Curs B1 (Lliçons 4 -segona part- 5 i 6)
El verb; conjugacions verbals; temps i modes. Les preposicions. Les conjuncions. Les interjeccions. Els adverbis. Derivació. Mots compostos. Sinonímia i antonímia. Polisèmia i homonímia. Locucions i frases fetes. Barbarismes. Problemes lèxics. Abreviatures. Símbols. Sigles i acrònims. Els numerals i els ordinals; l’ús del guionet.
El verb; conjugacions verbals; temps i modes.
- Concepte: és una classe de paraula (o categoria gramatical) que ens indica una acció. És la paraula més important de la frase o oració ja que sense verb no hi ha frase. En canvi un verb tot sol pot formar una oració. Són verbs: cantar, tèmer, partir, beure, ...
- Conjugacions. Els verbs es poden classificar en tres classes segons la seva terminació: el acabats en –ar (pertanyen a la primera conjugació), els acabats en –er o en –re (segona conjugació) i els acabats en –ir (tercera conjugació).
- Classes de verbs segons la seva conjugació: es diuen regulars a aquells que en conjugar totes les persones de tots els temps sempre tenen el mateix lexema verbal (arrel), per exemple el verb cantar, totes les formes comencen per cant-. I els verbs irregulars quan canvien d’arrel. Per exemple anar: jo vaig, nosaltres anam, ...
- Modes verbals: els temps verbals poden pertànyer al mode indicatiu (expressa fets reals), al subjuntiu (expressen desig o possibilitat), i imperatiu (expressen una ordre).
- Temps verbals. Són aquells que es refereixen a quan passa l’acció: present (1), si passa en aquest moment; passat (7), si l’acció ja ha succeït; futur (2), si encara ha de passar; i condicional (2), si pot passar, o no.
( ) El nombre entre parèntesis indica quants de temps hi ha de cada classe.
Els temps verbals poden ser de dues classes: perfectius i imperfectius, és a dir, imperfectes (en els que, potser, l’acció no està acabada) i perfectes (quan l’acció ja ha acabat; aquests duen el verb auxiliar haver).
- Persona i nombre. En conjugar un temps diem les persones que fan l’acció, són primera, segona i tercera, en singular i en plural. D’una altra manera: jo, tu, ell / ella, nosaltres, vosaltres i ells / elles.
- Formes no personals. Són aquelles formes que no tenen cap persona que faci l'acció. Indiquen el nom del verb: infinitiu; una acció continuada: gerundi; i que l’acció ha finalitzat: participi. El participi serveix per fer les formes compostes o perfectives.
Ara vegem tot això reflectit en un verb, per exemple cantar, que és un regular:
Formes no personals
infinitiu Present: cantar Perfet: haver cantat | gerundiPresent: cantant Perfet: havent cantat | participi cantat cantada cantats cantades | participi compost havent cantat |
Formes personals
Mode indicatiu | Mode subjuntiu | ||
present jo cant /o /e tu cantes ell /ella canta nosaltres cantam/em vosaltres cantau / eu ells /elles canten | pretèrit perfet comp. jo he canat tu has cantat ell /a ha cantat nos. hem cantat vos. heu cantat ells /es han cantat | present jo canti tu cantis ell/a canti nosaltres cantem vosaltres canteu ells / elles cantin | pret. perfet compost jo hagi cantat tu hagis cantat ell / a hagi cantat nosaltr. hàgim cantat vosaltr. hàgiu cantat ell / es hagin cantat |
pretèrit imperfet cantava cantaves cantava cantàvem cantàveu cantaven | prt. plusquamperfet havia cantat havies cantat havia cantat havíem cantat havíeu cantat havien cantat | pretèrit imperfet cantàs o cantés cantassis o cantessis cantàs o cantés cantàssim /cantéssim cantàssiu o cantéssiu cantassin o cantessin | pre. plusquamperfet hagués cantat haguessis cantat hagués cantat haguéssim cantat haguéssiu cantat haguessin cantat |
pret. perfet simple (o passat simple) cantí cantares cantà cantàrem cantàreu cantaren | pret. anterior (o passat anterior) haguí cantat hagueres cantat hagué cantat haguérem cantat haguéreu cantat hagueren cantat | ||
perifràstic (o passat perifràstic) vaig cantar vares /vas cantar va cantar vàrem / vam cantar vàreu / vau cantar van cantar | perifràstic compost (o passat ant. perifr.) vaig haver cantat vares/ vas haver c. va haver cantat vàrem / vam haver c. vàreu/ vau haver c. van haver cantat | ||
futur simple cantaré cantaràs cantarà cantarem cantareu cantaran | futur compost (o futur perfet) hauré cantat hauràs cantat haurà cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat | ||
condicional simple cantaria cantaries cantaria cantaríem cantaríeu cantarien | condicional compost hauria cantat hauries cantat hauria cantat hauríem cantat hauríeu cantat haurien cantat | condicional compost (2) haguera cantat hagueres cantat haguera cantat haguérem cantat haguéreu cantat hagueren cantat | |
Mode imperatiu | |||
— canta (tu) canti (ell /a) cantem (nosaltres) cantau /eu(vosaltres) cantin (ells /elles) | |||
Resum
Resum Verbs Formes no personals Formes personals Infinitiu Gerundi Participi Mode Indicatiu Present -Pretèrit Perfet Compost Imperfet -Pt. Plusquamperfet Pt. Perfet Simple -Pt. Anterior Perifràstic -Perifràstic Compost Futur Simple -Futur Compost Condicional Simple - Condicional Compost Mode Subjuntiu Present -Pretèrit Perfet Compost Imperfet -Pt. Plusquamperfet Mode Imperatiu Present |
1. Indica el verb d’aquestes oracions i diguès a quina conjugació pertanyen:
a) El vent bufa molt fort.
b) La Martina i jo rèiem sense parar.
c) En Joan se sentia cansat.
d) Les buguenvil·lees s’enfilen per les parets.
e) Ahir vaig apagar el televisor molt aviat.
f) Aquesta sopa és freda.
g) L’Enric ha crescut molt.
h) Els avis semblaven contents.
2. Identifica el lexema i els morfemes d’aquestes formes verbals:
separen, llegeixes, donaria, buscarem, dividirà, sabessis, construiré, escolta, miraven, escrivim, volíem, recollíeu.
3. Diguès a quina persona gramatical pertanyen aquests verbs:
trobaven, vigilem, ajudeu, serveix, perdré, canvies, remeno, arrossegaven, prenc, busques, imaginareu, estira.
4. Classifica els verbs d’aquestes oracions segons la conjugació i escriu-ne l’infinitiu:
a) Ensucra les figues i guarda-les a la nevera.
b) En Joan bat els ous amb moltes ganes.
c) Voldria que resumissis el que heu fet.
d) Creus que plourà quan anem d’excursió?
e) Porteu-nos l’armari demà a la tarda.
f) Escolta la ràdio, que s’hi diuen coses molt interessants.
g) Aniria bé que parlessis amb el teu mestre si ho vols resoldre.
5. Col·loca els verbs de dalt a l’espai que els correspongui del text de baix:
reunia, és, creixien, ajudàvem, era, sabia
“La regió de Sokoto és molt pobra i ofereix poca feina, ja que l’economia ______________ agrícola, de manera que l’emigració dels homes cap els estats del sud, més rics, és la regla. Al poble, el meu destí de casada amb el marit lluny era compartit per moltes dones, amb les quals em _______________ per parlar. Totes ens _____________ amb els nens o en les feines domèstiques. En definitiva, la meva vida no _______________ gaire dura. Ho ____________ i en gaudia a cada moment, orgullosa dels meus quatre fills, que ____________ben educats i sans.
6. Completa aquest text amb la forma del verb adequada: “Quan _____________ (tenir) sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. _________ (representar) una boa empassant-se una fera. [...] Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. [...] _______________ (ensenyar) la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els _________ (fer) por.
Em ____________ (respondre): “Per què hauria de fer por un barret?” El meu dibuix no ______________ (representar) un barret. ________________ (representar) una boa que ___________ (digerir) un elefant. Aleshores _____________ (dibuixar) l’interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre. [...] Les persones grans em van aconsellar que deixés estar els dibuixos de boes obertes i tancades. [...] Per això vaig haver d’escollir un altre ofici i __________ (aprendre) a pilotar avions. He volat una mica per tot el món. I la geografia, és veritat, m’________________ (servir) de molt.
7. Diguès quin és el mode verbal (indicatiu, subjuntiu o imperatiu) dels verbs en negreta:
a) El primer dia de tardor ha predominat l’ambient assolellat.
b) M’agradaria que bufés la tramuntana.
c) Marxem, que és tard!
d) Els excursionistes van arribar al refugi xops per la pluja.
e) És possible que nevi aquesta tarda.
f) Prepara els llibres!
g) Tinc una calculadora molt senzilla.
h) Demanaré que em regalin una calculadora més moderna.
Solucions
1. Indica el verb d’aquestes oracions i diguès a quina conjugació pertanyen:
a) El vent bufa molt fort.
b) La Martina i jo rèiem sense parar.
c) En Joan se sentia cansat.
d) Les buguenvil·lees s’enfilen per les parets.
e) Ahir vaig apagar el televisor molt aviat.
f) Aquesta sopa és freda.
g) L’Enric ha crescut molt.
h) Els avis semblaven contents.
a) Bufar, 1a conjugació; b) riure, 2a; c) sentir, 3a; d) enfilar, 1a; e) apagar, 1a; f) ser, 2a; g) créixer, 2a; h) semblar, 1a.
2. Identifica el lexema i els morfemes d’aquestes formes verbals:
separen, llegeixes, donaria, buscarem, dividirà, sabessis, construiré, escolta, miraven, escrivim, volíem, recollíeu.
separ-en, lleg-eixes, don-aria, busc-arem, divid-irà, sab-essis, constru-iré, escolt-a
lex morf lex morf lex morf lex morf lex morf lex morf lex morf lex morf
escriv-im, vol-íem, recoll-íeu, mir-aven
lex morf lex morf lex morf lex morf
3. Diguès a quina persona gramatical pertanyen aquests verbs:
trobaven, vigilem, ajudeu, serveix, perdré, canvies, remeno, arrossegaven, prenc, busques, imaginareu, estira.
trobaven, ells/es, 3a plural; vigilem, nosaltres, 1a plural; ajudeu, vosaltres, 2a plural; serveix, ell/a, 3a singular; perdré,jo, 1a singular; canvies, tu, 2a singular; remeno, jo, 1a singular; arrossegaven, ells/es, 3a plural; prenc, jo, 1a singular; busques, tu, 2a singular; imaginareu, vosaltres, 2a plural; estira, ell/a, 3a singular.
4. Classifica els verbs d’aquestes oracions segons la conjugació i escriu-ne l’infinitiu:
a) Ensucra les figues i guarda-les a la nevera.
b) En Joan bat els ous amb moltes ganes.
c) Voldria que resumissis el que heu fet.
d) Creus que plourà quan anem d’excursió?
e) Porteu-nos l’armari demà a la tarda.
f) Escolta la ràdio, que s’hi diuen coses molt interessants.
g) Aniria bé que parlessis amb el teu mestre si ho vols resoldre.
Primera conjugació Segona conjugació Tercera conjugació
ensucrar batre resumir
guardar voler dir
anar creure
portar ploure
escoltar resoldre
anar
parlar
5. Col·loca els verbs de dalt a l’espai que els correspongui del text de baix:
reunia, és, creixien, ajudàvem, era, sabia
“La regió de Sokoto és molt pobra i ofereix poca feina, ja que l’economia _és_ agrícola, de manera que l’emigració dels homes cap els estats del sud, més rics, és la regla. Al poble, el meu destí de casada amb el marit lluny era compartit per moltes dones, amb les quals em _reunia_ per parlar. Totes ens _ajudàvem_ amb els nens o en les feines domèstiques. En definitiva, la meva vida no _era_ gaire dura. Ho _sabia_ i en gaudia a cada moment, orgullosa dels meus quatre fills, que _creixien_ben educats i sans”.
6. Completa aquest text amb la forma del verb adequada:
“Quan tenia (tenir) sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava (representar) una boa empassant-se una fera. [...] Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. [...] Ensenyava (ensenyar) la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia (fer) por.
Em van respondre / respongueren (respondre): “Per què hauria de fer por un barret?” El meu dibuix no representava (representar) un barret. Representava (representar) una boa que digeria (digerir) un elefant. Aleshores vaig dibuixar (dibuixar) l’interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre. [...] Les persones grans em van aconsellar que deixés estar els dibuixos de boes obertes i tancades. [...] Per això vaig haver d’escollir un altre ofici i vaig aprendre (aprendre) a pilotar avions. He volat una mica per tot el món. I la geografia, és veritat, m’ha servit (servir) de molt.
7. Diguès quin és el mode verbal (indicatiu, subjuntiu o imperatiu) dels verbs en negreta:
a) El primer dia de tardor ha predominat l’ambient assolellat. (Indicatiu)
b) M’agradaria que bufés la tramuntana. (Subjuntiu)
c) Marxem, que és tard! (Imperatiu)
d) Els excursionistes van arribar al refugi xops per la pluja. (Indicatiu)
e) És possible que nevi aquesta tarda. (Subjuntiu)
f) Prepara els llibres! (Imperatiu)
g) Tinc una calculadora molt senzilla. (Indicatiu)
h) Demanaré que em regalin una calculadora més moderna.(Subjuntiu)
Preposicions
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic, per exemple, un verb amb els seus complements. La preposició és una categoria invariable, és a dir, no té ni gènere ni nombre. El seu nom ve donat perquè es col·loca davant de la paraula que vol subordinar, això la distingeix de la postposició existent en altres idiomes. Una preposició encapçala un sintagma preposicional.
Les preposicions són aquestes:
- Preposicions febles (sense accent tònic): a, amb, de, en, per, per a
- Preposicions simples: contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers
- Preposicions compostes: cap a, des de, fins a
- Altres (provinents d'adverbis, gerundis o participis): a causa de, a favor de, durant, en contra de, etc.
- Algunes paraules com ara els adverbis funcionen com a preposicions si es col·loquen en el seu lloc, per exemple darrere. El mateix passa amb determinades formes no personals del verb, com ara durant.
- Una locució prepositiva és una expressió que consta de dues o més paraules i que equival a una preposició en sentit propi. Els components d'una locució són inseparables i es presenten sempre en el mateix ordre. Vet aquí alguns exemples: a propòsit de = sobre; amb la intenció de = per a; en companyia de = amb.
Preposicions Definició Formes febles: a, amb, de, en, per, per a simples: contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers compostes: cap a, des de, fins a altres: provenen d’adverbis, gerundis o participis. –ex. Darrere, durant, ... |
Exercicis
1. Assenyala les preposicions que hi ha en les frases següents:
a) Totes les coses tendeixen a gastar-se amb el pas del temps.
b) Entre aquests dos pobles hi ha una distància de 5 Km.
c) La fortalesa de les persones ens permet superar qualsevol entrebanc que trobem pel camí.
d) El record de la infantesa amb nostàlgia és inevitable.
e) No juguis amb els objecte delicats que estan a la prestatgeria.
f) En sortir de l’escola pensa a passar per la botiga.
g) Amb el fred incrustat als ossos, em costa molt articular qualsevol paraula.
h) Per pujar aquesta muntanya cal estar en forma.
i) La nota de l’examen de matemàtiques, segons he vist, ha estat molt bona.
j) L’accident, malgrat fos aparatós i que pegàs contra la paret, no va ser greu.
k) Sobre la taula hi ha una carta per a tu.
2. Completa cada frase amb la locució preposicional que hi vagi bé: amb relació a; en lloc de; a desgrat de; per tal de; per por de; gràcies a; a causa de; arran de
a) El sol es pon cada dia _____ deixar pas a la nit.
b) Lamentablement no podré venir _____ la feinada que m’espera quan arribi a casa.
c) Sort que _____ terra va aconseguir agafar el gerro i evitar que es trenqués.
d) Si t’ho penses massa no ho faràs _____ no sortir-te’n.
e) No pateixis _____ fer-ho avui ho farem demà.
f) Hi anirem _____ la teva opinió.
g) _____ l’amistat dels teus amics, creus que és sincera?
h) Si ho aconsegueixo serà _____ la teva confiança en mi.
3. Indica, en cada cas, si es tracta d’una preposició o d’un adverbi:
a) L’animal ferit es dirigeix cap aquí.
b) Abans sempre pensava molt en les coses que més el preocupaven.
c) He deixat els llibres al pis de dalt perquè no facin nosa.
d) No sé què et passa, no estaré tants dies fora.
e) Visc a la casa de davant, sóc la vostra veïna.
f) Ara ja estem molt lluny de la ciutat.
g) Avui tinc moltes activitats extraescolars, no sé si ho podré fer abans de les deu.
h) He trobat les meves ulleres dins de la bossa d’esport.
Solucions:
1. Assenyala les preposicions que hi ha en les frases següents:
a) Totes les coses tendeixen a gastar-se amb el pas del temps.
b) Entre aquests dos pobles hi ha una distància de 5 Km.
c) La fortalesa de les persones ens permet superar qualsevol entrebanc que trobem pel camí.
d) El record de la infantesa amb nostàlgia és inevitable.
e) No juguis amb els objecte delicats que estan a la prestatgeria.
f) En sortir de l’escola pensa a passar per la botiga.
g) Amb el fred incrustat als ossos, em costa molt articular qualsevol paraula.
h) Per pujar aquesta muntanya cal estar en forma.
i) La nota de l’examen de matemàtiques, segons he vist, ha estat molt bona.
j) L’accident, malgrat fos aparatós i que pegàs contra la paret, no va ser greu.
k) Sobre la taula hi ha una carta per a tu.
2. Completa cada frase amb la locució preposicional que hi vagi bé: amb relació a; en lloc de; a desgrat de; per tal de; per por de; gràcies a; a causa de; arran de
a) El sol es pon cada dia per tal de deixar pas a la nit.
b) Lamentablement no podré venir a causa de la feinada que m’espera quan arribi a casa.
c) Sort que arran de terra va aconseguir agafar el gerro i evitar que es trenqués.
d) Si t’ho penses massa no ho faràs per por de no sortir-te’n.
e) No pateixis en lloc de fer-ho avui ho farem demà.
f) Hi anirem a desgrat de la teva opinió.
g) Amb relació a l’amistat dels teus amics, creus que és sincera?
h) Si ho aconsegueixo serà gràcies a la teva confiança en mi.
3. Indica, en cada cas, si es tracta d’una preposició o d’un adverbi:
a) L’animal ferit es dirigeix cap (prep.) aquí.
b) Abans (adv.)sempre pensava molt en (prep.) les coses que més el preocupaven.
c) He deixat els llibres al (prep.) pis de dalt (adv.)perquè no facin nosa.
d) No sé què et passa, no estaré tants dies fora (adv.).
e) Visc a (prep.)la casa de (prep.)davant (adv.), sóc la vostra veïna.
f) Ara (adv.)ja estem molt lluny de (prep.) la ciutat.
g) Avui (adv.)tinc moltes activitats extraescolars, no sé si ho podré fer abans (adv.)de (prep.)les deu.
h) He trobat les meves ulleres dins (adv.)de (prep.)la bossa d’esport (prep.).
Conjuncions
Les conjuncions són nexes que connecten oracions i, de vegades, solament mots. N’hi ha de dues classes: coordinades i subordinades. Oracions coordinades són aquelles que contenen oracions de la mateixa importància; són intercanviables, una no és més important que l’altra. Oracions subordinades són, com diu la mateixa paraula, les que una depèn de l’altre, n’hi ha una d’important i l’altre que la complementa.
Hi ha diferents classes de conjuncions en relació amb les oracions.
Coordinades:
Classes de conjuncions | Significat | Formes | Exemples d’oracions |
Copulatives | Uneixen | i, ni | Menja pa i beu aigua No dorm ni deixa dormir |
Adversatives | La segona corregeix o diu el contrari | però, ara bé, per contra, sinó | Escriu molt bé però fa faltes d’ortografia. No sap anglès, ara bé jo li ho ensenyaré. Pareixia ximple, per contra era molt intel·ligent. No estava despert sinó que dormia. |
Disjuntives | Dona a triar entre dos camins | o, o bé | Guanyaran el partit o el perdran. O bé aniran a peu o bé en bicicleta. |
Continuatives | La segona frase és una continuació de la primera | altrament, a més a més, d’altra banda | Pensa altrament que el que pensam tots nosaltres. Encara no ha acabat la feina, a més a més no la fa bé. No hi anirà, d’altra banda no en té ganes. |
Distributives | Distribueixen l’acció | ni…ni, o…o, entre…entre, no solament…sinó que | Ni canta ni deixa cantar. O se’n va aviat o arribarà tard. Entre el que cau i entre el que arribarà. No solament parlava fort, sinó que cridava. |
Subordinades
Classe d’oració | Nexe | Exemples |
Subordinades substantives | que (conjunció) què (pronom interrogatiu) | Pensava que no hi aniria. No sabia què volies fer. |
Subordinades adjectives o de relatiu | que (pronom relatiu; el qual, la qual, ...) | L’home que caminava tan ràpid era el nostre cosí. |
Subordinades adverbials, de lloc | on, allà on, | Va caure on no volíem. Ens veurem allà on hem quedat. |
Sub. adv. de temps | quan, mentre, després que, abans que, fins que | Quan arribis, diem alguna cosa. Tu escura mentre jo passaré l’aspiradora. Sortirem després que hagi acabat la feina. Abans que sentis tocar les cinc hauré finalitzat la tasca. Em quedaré dret fins que em cansi. |
Sub. adv. de mode | com si, com, segons | Dissimularem, com si no ens haguéssim adonat. És tan alt com el seu pare. Decidirem segons les possibilitats que tendrem. |
Sub. adv. de comparació | més …que, menys …que, tant…com, tan…com | És més pesat que el plom. És menys important del que pensam. Té tanta dignitat com la tenia l’altre. És tan estudiós com el seu germà (ho és). |
Sub. adv. condicionals | si, posat que, en cas que, mentre que | Si no vens jo me’n vaig. Posat que no ho saps, t’ho explicaré. En cas que plogui, no hi anirem. Mentre que tu dinis jo faré una becada. |
Sub. adv. concessives | encara que, per més que, tot i que, | Aquesta fruita és molt bona encara que vengui d’enfora. Per més que miris no ho veuràs. Tot i que no és madura aquesta fruita és dolça. |
Sub. adv. consecutives | de manera que, tant…que, tan… que | Tenim les entrades, de manera que anirem al cine. Tant hi va insistir que ho va aconseguir. El verd era tan intens que pareixia blau. |
Sub. adv. finals | a fi que, perquè, per tal que, | T’ho contaré a fi que en prenguis coneixement. Et donaré aquesta medicina perquè et fugi el mal. Per tal que en mengis, t’hi posaré un poc de sucre. |
Sub. adv. causals | perquè, ja que, a causa que, com que | No sentíem res perquè el renou era eixordador. Estam cansat ja que hem fet molta feina. A causa que hi va haver un accident no pogueren passar. Com que hem perdut el boli no podrem escriure. |
Resum
Conjuncions Coordinades Subordinades Copulatives: i, ni Substantives: que, què Adversatives: però, ara bé, per contra, Adjectives o de relatiu: que (el qual) sinó Adverbials de lloc: aquí, allà, on,... Disjuntives: o, o bé Adverbials de temps: avui, demà, ... Continuatives: altrament, a més a Adverbials de mode: com, segons, ... més, d’altra banda Adverbials comparatives: tan com, … Distributives: ni…ni, o…o, entre… Adverbials condicionals: si, posat .. entre, no solament…sinó que Adverbials concessives: encara que Adverbials consecutives: tan que,... Adverbials finals: a fi que, ... Adverbials causals: a causa que, ... |
Exercicis
1.- Ompl els buits amb la conjunció subordinant adequada i diguès quina és la funció sintàctica de l'oració subordinada. Després substitueix les oracions subordinades per un pronom feble:
- M'hauries de dir _____ te n'ha sobrat alguna.
- Em confessà _____ havia rebut una injecció de coratge.
- No et pensis _____ la cosa sigui tan fàcil.
- Es queixen _____ hi assisteix molt poca gent.
- Tenia l'obsessió _____ havia de ser veterinari.
- No sé_____ podré atrapar-lo.
- Tem _____ no madurarà bé.
- Ens exposem _____ faça un ruixat i ens deixi ben molls.
- No es recordava _____ havia d'ingressar els diners.
- Té interès _____ el seu fill estudiï música.
2.- Enllaça aquestes oracions amb una conjunció coordinant. En cada cas, diguès quin tipus de relació s'hi estableix:
- El tren sortirà a les cinc de Barcelona _____ arribarà a les deu a Saragossa.
- Es va aturar davant mateix de la casa _____ no va gosar a entrar-hi.
- De vegades somniava un canvi de fortuna _____ no feia res per aconseguir-lo.
- No cal que escuris _____ que netegis.
- Podeu llegir una novel·la _____ una antologia de contes, el que vulgueu.
- No era de vidre, _____ de plàstic.
- De cap manera no el podia perjudicar, _____ allò va donar-li més popularitat de la que tenia. - Ja porteu tres partits perduts, _____ heu d'entrenar més.
3. Enllaça cadascuna de les frases simples de l'esquerra amb la corresponent frase simple de la dreta, a través de la conjunció adequada: copulativa (i, ni); disjuntiva (o).
- La rentadora no funciona quedarem a casa
- Ni em barallaré amb tu ni estudia de nit.
- Vine parla correctament.
- No escriu gens bé o ens telefones des de casa.
- Anirem al cine et retrauré res.
4. Observa aquestes conjuncions: Conjuncions finals: perquè, a fi que, per tal que. Conjuncions concessives: encara que, malgrat que, per molt que. Conjuncions causals: perquè, ja que, com que, que. Ompl els buits amb alguna de les conjuncions que acabem de veure i diguès, en cada cas, si es tracta d'una conjunció final, d'una concessiva o d'una causal:
- _____hagis anat a París, no pots conèixer com són els francesos.
- No se n'anava al llit _____ no tenia son.
- M'esforçaré tan com pugui _____ guanyis les eleccions.
- _____ens ha tocat la rifa, podríem celebrar-lo.
- Et deix això aquí _____ t'ho emportis a casa.
- No hi va anar tothom, ______ la sala era plena de gom a gom.
5. Utilitzeu conjuncions condicionals (si, sempre que, fora que, només que, posat que, a condició que, amb que, en cas que, fet que, segons, atès que, sols que, llevat que...) per a omplir els buits de les següents oracions:
a. ____________________ tu li ho encarregues, ell t'ho portarà.
b. Encara arribaràs a temps ____________ corris un poc més.
c. Aniràs de viatge de final de carrera ________________ aproves el curs.
d. Li donarem el regal _______________ vengui a recollir-lo l'interessat.
e. Et portaré l'ordinador a casa; _____________________ no t'interessa, me'l tornes.
f. ___________________ naufragassis, què faries?
g. Tindrem prou menjar per a tots, __________________ venguin també els teus cosins.
h. L'avió s'enlairarà ______________ quin sigui el pronòstic del temps.
i. Tindrem èxit ________________ ens ajudis una mica.
j. Us donaran el permís _______________ el demaneu.
k. N'hi haurà prou _______________ ho digui el cap del servei.
l. Els acceptaran __________________ s'hi matriculen dins del termini establert.
Solucions
1.- Ompl els buits amb la conjunció subordinant adequada i diguès quina és la funció sintàctica de l'oració subordinada. Després substitueix les oracions subordinades per un pronom feble:
- M'hauries de dir _si_ te n'ha sobrat alguna. Subordinada adverbial condicional. M’ho hauries de dir.
- Em confessà _que_ havia rebut una injecció de coratge. Subordinada substantiva. Em confessà que l’havia rebut.
- No et pensis _que_ la cosa sigui tan fàcil. Subordinada substantiva. No et pensis que ho sigui.
- Es queixen _perquè_ hi assisteix molt poca gent. Subordinada adverbial causal.
- Tenia l'obsessió _que_ havia de ser veterinari. Subordinada substantiva. Tenia l’obsessió que ho havia de ser.
- No sé_com_ podré atrapar-lo. Subordinada adverbial de mode. No sé com el podré atrapar.
- Tem _que_ no madurarà bé. Subordinada substantiva. Tem que no hi madurarà.
- Ens exposem _a que_ faça un ruixat i ens deixi ben molls. Subordinada substantiva. Ens exposen a que en faci un i ens hi deixi.
- No es recordava _que_ havia d'ingressar els diners. Subordinada substantiva. No se’n recordava.
- Té interès _en què_ el seu fill estudiï música. Subordinada adverbial final. En té l’interès.
2.- Enllaça aquestes oracions amb una conjunció coordinant. En cada cas, diguès quin tipus de relació s'hi estableix:
- El tren sortirà a les cinc de Barcelona _i_ arribarà a les deu a Saragossa. Copulativa.
- Es va aturar davant mateix de la casa _però_ no va gosar a entrar-hi. Adversativa.
- De vegades somniava un canvi de fortuna _mes_ no feia res per aconseguir-lo. Adversativa.
- No cal que escuris _ni_ que netegis. Distributiva.
- Podeu llegir una novel·la _o_ una antologia de contes, el que vulgueu. Disjuntiva.
- No era de vidre, _sinó_ de plàstic. Adversativa.
- De cap manera no el podia perjudicar, _així que_ allò va donar-li més popularitat de la que tenia. Continuativa.
- Ja porteu tres partits perduts, _en conseqüència_ heu d'entrenar més. Continuativa.
3. Enllaça cadascuna de les frases simples de l'esquerra amb la corresponent frase simple de la dreta, a través de la conjunció adequada: copulativa (i, ni); disjuntiva (o).
- Anirem al cine (7) ni (4) et retrauré res.
4. Observa aquestes conjuncions: Conjuncions finals: perquè, a fi que, per tal que. Conjuncions concessives: encara que, malgrat que, per molt que. Conjuncions causals: perquè, ja que, com que, que. Ompl els buits amb alguna de les conjuncions que acabem de veure i diguès, en cada cas, si es tracta d'una conjunció final, d'una concessiva o d'una causal:
- _Malgrat que_hagis anat a París, no pots conèixer com són els francesos. Concessiva.
- No se n'anava al llit _perquè_ no tenia son. Causal.
- M'esforçaré tan com pugui _perquè_ guanyis les eleccions. Final.
- _Ja que_ens ha tocat la rifa, podríem celebrar-lo. Causal.
- Et deix això aquí _perquè_ t'ho emportis a casa. Final.
- No hi va anar tothom, _perquè_ la sala era plena de gom a gom. Causal.
5. Utilitzeu conjuncions condicionals (si, sempre que, fora que, només que, posat que, a condició que, amb que, en cas que, fet que, segons, atès que, sols que, llevat que...) per a omplir els buits de les següents oracions:
a. _Atès que_ tu li ho encarregues, ell t'ho portarà.
b. Encara arribaràs a temps _només que_ corris un poc més.
c. Aniràs de viatge de final de carrera _a condició que_ aprovis el curs.
d. Li donarem el regal _sempre que_ vengui a recollir-lo l'interessat.
e. Et portaré l'ordinador a casa; _si_ no t'interessa, me'l tornes.
f. _En cas que_ naufragassis, què faries?
g. Tindrem prou menjar per a tots, _llevat que_ venguin també els teus cosins.
h. L'avió s'enlairarà _segons_ quin sigui el pronòstic del temps.
i. Tindrem èxit _en cas que_ ens ajudis una mica.
j. Us donaran el permís _sempre que_ el demaneu.
k. N'hi haurà prou _sols que_ ho digui el cap del servei.
l. Els acceptaran _posat que_ s'hi matriculen dins del termini establert.
Interjeccions
La interjecció és una categoria gramatical que conté paraules que denoten estats d'ànim. Són expressions invariables, sovint provinents d'una onomatopeia o d'una frase feta que s'usen en oracions exclamatives per acompanyar el discurs. No tenen cap funció sintàctica dins la frase, només reforcen el missatge, apel·len a l'interlocutor i expressen els sentiments del que les usa. Pertanyen a un registre oral i col·loquial de la llengua.
Tipus d’interjeccions
- Exclamacions: ah!, ai! apa!, au!, ecs!, eh!, ei!, ep!, epa! oh!, ui!, uix!...
- Onomatopeies: mec!, paf!, pam!, pim!, pum!, xaf!, xap!...
- Sintagmes nominals o noms: compte!, Déu meu!, Jesús!, llàstima!, noi!, paraula d'honor!, Salut!...
- Sintagmes verbals o verbs: visca!, vinga!, som-hi!...
- Adverbis: amunt!, bé!, fora!...
- Frases: com hi ha món!, Déu me'n guard, elevat siga Déu!...
Interjecció: definició Classes: Exclamacions Onomatopeies Sintagmes nominals o noms Sintagmes verbals o verbs Adverbis Frases |
Exercicis
Omple els espais buits d'aquestes frases. Escriu la interjecció adequada d’acord amb la funció comunicativa que s’indica en cada cas.
ecs | vinga | ves per on | ah no | enhorabona | bon dia | si us plau | llàstima |
__________ (ànim), afanya’t, que farem tard.
__________ (fàstic), que fastigós!
__________ (sorpresa), mai no ho hauria dit!
__________ (prec d’atenció), pot dir-me quina hora és?
__________ (salutació), com es troba avui?
__________ (negació), això no vull que ho facis de cap manera!
__________ (lament), quin greu que em sap!
__________ (felicitació), estic molt content que hagis aconseguit el que volies!
Solucions
__vinga___ (ànim), afanya’t, que farem tard.
__ecs_____ (fàstic), que fastigós!
ves per on_ (sorpresa), mai no ho hauria dit!
_si us plau_ (prec d’atenció), pot dir-me quina hora és?
_bon dia___ (salutació), com es troba avui?
_ah no____ (negació), això no vull que ho facis de cap manera!
_llàstima___ (lament), quin greu que em sap!
enhorabona_ (felicitació), estic molt content que hagis aconseguit el que volies!
Lliçó 5: Els sintagmes
Sintagmes Paraules⬆ Monemes⬆ Lletres⬆ |
Un sintagma és un conjunt de paraules que mantenen una relació de sentit en el moment de la seva pronunciació o escriptura. Una oració no és una seqüència lineal de paraules, sinó que aquestes hi apareixen formant agrupacions que tenen una unitat de funcionament; d'aquests conjunts de paraules se'n diu sintagmes. Els sintagmes són les parts en què es pot dividir tota oració, i n'admeten de subordinats als principals.
El "sintagma" és una unitat de funció, és a dir, una o diverses paraules que exerceixen una funció unitària dins de l'oració. Un sintagma és una unitat gramatical menor que l'oració i major que la paraula. Hi ha tants tipus de sintagmes com classes de paraules autònomes, segons sigui el nucli es distingeix entre sintagmes nominals (SN); sintagmes adjectivals (SAdj), sintagmes adverbials (SAdv), sintagmes preposicionals (SPrep) i sintagmes verbals (SV), constituïts per substantius, adjectius, adverbis, preposicions i verbs respectivament, funcionant com a nuclis (N) del sintagma.
Dins una oració hi podem trobar un sintagma nominal i un verbal.
El sintagma nominal
El sintagma nominal (SN) és una categoria gramatical formada per un nom, un pronom o qualsevol paraula substantivada que fa de nucli. Molts cops aquest nucli té determinants i/o complements. Juntament amb el verb (SV), forma l'estructura bàsica de l'oració.
Exemples de sintagma nominal i verbal dins una oració:
Tu (SN) aniràs a passejar (SV).
El nin (SN) està ben content (SV).
La nina rossa (SN) duu un capell color rosa (SV).
En Pere de ca’n Ribas (SN) té un programa molt emotiu (SV).
La senyora Maria Antònia Gual, vídua de don Miquel Truyols de Vallgornera (SN) està malalta (SV).
Podem comprovar, per tant que un sintagma nominal, i també un verbal, pot estar format per una sola paraula o per moltes, però sempre fan una unitat gramatical. Recordem que la unió del sintagma nominal i el verbal fan una oració.
El sintagma verbal: El sintagma verbal (SV) està format per un verb o per una locució verbal que pot estar acompanyat pels seus especificadors i complements. Forma el predicat d'una oració. Se'l considera l'element més important de la frase, ja que sense ell no existeix una frase sinó simplement un enunciat o un sintagma aïllat. Segons la naturalesa del verb, el SV pot ser predicatiu (qualsevol verb, exceptuant els copulatius) o copulatiu (en català amb els verbs ser, estar i semblar).
El sintagma adjectival: el sintagma adjectival té un adjectiu com a nucli. Pot dur altres paraules que l’acompanyin. Exemples: molt fàcil. Aquest exercici és molt fàcil. color rosa. La nina rossa duu un capell color rosa. plena de gent. L’avinguda era plena de gent. rica en sals minerals. L’aigua d’aquesta marca és rica en sals minerals.
El sintagma preposicional: Un sintagma preposicional és un sintagma nominal precedit d'una preposició: de Palma. Ve de Palma. amb ulls de peix. Mira amb ulls de peix.
Com que la importància recau sobre el nom, hi ha autors que no consideren aquest sintagma.
El sintagma adverbial: és un sintagma el nucli del qual és un adverbi, o una locució adverbial com "tard" o "molt ràpidament". Sol acompanyar al verb i fa la funció de complement circumstancial.
L’home alt i ros, amb ulleres negres, menja molta fruita (nucli) SN (nucli) SV S. adj. S. prep. S. Adv. |
Exercicis
Assenyala els diferents sintagmes de cada una d’aquestes oracions
Simples:
- La meva mare posa el vestit a la nena petita
- El cus donava la poteta al meu germà
- Aquella senyora gran porta aigua de la font
- Vendré la moto al teu amic
- Un conill del bosc va saltar davant els fanals del meu cotxe
- El gos de peluix era per a l’àvia
- Un dia gris i plujós va venir l’home del sac
- La Marta regala llibres als pobres
- Aquell nen savi recitarà cançons durant la nit
- El noi més alt era el meu mecànic
- L’atleta és el millor de la classe
- Els xicots cuinaven pastissos a les professores
- Unes dones posaven les jaquetes a l’armari
- La Montse va arreglar la carpeta amb una grapa
- Els teus alumnes escriuen lentament
- Aquell és el meu pare
- Jo portaré una ensaïmada de Mallorca
- A la nostra escola cantarem cançons amb els més petits
Compostes:
- Aquella dona que porta barret és la meva tieta
- Unes noies que van venir duien caramels per a tota la classe
- Un gegant que tenia el nas molt gros espantava els nens del poble
Solucions
Simples
s.adj. s.n. s.prep.
- La meva mare posa el vestit a la nena petita
SN SV
s.n. s.prep.
- El cus donava la poteta al meu germà
SN SV
s.adj. s.n. s.prep.
- Aquella senyora gran porta aigua de la font
SN SV
s.n. s.prep.
- Vendré la moto al teu amic (Jo)
SV (SN)
s.prep. s.adv. s.prep.
- Un conill del bosc va saltar davant els fanals del meu cotxe
SN SV
s.prep. s.prep.
- El gos de peluix era per a l’àvia
SN SV
s.adj. s.n. s.prep.
- Un dia gris i plujós va venir l’home del sac
SN SV
s.n. s.prep.
- La Marta regala llibres als pobres
SN SV
s.adj. s.n. s.adv.
- Aquell nen savi recitarà cançons durant la nit
SN SV
s.adj. s.n.
- El noi més alt era el meu mecànic
SN SV
s.adj. s.prep.
- L’atleta és el millor de la classe
SN SV
s.n. s.prep.
- Els xicots cuinaven pastissos a les professores
SN SV
s.n. s.prep.
- Unes dones posaven les jaquetes a l’armari
SN SV
s.n. s.prep.
- La Montse va arreglar la carpeta amb una grapa
SN SV
s.n. s.adv.
- Els teus alumnes escriuen lentament
SN SV
s.n. s.prep.
- Jo portaré una ensaïmada de Mallorca
SN SV
s.prep. s.n. s.prep.
- A la nostra escola cantarem cançons amb els més petits (Nosaltres)
SV (SN)
Compostes:
s.n. s.n.
- Aquella dona (que porta barret) és la meva tieta
SN SV
SN SV (subordinada adjectiva)
s.n. s.prep.
- Unes noies (que van venir) duien caramels per a tota la classe
SN SV
SN SV (subordinada adjectiva o de relatiu)
s.n. s.adv. s.n. s.prep.
- Un gegant (que tenia el nas molt gros) espantava els nens del poble
SN SV
SN SV (subordinada adverbial)
Lliçó 6: La frase o oració. Signes de puntuació: La coma. El punt i coma. El punt. Els dos punts. Els punts suspensius. El signe d’interrogació. El signe d’admiració. Els guions. El guionet (paraules compostes amb guionet). Els parèntesis. Els claudàtors. Les cometes dobles. Les cometes simples. Frases fetes. Dites i refranys. Majúscules i minúscules.
Frase o oració Sintagmes⬆ Paraules⬆ Monemes⬆ Lletres⬆ |
Segons la modalitat oracional, és a dir, la intenció del parlant, les frases poden ser:
- enunciatives (expliquen o introdueixen un judici o un fet)
- interrogatives (pregunten alguna cosa)
- exclamatives (expressen una emoció)
- exhortatives (ordenen quelcom). Alguna gramàtica parla també de frases dubitatives.
Realment les frases que tenen més valor són les enunciatives i, per això, són les més comunes i són objecte d'estudi de la lògica.
La frase també pot dividir-se en simple (si té només un verb) o en composta (dos o més verbs conjugats), i aquesta en coordinada, subordinada i juxtaposada. Les oracions coordinades són oracions compostes unides mitjançant una conjunció. Es caracteritzen pel fet que, a diferència de les subordinades, si se separen, les dues frases poden funcionar independentment, és a dir, l'una no depèn de l'altra per tenir sentit. Estan en un mateix nivell sintàctic. Les oracions compostes coordinades es divideixen en:
- Copulatives: unió o addició. Nexes: i, ni. Ex.: La Maria jugava a pilota i el Pere saltava.
- Disjuntives: presenten diferents opcions. Nexes: o, o bé. Ex.: Anem al cinema o anem al parc?
- Distributives: distribució. Nexes: ni...ni, o...o, ara...ara, els uns...els altres, adés... adés, etc. Ex.: Ni és feliç ni ho serà mai.
- Adversatives: manifesten una oposició. Nexes: però, sinó que. Ex.: No ha fet els deures, sinó que ha mirat la televisió.
- Explicatives: aclareixen. Nexes: és a dir, o sigui, això és. Ex.: Neda com un peix, és a dir, es mou amb facilitat per l'aigua.
- Il·latives: expressen una deducció. Nexes: doncs, per tant, per consegüent. Ex.: Plou? Doncs no sortirem.
- Continuatives: Expressen successió. Nexes: i encara, així mateix, fins i tot, ni tan sols. Ex.: Va aprovar totes les assignatures i encara va treure dues matrícules.
- Subordinades: Una oració subordinada és una oració composta, és a dir, formada per més d'un verb. Cada verb és el nucli d'una oració diferent, que s'ajunten formant l'oració composta en què cada frase depèn d'una altra. Es necessiten l'una a l'altra per tenir sentit complet i no poden funcionar independentment. Les oracions subordinades poden funcionar com un adjectiu, un substantiu o un adverbi. Per aquest motiu, es divideixen en:
- Oracions subordinades substantives: equivalen a un nom o pronom i es poden substituir per aquests. Sempre es podrà substituir per això o allò. Exemple: M'agrada que em facis suc de taronja. M'agrada la taronjada. M'agrada això.
- Oracions subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i es poden substituir per aquest. Exemple: La noia que era de Barcelona em va ajudar. La noia barcelonina em va ajudar.
- Oracions subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i es poden substituir per aquest. Exemple: Quan arribis, truca'm. Després, truca'm. Són aquelles que es poden substituir per un adverbi o una locució adverbial. Poden ser de lloc, temps i mode:
- Temporals: moment en què es produeix el fet. Nexes: abans que, quan, mentre, després que, des que... Ex.: Quan va arribar, van aplaudir.
- Locatives: localització del fet. Nexes: on Ex.: Ves on vulguis.
- Modals: manera. Nexes: com, com si... Ex.: Camina com pot.
- Causals: indiquen la causa de l'acció. Nexes: perquè, ja que, com que... Ex.: Vinc perquè no em trobo bé.
- Finals: indiquen finalitat. Nexes: perquè, a fi que, per tal que... Ex.: Vinc perquè m'ajudis.
- Consecutives: expressen conseqüència. Nexes: tant...que, massa...perquè... Ex.: Parla tant que m'atabala.
- Comparatives: estableixen una comparació (d'inferioritat, igualtat o superioritat). Nexes: més ...que, menys ...que, tan...com Ex.: És tan alt com son pare.
- Concessives: expressen una concessió. Nexes: encara que, malgrat que... Ex.: Sortirem d'excursió, encara que plogui.
- Condicionals: expressen condició. Nexes. si, en cas que... Ex.: Si arribes aviat, anirem al cinema.
- Oracions juxtaposades són aquelles que estan unides per signes de puntuació. La relació entre elles pot ser de total independència o una es pot subordinar en sentit a l'altra, és el parlant qui restitueix el significat del signe de puntuació (usualment una coma o els dos punts). Donat aquest marge per a la subjectivitat, en sintaxi es prefereix analitzar les dues frases com a independents, marcant simplement el nexe gràfic que fa que formin una oració composta i no dues oracions separades (com quan hi ha un punt i seguit). A vegades l'elecció entre un signe o un altre respon a qüestions d'estil i no semàntiques. Ex.: En Toni toca la bateria, l'Andro canta, l'Elena toca el saxofon, en Lucas toca els teclats, en Gerard toca la guitarra.
El tipus de verb marca una altra classificació de les oracions: si és copulatiu (ser, estar i semblar), la frase és atributiva i, si no, predicativa. Dins les oracions predicatives, estan les oracions transitives (que tenen un complement directe) i les intransitives (no en tenen).
La frase és l'objecte d'estudi de la sintaxi, en totes les seves escoles: generativisme, estructuralisme ...
El paràgraf, pròxim tema de la següent lliçó, es un conjunt, més o manco extens, d’oracions.
Frase o oració Segons: el reconeixement: entre dos punts o entre el principi i un punt. la modalitat: enunciatives, interrogatives, exclamatives i exhortatives. Per alguns autors també dubitatives. la presentación: simple i composta atributiva predicativa coordinada subordinada juxtaposada (verbs ser, (els altres (dues fra- (una frase (van separa estar i pa- verbs. ses de la ma- principal i des per una rèixer) Transitives teixa catego- l’altre que coma o un i intransiti- ria) depèn de punt i co- ves) l’anterior) ma) |
Exercicis:
1. - Diguès la modalitat oracional d'aquestes frases:
No cal que vinguis al meu aniversari!
Devien pensar que no series a casa.
Obre'm aquesta llauna.
Què li diré quan vegi que no em parla.
Que sigueu molt feliços i mengeu anissos.
Ens han preguntat l'adreça de la Marta.
Potser s'ha perdut pel bosc...
Que saps fer submarinisme?
Tal vegada t'està trucant en aquests moments.
Si que vas bé per aquest camí!
Tinc ganes d'acabar aquest exercici.
2.-Diguès si les oracions següents són coordinades, juxtaposades o subordinades:
Aquella noia, el nom de la qual no podria dir, l'havia impressionat.
Està segur del fets, no cedirà.
En Joan no sap quan tornarà el seu amic.
Els suplicava que el deixessin anar.
T'has refredat per tant no t'acostis gaire.
L'amiga en qui confiava m'ha traït.
S'acosta el setembre, l'estiu m'ha passat volant.
No li convé moure's tant a la seva edat.
Pregunta l'adreça del seu pis; ves-hi tot d'una.
Tan aviat riu, tan aviat plora.
No sé la lliçó perquè no l'he estudiada.
No m'agrada que em tractis així.
O has d'estudiar o has de fer feina.
Estic molt contenta que hagis tret bones notes.
Ets ben decidit; jo no ho hauria fet.
3.- Assenyala el nexe i diguès de quin tipus són les oracions compostes coordinades següents:
En Ramon fa i na Laura desfà.
No va dinar ni va sopar.
Véns o et quedes?
Ara riu ara plora.
Feia molt bon dia però duia abric.
Ja hi som tots? Doncs ja podem començar.
Anava amb pantalons molt estrets i duia unes botes de color negre.
Aquest any no aniré a Eivissa, però potser anirem uns dies a Menorca.
Estudia molt però no aprova.
Va beure llet i en conseqüència es va trobar malament.
Ja esteu a punt? Doncs ja podem marxar.
El vostre equip ha perdut per tant ja podeu anar preparant el sopar.
Demà llegiré aquesta novel·la o bé contestaré les cartes dels fans.
Ni és feliç ni ho serà mai.
Plou? Doncs no anirem a la platja.
No només ho trobo il·lògic sinó que ho trobo absurd.
Ni fa ni deixa fer.
En Joan va agafar una bossa i va posar els sobres a dins.
Estudies o treballes?
Ell estudia dret i jo estudio medicina.
La casa era seva però no la tenia al seu nom.
Abrigueu-vos bé i no passareu fred.
Fes la reclamació ara o deixa-ho córrer.
Ha comprat cireres a 8 euros el quilo, és a dir, l'han estafat.
Estic morta de son per tant me n'aniré a dormir.
L'una li deia que sí, l'altra li posava obstacles.
Solucions:
1)Diguès
No cal que vinguis al meu aniversari! Exclamativa.
Devien pensar que no series a casa. Enunciativa.
Obre'm aquesta llauna. Exhortativa.
Què li diré quan vegi que no em parla. Interrogativa.
Que sigueu molt feliços i mengeu anissos. Exhortativa.
Ens han preguntat l'adreça de la Marta. Enunciativa.
Potser s'ha perdut pel bosc... Enunciativa (Dubitativa)
Que saps fer submarinisme? Interrogativa.
Tal vegada t'està trucant en aquests moments. Enunciativa (Dubitativa)
Si que vas bé per aquest camí! Exclamativa.
Tinc ganes d'acabar aquest exercici. Enunciativa.
2)
Aquella noia, el nom de la qual no podria dir, l'havia impressionat. Subordinada
Està segur del fets, no cedirà. Juxtaposada
En Joan no sap quan tornarà el seu amic. Subordinada
Els suplicava que el deixessin anar. Subordinada
T'has refredat per tant no t'acostis gaire. Copulativa
L'amiga en qui confiava m'ha traït. Subordinada
S'acosta el setembre, l'estiu m'ha passat volant. Juxtaposada
No li convé moure's tant a la seva edat. Subordinada
Pregunta l'adreça del seu pis; vés-hi tot d'una. Juxtaposada
Tan aviat riu, tan aviat plora. Copulativa
No sé la lliçó perquè no l'he estudiada. Subordinada
No m'agrada que em tractis així. Subordinada
O has d'estudiar o has de fer feina. Copulativa
Estic molt contenta que hagis tret bones notes. Subordinada
Ets ben decidit; jo no ho hauria fet. Juxtaposada
3.- Assenyala el nexe i diguès de quin tipus són les oracions compostes coordinades següents:
En Ramon fa i na Laura desfà. Coordinada copulativa
No va dinar ni va sopar. Coordinada copulativa
Véns o et quedes? Coordinada disjuntiva
Ara riu ara plora. Coordinada distributiva
Feia molt bon dia però duia abric. Coordinada adversativa
Ja hi som tots? Doncs ja podem començar. Coordinada consecutiva o il·lativa
Anava amb pantalons molt estrets i duia unes botes de color negre. Coordinada copulativa
Aquest any no aniré a Eivissa, però potser anirem uns dies a Menorca. Coordinada adversativa
Estudia molt però no aprova. Coordinada adversativa
Va beure llet i en conseqüència es va trobar malament. Coordinada consecutiva
Ja esteu a punt? Doncs ja podem marxar. Coordinada consecutiva o il·lativa
El vostre equip ha perdut per tant ja podeu anar preparant el sopar. Coordinada consecutiva o il·lativa
Demà llegiré aquesta novel·la o bé contestaré les cartes dels fans.
Ni és feliç ni ho serà mai. Coordinada copulativa
Plou? Doncs no anirem a la platja. Coordinada consecutiva o il·lativa
No només ho trobo il·lògic sinó que ho trobo absurd. Coordinada adversativa
Ni fa ni deixa fer. Coordinada copulativa
En Joan va agafar una bossa i va posar els sobres a dins. Coordinada copulativa
Estudies o treballes? Coordinada adversativa
Ell estudia dret i jo estudio medicina. Coordinada copulativa
La casa era seva però no la tenia al seu nom. Coordinada adversativa
Abrigueu-vos bé i no passareu fred. Coordinada copulativa
Fes la reclamació ara o deixa-ho córrer. Coordinada adversativa
Ha comprat cireres a 8 euros el quilo, és a dir, l'han estafat. Coordinada consecutiva
Estic morta de son per tant me n'aniré a dormir. Coordinada consecutiva
L'una li deia que sí, l'altra li posava obstacles. Coordinada distributiva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada