | les alienacions | l’alienació | les índies | l’índia | els aragonesos | l’aragonès |
6) Escriu els antònims d’aquests mots:
la modèstia | la immodèstia | la legalitat | la il·legalitat | la correcció | la incorrecció | la potència | la impotència | la simetria | la asimetria | la normalitat | la anormalitat | la moralitat | la immoralitat | la capacitat | la incapacitat | la perfecció | la imperfecció | la credulitat | la incredulitat | la puresa | la impuresa | l’adaptació | la inadaptació | la maduresa | la immaduresa | la reverència | la irreverència | la constància | la inconstància | la comprensió | la incomprensió | l’existència | la inexistència | la paciència | la impaciència | la dignitat | la indignitat | l’honestedat | la deshonestedat | la reflexió | la irreflexió | la mortalitat | la immortalitat |
7) Completa amb d o d’
sopa ……d’all | davant …. d’ema | pel·lícula ….d’intriga | horari …d’autobusos | aigua ….d’Aitana | partit … d’hoquei | sala … d’espera | pa … d’oli | pot … d’iogurt | festes …d’ Alacant | misteri … d’Elx | professor ….d’institut | anell … d’or | orxata …. d’Alboraia | oli …. d’oliva | carrer … d’Alcoi | plaça …d’Ondara | mestre ….d’obres | ampolla ….d’ iode | regla … d’ortografia | somriure ….d’hiena | llibre …. d’aritmètica | barri …. de Harlem | meló ….d’Alger |
8) Escriu l’article, la preposició DE i l’article o la contracció, apostrofats o no, segons corresponga:
a) Hi ha una plaça vacant ....d’speaker per a l’estadi del Vila-real; penses presentar-t’hi? b) S’ha botat un senyal ....d’stop i ha tingut un accident. c) I tu com t’impliques en una brega ....d’skinheads? Amb un braç trencat, oblida’t ...del.... handbol durant dos mesos! d) M’agrada molt ....l’sky-line de Benidorm: sembla una ciutat futurista. e) La policia relacionava el director ....d’snuff movies amb els crims investigats. f) Han detingut ....el hooligan que va agredir el seguidor valencianista.
El substantiu. Podeu consultar aquesta pàgina: El nom, o substantiu, és una paraula que té diverses lectures. Vegem-ne algunes:
Definició: el substantiu és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).
Gènere del substantiu: el gènere és totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení es forma de diverses maneres: - Generalment, afegint una -a al masculí; exemples: nin, nina; moix, moixa, cantador, cantadora; valent, valenta; vidu. vídua; ... Alguns femenins duen aparellat canvis ortogràfics: cus /cussa; enemic /enemiga; llop / lloba; nebot / neboda; ... - Els substantius que no són aguts i que acaben amb -e , -o , -u canvien aquesta vocal per -a ; exemples: alumne, alumna; burro, burra; Andreu, Andrea (també Andreua o Andreva); ... - Afegint al masculí d'alguns substantius les terminacions -na , -ina , -essa ; exemples: cosí, cosina; gall, gallina; abat, abadessa; ... - Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs masculins acabats amb -or fan el femení en -riu i els acabats amb -òleg fan el femení en - òloga ; exemples: actor, actriu; antropòleg, antropòloga; ... - Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al masculí i per al femení; amo / mestressa; marit / muller; ase / somera; xot / ovella; ... - Hi ha substantius invariables; és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats amb -aire, -cida, -ista : el / la cantaire; el / la homicida; el / la trompetista; ... - Hi ha substantius d'una sola terminació que provenen, moltes vegades, d'adjectius: persa, jove, salvatge, àrab, màrtir, ... - Hi ha noms d'animals que són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella : la cadernera mascle / la cadernera femella; la serp mascle / la serp femella; ... - Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení: dida /didot, ...
ALTRES ASPECTES El gènere d'alguns substantius catalans no coincideix amb el dels castellans. Són masculins: els afores (las afueras), els espinacs (las espinacas), un orde religiós (una orden religiosa), un avantatge (una ventaja), un estratagema (una estratagema), el compte (la cuenta), el front (la frente), el pendent (la pendiente) , el corrent (la corriente), un full de paper(una hoja de papel), el senyal (la señal) , el costum (la costumbre), els tèrmits (las termitas), el deute (la deuda), el llegum (las legumbres), un titella (una polichinela), el dubte (una duda), el lleixiu (la lejía), un bacteri (una bacteria). Són femenins: una amargor (un amargor), una anàlisi (un anàlisis), la claror (la claridad),les postres (los postres), una esplendor (un esplendor), una àncora (un àncora), la síncope (el síncope), una olor (un olor), la marató (el maratón), la síndrome (el síndrome), la remor (el rumor), una aroma (un aroma), la sida (el sida), la resplendor (el resplandor), la cercavila (el pasacalles), la vodka (el vodka), la suor (el sudor), la dent (el diente), una allau (un alud), ... Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení, com ara: el mar / la mar, el sucre / la sucre, un art / una art, el vessant / la vessant, ... Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere: el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada); un editorial (article) una editorial (empresa); el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament); el llum (aparell) la llum (claror, corrent elèctric); un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament); el son (dormida) la son (ganes de dormir); el terra (sòl, paviment) la Terra (planeta); el clau (de clavar) la clau (d'obrir portes); el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia); el pols (batec) la pols (partícules); el pudor (modèstia) la pudor (mala olor); el vall (excavació) la vall (entre dues muntanyes); ...
El nombre del substantiu: distingim entre singular (un) i plural (dos, o més) - En general, el plural es forma afegint una -s al singular; exemples: llibre, llibres; actriu, actrius; pop, pops; llençol, llençols; ... - Si el mot acaba amb -a àtona, el plural es fa amb la forma -es . Això fa que, a vegades, hi hagi alguns canvis ortogràfics. Exemples: cadira, cadires; carreta, carretes; llibreta, llibretes; ... També, càrrega, càrregues; platja, platges; plaça, places; aigua, aigües; etc. - La majoria dels noms acabats amb vocal tònica afegeixen -ns ; exemples: mà, mans; camió, camions; pi, pins; bessó, bessons; ... - Els masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx fan el plural amb -os ; exemples: vers, versos; comerç, comerços; eix, eixos; despatx, despatxos; ... - Les paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os ; per exemple: disc, discs o discos; gust, gusts o gustos; text, texts o textos; desig, desigs o desitjos; ... - Dupliquen la -s una sèrie de mots acabats en -as -es -is -os –us. Els principals són aquests: cabassos, accessos, anissos, arrossos, arcabussos, capatassos, excessos, passadissos, cossos, barnussos, compassos, interessos, tapissos, mossos, bussos, domassos, progressos, vernissos, terrossos, embussos, embarassos, aiguavessos, canyissos, ossos, pallussos, matalassos, successos, calabossos, tramussos, nassos, retrocessos, esbossos, passos, repassos i traspassos. - Però no la dupliquen casos com: asos, permisos, abusos, gimnasos, pagesos, països, o nusos. Mots invariables (que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural): – Tots els mots no aguts que acaben amb -s : llapis, cactus, alferes, bíceps, ... – Els femenins aguts que acaben amb -s : la ics, la urbs, – Els noms dels dies de la setmana: el dilluns i els dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres. – Alguns altres: temps, bis, fons, plus, pus. Hi ha uns quants mots acabats amb - x o - ç que només afegeixen una -s per formar el plural: apèndixs, hèlixs, tòraxs, falçs, índexs, vèrtexs, ... Certs mots no tenen forma per al singular: les acaballes, les bermudes, les pessigolles, els afores, els calçotets, les postres, les alicates, les noces, les setrilleres, les beceroles, els pantis, els sostenidors, i algun altre.
Classes de substantius Segons la seva extensió , el nom substantiu es pot classificar en: Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa ...) Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d'un ésser ( Joan, Maria, Massanella, Alcúdia, l'Índia, ...) Segons el significat por ser: Concret: s'aplica a elements materials ( taula, aigua, gos...) Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament ( amor, idea, ...) Col·lectiu: designa un conjunt d'individus (exèrcit, alumnat, eixam, ...) Comptable: admet els determinants numerals cardinals ( una cadira,dos llapis ,...) Incomptable (o no comptable): no admet que els cardinals els acompanyin(diners, sucre...) Segons la seva formació pot ser: Simple: format per un sol mot: mar, coca, Compost: caçamosques , para-xocs, Segons el seu origen : Primitiu: no format a partir d'altre mot: cor . Derivat: té el seu origen en un mot primitiu. Els derivats poden ser: Patronímics : derivats del nom del pare: Peris, de Pere. Gentilicis : del lloc de procedència com anglès, valencià. Augmentatius : mitjançant sufixos: animalot, casota, manassa. Diminutius : mitjançant sufixes disminueixen el significat: cusset. Despectius : amb un sufix expressen menyspreu: gentussa.
RESPECTE DEL SINTAGMA NOMINAL El nom és el nucli del SN i pot anar acompanyat d'altres elements: els determinants (el, la, aquest, el meu, la meva, un, una ...), que el determinen, i el complement del nom, que en precisa el significat. El complement del nom pot estar format de diverses maneres. (Veure la lliçó del Sintagma)
Resum
El nom o substantiu Definició Génere Nombre Classificació Masculí Singular Segons: Femení Plural - l’extensió Formació: afegint una a afegint una s - el significat canviant e,o, u, per una a afegint –ns - la seva formació afegint –na, -ina, -essa canviant a per -es - el seu origen altres casos com: alguns afegeixen –os canvis: -or per –riu; etc. d’altres en –sos I en –ssos n’hi ha que no canvien alguns són invariables altres amb formes distintes hi ha plurals que no tenen singular afegint mascle o femella alguna altra particularitat alguna altra particularitat
Exercicis: 1) Fes un comentari a cada una d’aquestes paraules segons la característica referent al masculí o al femení, al singular o al plural. Per exemple: afores (no té forma singular), deute (és masculí, un deute) ... , calor, llegum, olor, síndromes, marge, compte, resta, cercavila, titella, pebre, allau, anàlisi, corrent, postres, dubte, resplendor, espinacs, dent, suor, front, llit, xocolata, remor, aromes.
2) Completa el quadre: Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | ca |
|
|
|
| vaca |
|
|
|
|
| baronesses |
|
| lleons |
|
| gallina |
|
| assistent |
|
|
|
|
|
| mallorquines | home |
|
|
|
| neboda |
|
|
|
| infermers |
|
|
|
| secretàries | oncle |
|
|
|
| germana |
|
| actor |
|
|
|
|
|
| fadrines |
|
| sastres |
|
| deessa |
|
|
|
| cavalls |
|
|
|
| alumnes |
3) ) Escriu el plural dels noms següents i, en acabar, agrupa’ls segons la manera com s’han format. Nin, dia, raó, peix, text, plaça, anglès, egua, platja, taca, avís, despatx, cotxe, menorquí, gust, llaç, interès, tros, desig, estanc. Afegeixen una -s nins ...
| Canvien a per es dies ... | Afegeixen –ns raons ... | Afegeixen –os peixos ... | Afegeixen -sos interessos ... |
Solucions Exercicis: 1) Fes un comentari a cada una d’aquestes paraules segons la característica referent al masculí o al femení, al singular o al plural. Per exemple: afores (no té forma singular), deute (és masculí, un deute) ... , calor (pot ser masculí o femení, el calor i la calor), llegum (és masculí, el llegum), olor (femení, una olor), síndromes (plural de síndrome, paraula femenina, la síndrome d’Estocolm), marge (masculí, un marge), compte (masculí, un compte; recorda el compte aritmètic, el conte de la Blancaneus, i el comte d’Aiamans), resta (femení, la resta, compte, i la part que queda d’un tot), cercavila (paraula composta del verb cercar i el substantiu vila), titella (considerat masculí, un titella, però el DCVB li dona les dues formes: masculí i femení), pebre (masculí, un pebre, augmentatiu, pebrot), allau (és femení, una allau de gent baixava ...), anàlisi (una anàlisi biològica, per tant femení; plural unes anàlisis), corrent (masculí, el corrent, corrent d’aigua, elèctric, d’opinió, et.), postres (no té singular, masculí, són els postres), dubte (masculí, és tenir un dubte), resplendor (femení, la resplendor de la lluna ...), espinacs (posam espinacs (uns) a l’ensalada –o amanida-?,o sigui, masculí), dent (li surt una dent, femení), suor (femení, una suor freda li recorria l’esquena), front (masculí, el front de la cara, de la guerra, ...) llit (masculí, llit per dormir, llit del torrent, ...), xocolata (xocolata negra, o blanca, femení), remor (una remor insistent, femení; no confondre amb rumor), aromes (plural d’aroma, una fina aroma, femení).
2) Completa el quadre: Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | ca | cussa | cans | cusses | bou | vaca | bous | vaques | baró | baronessa | barons | baronesses | lleó | lleona | lleons | lleones | gall | gallina | galls | gallines | assistent | assistenta | assistents | assistentes | mallorquí | mallorquina | mallorquins | mallorquines | home | dona | homes | dones | nebot | neboda | nebots | nebodes | infermer | infermera | infermers | infermeres | secretari | secretària | secretaris | secretàries | oncle | tia | oncles | ties | germà | germana | germans | germanes | actor | actriu | actors | actrius | fadrí | fadrina | fadrins | fadrines | sastre | sastressa | sastres | sastresses | déu | deessa | déus | deesses | cavall | egua | cavalls | egües | alumne | alumna | alumnes | alumnes |
3) ) Escriu el plural dels noms següents i, en acabar, agrupa’ls segons la manera com s’han format. Nin, dia, raó, peix, text, plaça, anglès, egua, platja, taca, avís, despatx, cotxe, menorquí, gust, llaç, interès, tros, desig, estanc. Nins, dies, raons, peixos, textos, places, anglesos, egües, platges, taques, avisos, despatxos, cotxes, menorquins, gustos, llaços, interessos, trossos, desitjos, estancs. Afegeixen una -s nins cotxes gusts desigs estancs
| Canvien a per es dies places agües platges taques | Afegeixen –ns raons menorquins | Afegeixen –os peixos textos anglesos avisos despatxos gustos llaços desitjos | Afegeixen -sos interessos trossos |
|
L’adjectiu: gènere i nombre L' adjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional. Un adjectiu és la paraula que explica com són les coses, persones, idees o qualsevol entitat que pugui ser designada amb un nom substantiu. L' adjectiu és una paraula que modifica el nom indicant-ne qualitats. Hi ha adjectius de dues terminacions ( verd, verda ) i adjectius d'una sola terminació ( amable) . Aquests últims són invariables pel que fa al gènereTradicionalment s'ha considerat que l'adjectiu té tres graus: positiu o pur, quan l'adjectiu està usat en la seva forma ordinària; comparatiu, quan s'usa per contrastar dues realitats (cas de major , per exemple); grau superlatiu, quan expressa el punt màxim o mínim d'una gradació (com òptim o divertidíssim, per exemple).
El gènere. Formació dels femenins en els adjectius Encara que en els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la dels substantius (vegeu la lliçó anterior), cal tenir present que hi ha molts adjectius d'una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.Acabats amb | singular masculí i femení | plural masculí i femení | casos especials | -ble | amable, feble, possible | amables, febles, possibles |
| -al / -el / -il | normal, fidel, difícil | normals, fidels, difícils | anòmal/a, paral·lel/a, tranquil/ il·la | -ar / -or | escolar, superior | escolars, superiors | avar/a, rar/a, incolor/a | -ant / -ent | elegant, obedient | elegants, obedients | sant/a, atent/a, content/a, lent/a | -a | agrícola, persa | agrícoles, perses |
| -e | alegre, jove | alegres, joves | negre/a, apte/a, agre/a, culte/a |
Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural.Acabats en | Singular, masculí i femení | Plural masculí | Plural femení | -aç | capaç | capaços | capaces | -iç | feliç | feliços | felices | -oç | veloç | veloços | veloces |
Formació del femení a partir del masculí - Generalment, afegint una -a al masculí: bonic - bonica; prim - prima; net – neta; ... - Els adjectius que no són aguts i que acaben amb -e , -o , -u canvien aquesta vocal per a: ample – ampla; fondo – fonda; ateu – atea; ... El nombre a l’adjectiu- En general, el plural es forma afegint una -s al singular: gran/grans, ...- Si el mot acaba amb -a àtona, el plural es fa amb la forma -es . Això fa que, en alguns casos, hi hagi alguns canvis ortogràfics: obliqua/obliqües, ...- La majoria dels noms acabats amb vocal tònica afegeixen -ns : bo/bons, ...- Els masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx fan el plural amb -os : complex/complexos, ... - Les paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os : mitx, mitxs o mitxos, ...- Dupliquen la -s una sèrie de mots acabats amb: -as -es -is -os –us. Exemples: pallús/ pallussos; ... Però no la dupliquen casos com: francesos, ... Resum
Adjectiu (definició) Gènere Nombre Masculí Femení Singular Plural Normal: masculí + a Singular + s Casos especials -acabats en –ble, -al, -el,- il, -ar -or, -ant, -ent, -a, -e tenen la mateixa forma Afegeixen s Però hi ha algunes excepcions: anòmal, tranquil, negre, ... - acabats en –aç, -iç, -oç, tenen la mateixa forma en singular i diferents en plural. Ex. capaç, capaç, capaços, capaces, ... - Altres casos tenen a veure en si acaben en a tònica, o àtona; en –s, -ç, -x, ix, tx; fan plural en –os. I uns pocs que dupliquen la s, procés, processos, ... |
Exercicis 1) Copia el quadre següent:
| Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | Acabats en consonant (plural +s) | curt buit fred tranquil | curta buida freda tranquil·la | curts buits freds tranquils | curtes buides fredes tranquil·les | Acabats en consonant (plural +os) | seriós mixt gras fosc | seriosa mixta grassa fosca | seriosos mixtos grassos foscos | serioses mixtes grasses fosques | Acabats en -o, -e, -u | minso ample europeu | minsa ampla europea | minsos amples europeus | minses amples europees | Acabats en -ç | feliç audaç veloç tenaç | feliç audaç veloç tenaç | feliços audaços veloços tenaços | felices audaces veloces tenaces |
2) Respon: a partir de l’adjectiu, seguint les quatre classes de terminacions, com es forma el femení singular i els masculí i femení plurals?
3) Copia el quadre d’adjectius que ve a continuació.
| Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | Acabats en -ble | possible amable | possible amable | possibles amables | possibles amables | Acabats en -ar, -or | particular superior | particular superior | particulars superiors | particulars superiors | Acabats en -al, -el, -il | actual fidel fàcil | actual fidel fàcil | actuals fidels fàcils | actuals fidels fàcils | Acabats en -ant, -ent | elegant amargant diferent intel·ligent | elegant amargant diferent intel·ligent | elegants amargants diferents intel·ligents | elegants amargants diferents intel·ligents |
4) Respon: per què són iguals els masculins i femenins singulars i els masculins i femenins plurals?
5) Completa els buits amb els adjectius corresponents: singular | plural | masculí | femení | masculí | femení | groc |
|
|
|
| lletja |
|
| amè |
|
|
|
|
| pesats |
|
|
|
| precioses |
|
| rics |
|
| tranquil·la |
|
|
6) Torna a escriure els grups de paraules, sintagmes nominals, tot canviant-ne el gènere.
Masculí | Femení |
| - La noia simpàtica
| - El jardiner treballador
|
| - Els artistes famosos
|
|
| - Les carnisseres xerraires
| - El marit cansat
|
|
| - Les cosines llunyanes
|
7) Ara canviant-ne el nombre:
Singular | Plural |
| - Uns veïns solidaris
|
| - Aquelles senyores grans
| - La cussa espavilada
|
| - Aquest home seriós
|
|
| - Les amigues preocupades
| - El continent perdut
|
|
Solucions 1) Copia el quadre següent:
| Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | Acabats en consonant (plural +s) | curt buit fred tranquil | curta buida freda tranquil·la | curts buits freds tranquils | curtes buides fredes tranquil·les | Acabats en consonant (plural +os) | seriós mixt gras fosc | seriosa mixta grassa fosca | seriosos mixtos grassos foscos | serioses mixtes grasses fosques | Acabats en -o, -e, -u | minso ample europeu | minsa ampla europea | minsos amples europeus | minses amples europees | Acabats en -ç | feliç audaç veloç tenaç | feliç audaç veloç tenaç | feliços audaços veloços tenaços | felices audaces veloces tenaces |
2) Respon: a partir de l’adjectiu, seguint les quatre classes de terminacions, com es forma el femení singular i els masculí i femení plurals? El femení singular es forma a partir del masculí afegint una a, o canviant la o, la e o la u finals per una a, mentre que els acabats en ç no canvien, tenen la mateixa forma que el masculi. El masculí plural es forma a partir del singular afegint una s o os. I el femení plural totes les formes acaben en es, canviant la a del singular o afegint-la en el cas dels acabats en ç.
3) Copia el quadre d’adjectius que ve a continuació.
| Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | Acabats en -ble | possible amable | possible amable | possibles amables | possibles amables | Acabats en -ar, -or | particular superior | particular superior | particulars superiors | particulars superiors | Acabats en -al, -el, -il | actual fidel fàcil | actual fidel fàcil | actuals fidels fàcils | actuals fidels fàcils | Acabats en -ant, -ent | elegant amargant diferent intel·ligent | elegant amargant diferent intel·ligent | elegants amargants diferents intel·ligents | elegants amargants diferents intel·ligents |
4) Respon: per què són iguals els masculins i femenins singulars i els masculins i femenins plurals? Perquè són adjectius d’una sola terminació, és a dir tenen la mateixa forma per al masculí que pel femení.
5) Completa els buits amb els adjectius corresponents: singular | plural | masculí | femení | masculí | femení | groc | groga | grocs | grogues | lleig | lletja | lletjos | lletges | amè | amena | amens | amenes | pesat | pesada | pesats | pesades | preciós | preciosa | preciosos | precioses | ric | rica | rics | riques | tranquil | tranquil·la | tranquils | tranquil·les |
6) Torna a escriure els grups de paraules, sintagmes nominals, tot canviant-ne el gènere.
Masculí | Femení | El noi simpàtic | - La noia simpàtica
| - El jardiner treballador
| La jardinera treballadora | - Els artistes famosos
| Les artistes famoses | Els carnissers xerraires | - Les carnisseres xerraires
| - El marit cansat
| La muller cansada | El cosí llunyà | - Les cosines llunyanes
|
7) Ara canviant-ne el nombre:
Singular | Plural | Un veí solidari | - Uns veïns solidaris
| Aquella senyora gran | - Aquelles senyores grans
| - La cussa espavilada
| Les cusses espavilades | - Aquest home seriós
| Aquesta dona seriosa | L’amic preocupat | - Les amigues preocupades
| - El continent perdut
| Els continents perduts |
El pronom
Els pronoms personals Etimològicament la paraula pronom vol dir "en lloc del nom". Hi ha diversos tipus de pronoms: els personals, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els relatius. Els pronoms personals es classifiquen en forts (tònics) i febles (àtons). S'anomenen pronoms personals perquè gairebé sempre substitueixen una persona, malgrat que alguns poden substituir un adjectiu, un adverbi, etc. L'element substituït s'anomena antecedent.Val la pena mirar aquesta pàgina que explica tota la casuística dels pronoms personals.http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/pronom.htmEls pronoms personals fortsEls pronoms personals forts Persona Singular Plural 1a persona jo nosaltres mi (1) nós (2) 2a persona tu vosaltres vós 3a persona ell ells ella elles vostè vostès Reflexiu si (1) si (1) ell mateix ells mateixos ella mateixa elles mateixes (1) si i mi sempre van precedits de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense, envers. (2) nós és un tractament majestàtic que antigament s'usava principalment en el clero i la noblesa. - Els pronoms personals forts substitueixen noms de persona, duen accent tònic i podem pronunciar-los sols. Es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs: qui parla: jo, nosaltres. Qui escolta: tu, vosaltres. Ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles. - A part d'aquestes formes tenim els pronoms vostè/ès i la forma vós: la forma vostè/ès es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona. El pronom vós també es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona. El pronom vós també es refereix a una persona que escolta, però emprant el verb en 2a persona del plural. - A l'hora d'escriure una carta has de tenir en compte
el grau de formalitat que té i decidir amb quina forma dd tractament
l'escriuràs: de tu, si amb el destinatari hi ha intimitat,
franquesa, familiaritat. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs ens 2a
persona del singular. De vostè, quan hi ha una relació de respecte,
fredor i distància. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs n 3a
persona. De vós, quan hi ha una relació de respecte cordial i
amistosa. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 2a persona del
plural. Aquest tractament és el que es recomana en el llenguatge administratiu,
oficial i comercial.
- De vegades utilitzam la forma del possessiu, en
comptes del pronom personal fort, darrere d'algunes preposicions; exemple:
Col·loca't davant meu, (no: Col·loca't davant mi.)
- El pronom personal fort nosaltres es
pot utilitzar com a plural de modèstia (o d'autor).
Els pronoms personals febles
Són elements gramaticals àtons que assenyalen la
substitució de certs elements de l'oració. Els pronoms febles presenten grafies
diferents segons si van davant o darrere del verb. Cal, a més, tenir en compte
el gènere i el nombre del complement que substitueixen perquè la substitució
sigui adequada.
- Els pronoms febles corresponents als pronoms personals
forts són els següents:
Davant del verb
Darrere del verb
Em; em diu
M'; m'afaito
'm; canta'm
-me; van obligar-me
Et; et parla
T'; t'aixeques
't; banya't
Te; van telefonar-te
Es; es vesteix
S'; s'enganxa
's; llevi's
-se; va adormir-se
Ens; ens canta
Ens; ens diem
'ns; conta'ns
-nos; deixau-nos
Us; us agrada
Us; us alceu
-us; veure-us
-vos; preneu-vos
Es; es dutxen
S'; s'abracen
'ls; escolti'ls
-se; van examinar-se
- Els pronoms febles corresponents als pronoms personals forts són els següents:
Davant del verb | Darrere del verb | Em; em diu | M’; m’afaito | ‘m; canta’m | -me; van obligar-me | Et; et parla | T’; t’aixeques | ‘t; banya’t | Te; van telefonar-te | Es; es vesteix | S’; s’enganxa | ‘s; llevi’s | -se; va adormir-se | Ens; ens canta | Ens; ens diem | ‘ns; conta’ns | -nos; deixau-nos | Us; us agrada | Us; us alceu | -us; veure-us | -vos; preneu-vos | Es; es dutxen | S’; s’abracen | ‘ls; escolti’ls | -se; van examinar-se |
- Els que substitueixen els complements directe o indirecte són els següents: Davant del verb | Darrere del verb | El; el veig | L’; l’escolt | ‘l; mira’l | -lo; escolteu-lo | Els; els faig | Els; els agaf | ‘ls; llegeixi’ls | -los; cremeu-los | La; la tenc | L’; l’obro | -la; aguanta-la | -la; regalau-la | Les; les deso | Les; les avís | -les; porta-les | -les; vaig portar-les | Ho; ho duc | Ho; ho aixec | -ho; deixau-ho | -ho; vaig fer-ho | Li; li telefon | Li; li ordén | -li; telefona-li | -li; digues-li | Els; els reny | Els; els avís | ‘ls; telefona’ls | -los; va telefonar-los | En; en vull | N’; n’alço | ‘n; canta’n | -ne; pren-ne |
- Els circumstancials, els predicatius i els preposicionals se substitueixen per hi o per en . - L' atribut se substitueix per ho o per el , la , els , les . - El subjecte, quan es pot substituir, se substitueix per en . - El complement del nom se substitueix per en . - Complement directe determinat: el, la, els, les. - Complement directe indeterminat: en. - Complement directe neutre: ho. - Etc.
Pronoms demostratius Els demostratius poden ser determinants i també pronoms, es diferencien fàcilment, són determinants si acompanyen un nom i són pronoms si el substitueixen. Indiquen proximitat o llunyania respecte de qui parla. Formes
| Més proximitat | Menys proximitat | Llunyania | Masculí singular | aquest | (aqueix) | aquell | Femení singular | aquesta | (aqueixa) | aquella | Masculí plural | aquests | (aqueixos) | aquells | Femení plural | aquestes | (aqueixes) | aquelles | Neutre | (açò) | això | allò |
La distinció dels tres graus de proximitat només es fa en alguns dialectes, de manera que en general els tres demostratius corresponents queden reduïts a dos. Les formes entre parèntesis, doncs, són poc usuals. Encara que en alguns llocs de Mallorca segueixen essent formes vives. A Menorca açò segueix essent molt usat.
Pronoms possessius Són aquells que substitueixen un nom i indiquen la possessió o pertinença. Poden pertànyer a un sol posseïdor i a més d’un. Les formes són aquestes:
| Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | Un sol posseïdor | el meu | la meva | els meus | les meves | el teu | la teva | els teus | les teves | el seu | la seva | els seus | les seves | Més d’un posseïdor | el nostre | la nostra | els nostres | les nostres | el vostre | la vostra | els vostres | les vostres | el seu | la seva | els seus | les seves |
Hi ha la forma llur i llurs, avui molt poc usades, que indica una cosa que té diversos posseïdors o diverses coses que tenen diversos posseïdors, respectivament.
Pronoms numerals Són aquells que expressen una quantitat. Pensem que la mateixa paraula pot servir per diverses funcions, un numeral pot ser determinant si acompanya al nom, en aquest cas són pronoms perquè substitueixen un nom o un sintagma nominal. N’hi ha de diverses classes. Cardinals | Expressen, simplement, una quantitat. U, un, dos, dues, tres, quatre, cinc, etc. Per recordar els guionets en l’escriptura es va servir la sigla D-U-C (Desenes-Unitats i Unitats-Centenes). | Ordinals | Expressen l’ordre: primer, primera, segon, segons, tercer, tercera, quart, quarta; i a partir del cinc: cinquè, cinquena, sisè, sisena, ... | Partitius | Indiquen una part d’un tot: mig, mitja; terç, terça; quart, quarta; cinquè, cinquena; sisè, sisena; ... I també la meitat, una tercera part, una quarta part, una cinquena part, etc. | Multiplicatius | Indiquen una quantitat multiplicada per una altra: doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, ... També multiplicat per vuit, multiplicat per nou, etc. | Col·lectius | Van en singular i expressen un conjunt d’elements: un parell, una desena, una dotzena, un centenar, una grossa, un milenar, ... |
Pronoms quantitatius Són aquells pronoms que indiquen una quantitat, però de forma global. En trobam que són variables (en gènere i nombre), d’invariables i locucions. Variables | poc, poca, pocs, poques molt, molta, molts, moltes gaire, gaires bastant, , bastants [no tenen femení] tant, tanta, tants, tantes quant, quanta, quants, quantes | Invariables | més, menys, massa, força, prou, gens | Locucions | una mica de, un grapat de, un munt de, gens de |
Pronoms indefinits També són pronoms que indiquen una quantitat, però amb un mínim de precisió. Variables (masculí ;fe- mení ; singular; plural) | algun, alguna, alguns, algunes un, una, uns, unes cert, certa, certs, certes mateix, mateixa, mateixos, mateixes tot, tota, tots, totes altre, altra, altres | Variables (masculí; femení) | cada un, cada una cadascun, cadascuna tots dos, totes dues ambdós, ambdues | Variables (singular; plural) | qualsevol, qualssevol tal, tals | Invariables | res, gens, cap, sengles, cada |
Pronoms interrogatius i exclamatius Com diuen les mateixes paraules són els que serveixen per preguntar, de forma directa o indirecta, o per exclamar. Quin? Quina? Quins? Quines? Quant? Quanta? Quants? Quantes? Què (= quina cosa)? Quin! Quina! Quins! Quines! Quant! Quanta! Quants! Quantes!
Pronoms relatius Els pronoms relatius porten una complicació especial perquè tenen relació amb oracions compostes i diferencien entre les que són adjectives o substantives, a més de les funcions que exerceixen dins elles. En aquest curs no hi entrarem perquè treballam a un nivell inferior. Però pot ser molt útil consultar aquesta pàgina:
Formes: Invariables | Variables | Que: pot fer de subjecte, CD, i CC de temps. Què: s’usa quan va precedit d’una preposició. On: indica el lloc (equival a en què o el qual) Qui: relatiu personal. Fa referència a persones. | El qual, la qual, els quals, les quals. (Són els relatius composts). |
Resum Pronoms -Personals: forts i febles. 1ª, 2ª, 3ª, persones i reflexius. Davant i darrere el verb. Altres. -Demostratius: aquest (proximitat), “aqueix” (mitja distància), aquell (llunyania); femenins i plurals. -Possessius: d’un posseïdor o més d’un; el meu, el teu, el seu; femenins i plurals. -Numerals: cardinals, ordinals, partitius, multiplicatius, col·lectius., -Quantitatius: quantitat de forma global. Variables (poc), invariables (gens) i locucions. -Indefinits: quantitat amb un mínim d’informació. Variables, en masculí, femení, singular i plural; variables en masculí i femení i variables en singular i plural. Invariables. -Interrogatius i exclamatius: per preguntar i exclamar. Quin, quina, … -Relatius: introdueixen frases compostes substantives i adjectives. Que, què, qui, el qual… |
Exercicis: 1) A cada guió baix li correspon un pronom dels que hi ha a l’última línia. Prova de col·locar cada un al seu lloc. Estimant-_ tant som molt feliç. Supòs que _ has notat. _ agradaria, però, que no _tallassis tant els cabells. Ja sé que _ faria molta il·lusió que jo _ fes unes rastes però crec que a l'estiu _farien molta calor. Ja sé que en Miquel _ du unes però du perquè toca amb un grup de reggae i les rastes formen part de la indumentària. _has demanat pel face què ha posat la professora de naturals a l'examen. Si vols un consell, estudia_ a fons la primera part del tema sis, jugaria un pèsol que _ posarà una pregunta. Ara he d'acabar aquest escrit perquè em criden per sopar però abans d'acabar vull reiterar_ allò que ja saps: _estim molt. P. S. _ voldria demanar un favor, demà _acompanyaràs a comprar un regal per a mon pare. Tu tens molt bon gust. te; M'; les; m'hi; en; en; -te; et; m’; Et; -lo; t'; 't; M'; em; em; ho; et; 2) Completa amb els pronoms que creguis més adients:
- M’han robat els moixos. ____ han robat. - Han menjat fruita. ___ han menjada. - Regalaven flors a les amigues. ____ regalaven flors. - Van a la platja cada diumenge. ___ van cada diumenge. - No puc viure sense tu. No ___ puc viure. - Aniré al mercat i compraré unes sabates. ___ aniré i compraré unes sabates. - Treu-te l’abric. Treu ___ . - Indicaré en anglès l’adreça al turista. ____ indicaré en anglès al turista. - Indicaré en anglès l’adreça al turista. _____ indicaré en anglès. - Menjaré pomes per berenar. ___ menjaré per berenar. - Agafaré el tren a les set. ___ agafaré a les set. - T’agafaré dues pomes per berenar. ____ agafaré dues per berenar. - Intentaré l’escalada demà que la paret serà més eixuta. ___ intentaré demà que la paret serà més eixuta. - Dona’m el mòbil que vull telefonar a casa. Dona____ que vull telefonar a casa. - Esper l’autobús i no ve. ___ esper. - Tenc moltes esperances d’aprovar. ___ tenc moltes. - Has de comprar el regal a les cosines. ___ has de comprar el regal. - Has de comprar el regal a les cosines. ____ has de comprar. - Mira per la finestra. Mira ___ . - Treu-te les sabates. ___ dus banyades. Treu-_____ ara mateix. No ___ facis enfadar. - Arribaré tard, però només ___ arribaré avui. - Dictaràs la tasca a les amigues. ___ dictaràs la tasca. - Dictaràs la tasca a les amigues. ____ dictaràs. - Entra aviat. Entra-___ . - M’escriuràs un correu? Sí, ___ escriuré.
Solucions 1) A cada guió baix li correspon un pronom dels que hi ha a l’última línia. Prova de col·locar cada un al seu lloc. Estimant-te tant som molt feliç. Supòs que ho has notat. M’agradaria, però, que no et tallassis tant els cabells. Ja sé que et faria molta il·lusió que jo em fes unes rastes, però crec que a l'estiu em farien molta calor. Ja sé que en Miquel en du unes però les du perquè toca amb un grup de reggae i les rastes formen part de la indumentària. M’has demanat pel face què ha posat la professora de naturals a l'examen. Si vols un consell, estudia’t a fons la primera part del tema sis, m’hi jugaria un pèsol que en posarà una pregunta. Ara he d'acabar aquest escrit perquè em criden per sopar però abans d'acabar vull reiterar-te allò que ja saps: t’estim molt. P. S. Et voldria demanar un favor, demà m’acompanyaràs a comprar un regal per a mon pare? Tu tens molt bon gust. te; M'; les; m'hi; en; en; -te; et; m’; Et; t'; 't; M'; em; em; ho; et;
2) Completa amb els pronoms que creguis més adients: - M’han robat els moixos. _Me’ls_ han robat. - Han menjat fruita. _L’ han menjada. Regalaven flors a les amigues. _El hi_ regalaven flors. - Van a la platja cada diumenge. _Hi_ van cada diumenge. - No puc viure sense tu. No _hi_ puc viure. - Aniré al mercat i compraré unes sabates. _Hi_ aniré i compraré unes sabates. - Treu-te l’abric. Treu –t’ho_ . - Indicaré en anglès l’adreça al turista. _Li_ indicaré en anglès al turista. - Indicaré en anglès l’adreça al turista. _Li ho_ indicaré en anglès. - Menjaré pomes per berenar. _En_ menjaré per berenar. - Agafaré el tren a les set. _L’ agafaré a les set. - T’agafaré dues pomes per berenar. _Te n’ agafaré dues per berenar. - Intentaré l’escalada demà que la paret serà més eixuta. _Ho_ intentaré demà que la paret serà més eixuta. - Dona’m el mòbil que vull telefonar a casa. Dona’l-me_ que vull telefonar a casa. - Esper l’autobús i no ve. _L’ esper. - Tenc moltes esperances d’aprovar. _En_ tenc moltes. - Has de comprar el regal a les cosines. _Els_ has de comprar el regal. - Has de comprar el regal a les cosines. _Els ho_ has de comprar. - Mira per la finestra. Mira -hi_ . - Treu-te les sabates. _Les_ dus banyades. Treu-te-les_ ara mateix. No _em_ facis enfadar. - Arribaré tard, però només _hi_ arribaré avui. - Dictaràs la tasca a les amigues. _Els_ dictaràs la tasca. - Dictaràs la tasca a les amigues. _Els la_ dictaràs. - Entra aviat. Entra-hi_ . - M’escriuràs un correu? Sí, _t’ho_escriuré. |
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada