dimecres, 4 d’octubre del 2017

Curs de català (2021 - 2022) nivell B1





Curs 2021 - 2022
Cursos de català: nivell A2, nivell B (Bàsic) i nivell B1
Si només vols aprendre a parlar, hauries de fer el nivell A2
Si vols millorar l’escriptura en català el teu curs és el de nivell B.
Si tens intenció d’examinar-te del nivell B1, aquest és el teu curs.

Aquests cursos es faran, presencialment a ca n’Hereu (Lloseta), els dijous, de 19 hores a 20,30 h.
I en línia (mitjançant meet de Google) els dimarts, entre les 19 hores i les 20,30.
Les classes es faran des de l'octubre  fins el 31 de maig 2020. 

Per apuntar-se als cursos s'ha d'assistir a ca n'Hereu el dijous, dia 30 de setembre, a les 19 hores. Allà es donarà tota la informació necessària.
Els cursos són gratuïts.
Col·labora

(altres informacions, Biel Ramon, 645157586)


                                                                                 
                                                                                                                   
Curs de català  nivell B1 (A continuació es presenta el contingut del curs corresponent al nivell B1. Qualsevol persona que n'estigui interessada el pot seguir individualment i autònomament)

ÍNDEX
Qüestions preliminars
Lliçó 0: Gramàtica
Lliçó 1: La tira fònica i la classificació de les parts del discurs
Lliçó 2: L’alfabet o abecedari. Vocals i consonants. Sons i fonemes. El problema de la e neutra (ə), la e oberta (ɜ) i la o oberta (ᴒ). Confusió entre consonants pròximes: b/v; b/p; t/d; m/n; c/g; ... El dígraf.
Lliçó 3: Els monemes
Lliçó 4: Les paraules (categories gramaticals). Síl·labes. Separació de síl·labes. L’accentuació. El diftong i l’hiat. La dièresi. Els determinants. L’apòstrof. El substantiu; gènere dels substantius; formes dels substantius i adjectius. L’adjectiu; gènere i nombre. Els pronoms; classes. El verb; conjugacions verbals; temps i modes. Les preposicions. Les conjuncions. Les interjeccions. Els adverbis. Derivació. Mots compostos. Sinonímia i antonímia. Polisèmia i homonímia. Locucions i frases fetes. Barbarismes. Problemes lèxics. . Abreviatures. Símbols. Sigles i acrònims. Els numerals i els ordinals; l’ús del guionet.
Lliçó 5: Els sintagmes
Lliçó 6: La frase o oració. Signes de puntuació: La coma. El punt i coma. El punt. Els dos punts. Els punts suspensius. El signe d’interrogació. El signe d’admiració. Els guions. El guionet (paraules compostes amb guionet). Els parèntesis. Els claudàtors. Les cometes dobles. Les cometes simples. Frases fetes. Dites i refranys. Majúscules i minúscules.
Lliçó 7: El paràgraf.
Lliçó 8: El discurs. El text. Modalitat i classes de textos. La puntuació. Marcadors textuals i connectors. El resum. La narració. La carta personal. La carta formal.
Apèndix:
Autors de la literatura mallorquina
Enllaços a proves B1 fetes en edicions anteriors

Qüestions preliminars
a) Aquest curs de català que presentam ha estat preparat per Biel Ramon, mestre de català de les Illes Balears. Per començar he de dir, per a aquella gent que encara en té el dubte, que el mallorquí és la forma de parlar dels mallorquins, i que, per això mateix, és un dialecte del català, com altres dialectes: català central, valencià, menorquí, etc. Per tant parlam, o xerram, en mallorquí i escrivim en català, idioma amb unes normes gramaticals com qualsevol altre.
Qui no estigui d’acord amb aquest axioma és lliure de no seguir aquest curs que, això sí, estarà fet en la modalitat de mallorquí estàndard, perquè, com sabem, dins Mallorca hi ha subdialectes que no coincideixen en algun so,concepte, forma, ...
b) El nivell aproximat d’aquest curs és el de B1. Però s’ha de dir que no té cap reconeixement oficial, per tant per obtenir el títol o bé s’ha d’examinar en alguna de les convocatòries que treu, periòdicament, el Consell de Mallorca mitjançant Política Lingüística o bé haurà de seguir un curs a l’Escola Oficial d’Idiomes.
c)És un curs online, és a dir, que té els avantatges de poder seguir-lo des de qualsevol lloc i en qualsevol moment i l’inconvenient de no tenir el mestre presencialment per fer els oportuns aclariments.
d) Si se cerca mínimament a la xarxa es poden trobar multitud de recursos per l’aprenentatge del català, com de consultar diccionaris, fer exercicis, etc. De fet, aquest curs ha pres mostra de molts dels recursos que comentam.
e) El curs està estructurat en lliçons, cada una de les quals tracta d’un tema determinat, es fa la presentació i explicació, per acabar amb una sèrie d’exercicis per treballar més la lliçó. Després dels exercicis hi ha un solucionari i algun consell.
f) A qui va dirigit? L’objectiu que persegueix aquest curs és donar les idees, i coneixements, bàsics per poder escriure correctament el català. Per tant va dirigit a tota classe de persones que tenguin aquesta inquietud, tant els qui ho fan per necessitat com per autocomplaença.
g) Necessitat? Si per alguna cosa serveixen les llengües o idiomes és per comunicar-se unes persones amb altres. Per això quan una societat necessita comunicar-se també necessita una llengua. Però, què passa quan a un territori hi ha dues llengües? Quasi sempre una és més forta que l’altra. Poques vegades hi ha equidistància entre les dues. Llavors, la més potent, com a cosa natural, va arraconant la segona. És el nostre cas.

h) Quatre pilars per aprendre un idioma. Així i tot recordaré que el domini d’un idioma s’aguanta damunt quatre pilars (com si fossin les potes d’una taula): escoltar, parlar, llegir i escriure. D’escoltar, de cada dia és més difícil, per raons que no entrarem a detallar. De parlar, encara menys. De llegir, aquí sí que ho tenim un poc millor si parlam de llibres impresos, tant nacionals (sigui el que sigui això) com internacionals; però l’hàbit de la lectura encara s’ha de perfeccionar. D’escriure, són poques les necessitats que tenim d’escriure en català; com no sigui als whatsapps. Epíleg: la necessitat us l’heu de crear vosaltres.

Lliçó 0: de què parlam en parlar de gramàtica?
Si buscam en un diccionari el concepte de gramàtica podem trobar una primera accepció que ens dirà que és: “Disciplina lingüística que analitza l'estructura de les llengües en general o d'una llengua en particular, especialment la morfologia i la sintaxi, i en sentit ampli, la fonologia”. En una segona accepció ens dirà: “Llibre en què s'exposa l'estructura gramatical d'una llengua”.

Com que actualment la lingüística és aquella matèria, àmpliament considerada, que estudia la llengua des de punts de vista distints, complexos i especialitzats, nosaltres ens quedarem amb la segona accepció que intenta donar normes i exemples per un bon ús de la lectura i escriptura.
Dins la gramàtica farem referència a la fonètica, o manera de pronunciar els sons; la fonologia, o estudi dels fonemes; la morfologia, o estudi de l’estructura dels mots; la sintaxi, o relacions de les paraules i sintagmes per construir les frases o oracions; i la semàntica, o estudi del significat de les paraules. No es pretén fer un estudi complet de cada un d’aquests apartats de la gramàtica, tan sol s’hi farà referència per algunes explicacions.

            Lingüística
             Gramàtica
                               Fonètica    (sons)
                               Fonologia (fonemes)
                               Morfologia (mots)
                               Sintaxi  (oracions)
                               Semàntica (significat)


 Lliçó 1: La tira fònica i la classificació de les parts del discurs
Entenem per discurs aquella exposició, oral o escrita, d’idees tendents a donar, o fer, una comunicació. La tira fònica seria la part oral del discurs que no sempre és coincident al cent per cent amb l’escrita.
Aquí ens va bé parlar de discurs escrit, o text, com aquella comunicació que pot ser petita, per exemple un paràgraf, o ben extensa, com pugui ser l’extensió d’un llibre.
Així agafam el concepte de discurs, o text, com l’extensió més gran d’un escrit.
Un discurs es pot dividir en parts més petites que es diuen paràgrafs. 
Un paràgraf és un escrit que va des del principi d’escrit fins el primer punt i a part. O el que hi ha entre dos punts i a part. O el que hi ha entre un punt i a part i el punt i final d’un escrit.
Cada paràgraf el podem subdividir en parts més petites; són les frases o oracions. 
Una frase o oració és un escrit que va des del principi fins el primer punt que trobam. O l’escrit que està entre dos punts. O des del penúltim punt fins al final de l’escrit. Una frase o oració es pot dividir en parts més petites anomenades sintagmes. 
Els sintagmes són conjunts de paraules que acompanyen a un nom o substantiu, o a un verb. En el primer cas és un sintagma nominal i en el segon un sintagma verbal. Un sintagma es pot dividir en parts més petites que seran les paraules. 
Una paraula és un conjunt de lletres que expressen un concepte o una relació. Les classes de paraules, també dites categories gramaticals, poden ser de nou classes: determinant, nom, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció. Una paraula pot ser dividida en parts més petites, es diuen 
monemes i poden ser de dues classes: els lexemes, que tenen contingut lexical, de concepte; i els morfemes, que tan sols tenen sentit gramatical. Els monemes es poden dividir en parts més petites: són les lletres. 
Una lletra és un signe gràfic que equival a un so. El conjunt de lletres formen l’alfabet o abecedari.

Resumint: acabam de fer una escala, o piràmide invertida, on el primer escaló seria la part més petita, una lletra, i la part d’alt, la més gran: el discurs.
Aquesta classificació ens serà molt útil per anar explicant distints apartats gramaticals perquè cada una de les regles, normes o indicacions que farem tendran el seu referent a algun dels set escalons que hem anomenat.
                                                          discurs o text
                                                          paràgrafs
                                                          frases o oracions
                                                          sintagmes
                                                          paraules
                                                          monemes
                                                          lletres
     


                                                                                         lletra
Exemples:
Discurs: El temps passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle. Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos que es banyen a les gèlides aigües omplen les hores de la petita població de Puerto Williams, situada a l’illa Navarino, en un dels extrems més meridionals de l’Amèrica del Sud.
Una de les senzilles casetes de fusta que donen a aquestes aigües, protagonistes de tantes històries de mariners i intrèpids exploradors, és la de Cristina Calderón. Amb 89 anys, és considerada Tresor Viu de la Humanitat pel govern xilè i la Unesco des del 2003. El mèrit és ser l’última representant viva de l’ètnia més austral del món, la yàmana o yagán. Ella és el tòtem d’una comunitat de poc menys d’un centenar de persones, ja mestisses, que intenten salvar de l’oblit la seva cultura i els seus orígens ancestrals.
Els yàmanes, també anomenats fueguins pels antics exploradors, són considerats els primers pobladors de l’extrem sud del continent americà des de fa milers d’anys. En els seus orígens eren caçadors i recol·lectors que es desplaçaven en canoes entre les illes situades al sud del canal de Beagle, a l’arxipèlag de la Terra del Foc, i el cap d’Hornos, situat a només mil quilòmetres de l’Antàrtida. La seva alimentació consistia en llops marins, cetacis, aus i mariscs. Uns aliments que els proporcionaven tant de greix corporal que els permetia anar pràcticament nus, tot i el clima subpolar de la zona.
L’última dona yàmana del món es passa les hores asseguda en una butaca de llana mentre mira per la finestra les aigües del Beagle, el canal dels seus avantpassats. Situada a prop d’una antiga xemeneia de llenya, que també serveix per eixugar la poca roba que té, es dedica a teixir petites cistelles i canoes fetes amb fibres vegetals, que ella mateixa recull al bosc. Una pràctica que ja feien els seus avantpassats. La seva veu, de to baix i gairebé imperceptible a causa de l’edat i d’una incipient sordesa, és lenta i pausada, com si li costés parlar en castellà. De fet, és l’única llengua que pot parlar des que el 2003 va morir la seva germana Úrsula. Des d’aleshores, ja no ha pogut tornar a parlar yàmana amb ningú més.
(Laura Saula. Ara.Cat, 02/07/2017)
Paràgraf: El temps passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle. Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos que es banyen a les gèlides aigües omplen les hores de la petita població de Puerto Williams, situada a l’illa Navarino, en un dels extrems més meridionals de l’Amèrica del Sud.
Frase o oració: El temps passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle.
Sintagma: un exemple de sintagma nominal, “El temps”. Un de sintagma verbal: “passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle.”
Paraules: “El”; “temps”; “passa”; “lentament”; “a”; “la”; “vora” ...
Monemes: “El”, lexema; “temps”, lexema; “pass”, lexema; “a”, morfema; “lent”, lexema, “a”, morfema, “ment”, morfema; etc.
Lletres: totes les que formen l’alfabet: “e”, “l”, “t”, “e”, ”m”, ”p”, “s”, “p”, “a”, “s”,”s”,”a”, ...

Resum:  

Discurs o text
             Paràgraf
                          Frase o oració
                                                Sintagma
                                                               Paraula
                                                                            Monema
                                                                                           Lletra         
                                                                 
 Exercicis:
a) Copia aquest escrit al teu quadern.
El temps passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle. Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos que es banyen a les gèlides aigües omplen les hores de la petita població de Puerto Williams, situada a l’illa Navarino, en un dels extrems més meridionals de l’Amèrica del Sud.
Una de les senzilles casetes de fusta que donen a aquestes aigües, protagonistes de tantes històries de mariners i intrèpids exploradors, és la de Cristina Calderón. Amb 89 anys, és considerada Tresor Viu de la Humanitat pel govern xilè i la Unesco des del 2003. El mèrit és ser l’última representant viva de l’ètnia més austral del món, la yàmana o yagán. Ella és el tòtem d’una comunitat de poc menys d’un centenar de persones, ja mestisses, que intenten salvar de l’oblit la seva cultura i els seus orígens ancestrals.
Els yàmanes, també anomenats fueguins pels antics exploradors, són considerats els primers pobladors de l’extrem sud del continent americà des de fa milers d’anys. En els seus orígens eren caçadors i recol·lectors que es desplaçaven en canoes entre les illes situades al sud del canal de Beagle, a l’arxipèlag de la Terra del Foc, i el cap d’Hornos, situat a només mil quilòmetres de l’Antàrtida. La seva alimentació consistia en llops marins, cetacis, aus i mariscs. Uns aliments que els proporcionaven tant de greix corporal que els permetia anar pràcticament nus, tot i el clima subpolar de la zona.
L’última dona yàmana del món es passa les hores asseguda en una butaca de llana mentre mira per la finestra les aigües del Beagle, el canal dels seus avantpassats. Situada a prop d’una antiga xemeneia de llenya, que també serveix per eixugar la poca roba que té, es dedica a teixir petites cistelles i canoes fetes amb fibres vegetals, que ella mateixa recull al bosc. Una pràctica que ja feien els seus avantpassats. La seva veu, de to baix i gairebé imperceptible a causa de l’edat i d’una incipient sordesa, és lenta i pausada, com si li costés parlar en castellà. De fet, és l’única llengua que pot parlar des que el 2003 va morir la seva germana Úrsula. Des d’aleshores, ja no ha pogut tornar a parlar yàmana amb ningú més.
b) Contesta les següents preguntes:
b.1) Quants de paràgrafs hi ha?
b.2) Quantes frases o oracions hi trobam en tot l’escrit?
b.3) Escriu el sintagma nominal i el verbal del primer praràgraf.
b.4) Escriu les vint-i-dues primeres paraules i digues quantes frases hi ha i quants sintagmes?
b.5) D’aquestes vint-i-dues paraules, prova d’associar cada paraula amb la classe a la qual correspon. (Determinant, nom, ...)
b.6) D’aquestes paraules: xilena; asfaltar; gossos; banyen; gèlides; fes la divisió del lexema i del morfema.
b.7) D’aquestes mateixes paraules fes la divisió en lletres.

Solucions
b.1) Quatre.
b.2) Setze.
b.3) Sintagma nominal: El temps.  Sintagma verbal: passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle
Nota.- Un sintagma pot ser curt, una sola paraula, o llarg, o molt llarg quan hi ha frases compostes. Per exemple la segona frase: sintagma nominal: Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos; i sintagma verbal: que es banyen a les gèlides aigües omplen les hores de la petita població de Puerto Williams, situada a l’illa Navarino, en un dels extrems més meridionals de l’Amèrica del Sud.
b.4) Una sola frase. Tres sintagmes: nominal: El temps; verbal: passa lentament a la vora xilena del canal de Beagle ; nominal (no arriba a formar una frase perquè no té verb): Els carrers sense asfaltar, l’olor de mol·luscos i els gossos.
b.5) El (determinant) temps(nom) passa (verb) lentament(adverbi) a(preposició) la (determinant) vora(substantiu)  xilena(adjectiu) del (determinant; article contracte de + el) canal (nom) de(preposició) Beagle (nom). Els (determinant) carrers(nom) sense (preposició) asfaltar(nom) , l’olor (l’=determinant; olor=nom) de (preposició) mol·luscos(substantiu) i (conjunció) els (determinant) gossos (nom).
Nota: nom i substantiu són sinònims.
b.6) : xile      na;             asfalt   ar;          gos    sos;       bany     en;      gèl       ides
         lex     morf            lex       morf      lex     morf     lex         morf   lex       morf
b.7) : x  i  l  e  n  a; a  s  f  a  l  t  a  r; g  o  s  s  o  s; b  a  ny  e  n; g  è  l  i  d  e  s
                                                                                        (dues lletres juntes amb un sol so es diu dígraf)

Consell: l’aprenentatge d’una llengua necessita l’aportació d’una part parlada (escoltar i xerrar),i una altra d’escrita (llegir i escriure).
Podeu escoltar la ràdio i la televisió, especialment en els programes on parlen especialistes, no convidats del carrer perquè aquests solen fer moltes faltes.
Podeu parlar sempre que necessiteu expressar alguna cosa. Comprovareu que hi ha molta gent que entén la nostra parla.
Podeu llegir llibres, premsa escrita (en aquest cas tan sols un periòdic, l’Ara Balears. arriba en format paper els dissabtes i diumenges; també algun article a diaris mallorquins), revistes (ben poques), premsa digital i articles a internet.
Podeu escriure les llistes de compra, un diari particular, poesia, cartes, etc.
Preguntes i/o suggeriments. Els podeu enviar a l’autor mitjançant correu electrònic a la següent adreça: gabrielramoncoll@gmail.com

Lliçó 2: L’alfabet o abecedari. Vocals i consonants. Sons i fonemes. El problema de la e neutra (ə), la e oberta (ɜ) i la o oberta (ᴒ). Confusió entre consonants pròximes: b/v; b/p; t/d; m/n; c/g; ... El dígraf.
L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres d’un idioma. El català consta de vint-i-sis lletres, tot i que hi pot haver una petita variació segons qui sigui el qui ho compti.
Explicam això. Normalment les vint-i-sis lletres són aquestes:
a (a)
b (be)
c (ce)
d (de)
e (e)
f (efa)
g (ge)
h (hac)
i (i)
j (jota)
k (ca)
l (ela)
m (ema)
n (ena)
o (o)
p (pe)
q (cu)
r (erra)
s (essa)
t (te)
u (u)
v (ve, o ve baixa)
w (doble ve)
x (ics)
y (i grega)
z (zeta)



A vegades s’hi ha afegit la ç, en canvi en aquest cas compta com si fos una variant de la c. També podem trobar algun cas que no comptin amb la y ja que aquesta lletra mai va tota sola sinó que sempre va acompanyada de la n formant el dígraf ny (eñe castellana). Normalment el que presentam és el que passa per ser més oficial. És curiós que amb la combinació de vint-i-sis lletres es puguin formar tantes i tantes paraules com les que podem trobar en el diccionari.

Vocals i consonants. L’abecedari està format per dues classes de lletres: les vocals i les consonants. Les vocals són a, e, i, o, u, i les consonants totes les altres.

Sons i fonemes. El so és la representació oral, fònica, de les lletres. No el nom de les lletres sinó el so que pronunciam de cada una d’elles. Però ens trobam que una mateixa lletra, vocal o consonant, pot tenir diversos sons depenent de la situació dins una síl·laba, o de la pronúncia d’un dialecte, que pot variar d’un altre. Un fonema és, així, la representació mental que és té d’una lletra determinada.
Hi ha un sistema de representació gràfica de fonemes, que no tenen cap significat, però ens serveixen per saber quin so té cada lletra de cada síl·laba de cada paraula. Exemples: la a pot sonar a o “ə”. El signe “ə” vol assenyalar la vocal neutra que, precisament es pot escriure amb una a o amb una e.
La transcripció fonètica s’usa en els diccionaris dirigits a consultar per un aprenent estranger d’aquell idioma o llengua ja que, així, li assenyala la pronúncia aproximada.
Més exemples: festa,   cadira,   cavall,    trompeta,  cove,   etc.
                          féstə,   kəðíɾə,  kəváʎ,    tɾompə́tə,  kɔ̞́vo (Alfabet fonètic internacional)
I ara podem comentar una de les faltes més comunes que feim a l’hora d’escriure, la vocal neutra, la “ə”, que es pot escriure amb una a o amb una e.

       la a : té dos sons, a i “ə”
       la e: té tres sons, e, “ə” i “ɜ “
       la i: un sol so, i
       la o: té dos sons, o i “ᴐ”
       la u: un sol so, u

Problema: 5 vocals i 8 sons.
Vocals:    a                  e                     i       o          u
Sons:    a (“ə”)     e  (“ə”)   ( “ɜ “)     i    o (“ᴐ”)    u

Exemples: a, pa, lladra, llar, call, llamp, Palma, salta, ...  Ara a que sona “ə”, lladra, cavall, lluna, Palma, salta, ...
e, eh, bé, conté, llevat, mes, Pere, ... Ara la e que té el so d’ “ə”: Pere, mesquí, devora, verema, Xesc, ... i també la e amb el so d’“ɜ “: mel, cafè, vers, desset, època, ...
La o pot ser tancada, o i oberta “ᴐ” (una o sense acabar de tancar). Exemples d’o: onomàstica, ordena, col·lecció, robar, contar, ... I d’“ᴐ”, or, dorm, col, dol, moldre, roda, ...
La i i la u no presenten cap problema perquè cada una tan sols té un so.
La diferència entre la o i la “ᴐ” no ofereix problemes a l’hora d’escriure perquè tant una com l’altra s’escriuen sempre o.
La e tancada, igual que la castellana, sempre s’escriu e. I la e oberta, “ɜ “ tampoc no presenta problema perquè sempre s’escriu e.
La a, amb el so d’a, sempre s’escriu a.
I arribam al problema: la vocal neutra, “ə”, a vegades s’escriu amb una a i a vegades amb una e. I és problemàtica perquè a més d’haver-hi diverses regles (per escriure bé) també hi ha excepcions. Però sempre tenim un diccionari per poder consultar. En escriure amb un processador de textos, el diccionari que duu incorporat també ens avisa.

La vocal neutra, quan l’escrivim amb a i quan amb e?
Avís: no tots els dialectes empren les mateixes vocals neutres ja que en uns casos és més pronunciat que d’altres. Per exemple al País Valencià no tenen aquest so. Recordau que aquí estam utilitzant la modalitat mallorquina. Així i tot, dins Mallorca tampoc és uniforme el seu ús, basta recordar la parla de diversos pobles.
Regla general: a final de paraula escrivim e quan el nom o adjectiu és masculí, i escrivim a si és femení.
Exemples: un arbre, un llibre, un home, un cotxe, un rellotge, un conte, un ... 
una cadira, una llibreta, una dona, una cotxeria, una granera, una cullera, una poma, ...
Hem de tenir en compte que hi ha paraules que tenen una sola escriptura pel masculí i pel femení i d’altres que agafen les dues formes; per exemple, un violinista i una violinista, o un pobre i una pobra, un negre i una negra, ...

Excepcions:
a) Noms masculins que acaben en a: els que acaben en –arca, un monarca, un patriarca; els que acaben en –cida, un herbicida, un homicida; els que acaben en –ista. un violinista, un guitarrista;  els que acaben en -ma o –grama, un diploma, un drama, un programa; els que acaben en –ta, un pirata, un cometa; i els que acaben en –dia, un dia, un guàrdia.
Però també hi ha una llista de paraules que són masculines i acaben en a sense, aparentment, seguir cap regla. Les principals són: un dia, un goril·la, un ioga,un mapa, un papa, un pària, un tequil·la, un titella, un/una antípoda, un/una geòmetra,un/una trànsfuga, un/una agrícola.
b) Paraules que són femenines i acaben en e. Les més usuals són aquestes:  la febre, una imatge, una llebre, una mare, una  torre,la  Carme, la Irene, na  Clotilde, na Matilde,  la verge,  una barbàrie, la base, la calvície, una classe, la faringe, la fase,una frase, la higiene, la superfície, una  espècie, una sèrie.
-  Les terminacions que tenen els dos gèneres:  -aire (el/la cantaire, el/la xerraire); -ble (el/la comptable, un/una feble);   -me (un/una enorme,un/ una inerme); -ne (un/una indemne, el/la solemne); -re (un/una alegre).
-  Altres:  un/una bilingüe, un/una jove,el/la ferotge, el/la múltiple, un/una  rude, un/una salvatge, un/una simple, el/la tènue,  un/una  ximple.
 Tots els noms, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es. Sense cap excepció: cadira, cadires; mare, mares; carretera, carreteres; platja, platges;  etc.
c) La vocal neutra en els verbs
Regla general: En les conjugacions, si la paraula és singular acaba en a,(ex. canta, cantava, ...) i si és plural acaba en  –es (ex. cantaves, cantàveu, cantaven,...). O dit d’una altra manera, (perquè algun singular duu –es, ex. tu cantes) la penúltima lletra és una -e i 'última lletra és una -a.  
Excepcions: a) La e dels infinitius de la 2a conjugació: veure, prendre, etc. b) Les formes verbals corre, vine, omple i obre.
d) La vocal neutra en les arrels dels mots.
 El procediment per saber com hem d'escriure el so de vocal neutra quan es troba a l'arrel de la paraula, i no al final com hem vist fins ara, és el següent: busqueu el primitiu de la paraula o una paraula de la família on aquest so aparegui en posició tònica, és a dir, accentuat, per exemple teulada, de teula i taulada de taula, tastar, de tast, etc.
Quan es tracta de verbs cercau la 3a persona del present d'indicatiu, ell o ella canta, ell o ella parla, ... Hi ha, però, verbs (i els seus compostos) que tenen doble arrel: jeure o jaure, néixer o nàixer, treure o traure. Les formes on la síl·laba tònica és a l'arrel s'escriuen com es pronuncien (ell naix o ell neix) i les formes on la síl·laba tònica no és a l'arrel s'escriuen amb -a (nosaltres naixem).
 e) Mots que no podem mirar com s’escriuen en castellà, precisament perquè s’escriuen al contrari: afaitar, afeitar ; ambaixada,  embajada ; arravatar, arrebatar ; assassí (i assassinar) asesino ; avaluar, evaluar ; avantatge, ventaja ; avaria, avería;  davall, debajo ; davant (i davantal, endavant), delante ; latrina, letrina;  maragda, esmeralda ; ramat, rebaño ; rancor, rencor ; sanefa, cenefa ; Sardenya, Cerdeña ; javelina, jabalina ; malenconia, melancolía; meravella (i meravellar), maravilla;  monestir,  monasterio; polseguera, polvareda ; punxegut, puntiagudo;  ràfega, ráfaga ; resplendir,  resplandecer ; sergent,  sargento;  setí,  satén; sometent,  somatente ; tàlem, tálamo ; tàvec, tábano ; temptejar, tantear ; tràfec,  tráfago; treball (i treballar), trabajo ; vernís, barniz ; albercoc, albaricoque ; alcàsser, alcázar;  almogàver, almogávar ; ametista, amatista ; ànec, ánade ; assemblea, asamblea; Caterina, Catalina;  eben (i ebenista), ebanista; efeminat, afeminado; emparar, amparar ; enyorar, añorar.
Veis, ara, per què la vocal neutra porta tantes complicacions a l’hora d’escriure. Però és com totes les coses, amb el temps i paciència ...

Resum

L’alfabet o abecedari (vint-i-sis lletres)
Vocals              i consonants
a, e, i, o, u       b, c, d, f, g, h, j, k, l, m, n, p, q, r, s, t, v, w, x, y, z
Sons i fonemes: so, part acústica; fonema, part mental.
     a                  e                     i       o          u
  a (“ə”)     e  (“ə”)   ( “ɜ “)     i    o (“ᴐ”)    u
La vocal neutra (“ə”), quan l’escrivim a i quan e?
Regla general: masculins acabats en –e i femenins en -a
Excepcions:
a) masculins acabats en –arca, -cida, -ista, -ma, -grama, -ta, -dia
b) femenins acabats en –e: mare, febre, torre, llebre, imatge, …
c)en els verbs: singular –a (canta), plural (canten); corre, vine,…
d) en l’arrel dels mot: taulada i teulada, de taula i de teula.
e)  falta de correspondencia castellà-català: asamblea-assemblea,

 Exercicis
1) Escriu les vint-i-sis lletres de l’alfabet.
2) Escriu les cinc vocals i representa els seus vuit sons.
3) Repassem la vocal neutra. Quina és la regla general per escriure a o e? Posa alguns exemples.
4) Seguim amb la vocal neutra i les excepcions a la regla general.
a) Masculins acabats en a. Els acabats en  –arca, -cida, -ista, -ma, -grama, -ta, -dia. Posa un o dos exemples de cada cas.
b) Femenins acabats en –e. Com que hi ha una llarga llista que, a més, molts són usuals, pots copiar-la des d’aquí: base, febre, mare, torre, espècie, fase, higiene, imatge, sèrie, superfície, laringe, piràmide, llebre, frase, febre, classe, efemèride, síncope, Irene, flaire, espècie, el·lipse, efígie, Matilde, crisàlide, Carme, imatge, faringe, Clotilde, verge, barbàrie, calvície, intempèrie, diàstole, hecatombe, cúspide, sístole.
c) Conjuga el present d’indicatiu i el pretèrit imperfet del verb cantar. Escriu les formes de la tercera persona de l’imperatiu dels verbs córrer, venir, omplir i obrir.
d) Completa amb a o amb e: les t_ules de la t_ulada havi_n volat per mor de la ventad_. La t_ulada estav­_ molt ben prep_rad_, hi havi_ carn, peix i altr_s viand_s.
e)A l’apartat e d’aquesta lliçó hi ha una llista de paraules que en castellà tenen una a i en català una e, o a l’inrevés. Trien 20 i escriu-les, només en català.
5) Busca 5 paraules que tenen la mateixa forma pel masculí que pel femení.

Solucions
1) a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z.
   2) Vocals:  a              e         i          o        u
Sons:       a    ə      e   ə   ɜ    i       o    ᴐ     u  
3) La regla general diu que els noms i adjectius masculins acabats amb el so de la vocal neutra s’escriuen amb e si son masculins i amb a si són femenins. Exemples: masculins: llibre, cotxe, arbre, rellotge, conte, ...; femenins: carta, cadira, llibreta, cotxera, contarella, ...
4a) –arca: monarca, patriarca; -cida: fungicida, homicida; -ista: pianista, violinista; -ma: diploma, drama; -grama: programa, diagrama; -ta: cometa, poeta; -dia: guàrdia, dia .
4b) base, febre, mare, ...
4c)Present                  Pretèrit imperfet                Imperatiu
Jo cant                                 Jo cantava
Tu cantes                            Tu cantaves
Ell/ella canta                      Ell/ella cantava                 corre, vine, omple, obre
Nosaltres cantam            Nosaltres cantàvem
Vosaltres cantau             Vosaltres contàveu
Ells/elles canten              Ells/elles cantaven
4d) Les teules de la teulada havien volat per mor de la ventada. La taulada estav­a molt ben preparada, hi havia carn, peix i altres viandes.
4e) afaitar, ambaixada, arravatar, assassí (i assassinar), avaluar, avantatge, avaria, davall, davant (i davantal, endavant), latrina, maragda, ramat, rancor, sanefa, Sardenya, javelina, malenconia, meravella (i meravellar), monestir, polseguera, punxegut, ràfega, resplendir,  sergent,  setí, sometent,  tàlem, tàvec, temptejar, tràfec, treball (i treballar), vernís, albercoc, alcàsser, almogàver, ametista, ànec, assemblea, Caterina, eben (i ebenista), efeminat, emparar, enyorar.
5) Busca 5 paraules que tenen la mateixa forma pel masculí que pel femení: alegre (nin alegre, nina alegre),enorme (un pont enorme, una casa enorme), ferotge (un ós ferotge, una lloba ferotge), salvatge (un ca salvatge, una cabra salvatge), rude (un jove rude, una jove rude).

Lliçó 3: Els monemes
Podeu consultar aquesta pàgina on hi ha una bona explicació.
http://blogs.cpnl.cat/nivelldcalonge/files/2011/02/lexemes-i-morfemes.pdf
A aquesta lliçó no li donarem molta importància perquè, si bé és veritat que pot informar de com formar paraules noves, a efectes d’escriptura ens importa per tenir referències de l’escriptura correcta. Encara que, gramaticalment, el seu contingut és més extens.
Vegem alguns punts:

                           Monemes
              Lletres ⬆

a) Els monemes són unitats mínimes d’informació lexical o gramatical que estan formades per l’agrupació de lletres. Recordau que és el segon escaló.

No hem de confondre els monemes amb les síl·labes. Les síl·labes també són conjunts de lletres, però no miram el significat sinó els cops de veu que feim i així distingim si una paraula és monosíl·laba, bisíl·laba, trisíl·laba o polisíl·laba, de més de tres síl·labes. Això ens serveix per l’accentuació o per la mètrica en poesia.

b) Els monemes poden ser de dues classes: lexicals (que tenen significat, encara que a vegades no ho paresqui) i gramaticals (també dits flexius) quan ens informa de si la paraula és femenina, plurals, o altres casos.

Exemples:  de la paraula casa podem fer paraules que seran de la mateixa família: cas-eta; cas-alot; cas-es; cas-ota; cas-olà; etc. Veim que la part que no canvia mai és cas. Així cas serà el lexema, o arrel, perquè és la part que té significat. Cas, encara que no ho paresqui, té o ens porta la idea d’alguna classe de casa. Hi pot haver altres paraules que comencin igual, però no són de la mateixa família: castell, cast, casquet, ...
Ara miram la segona part dels exemples que hem posat després de cas, -eta; -alot; -es; -ota;     -olà; tots aquests monemes es diuen gramaticals perquè informen no del significat sinó d’una característica gramatical: diminutiu, augmentatiu, plural, despectiu o del lloc.

c) Prefixos i sufixos i infixos.
Mirem. ara, aquests exemples de famílies de paraules que tenen lexemes i morfemes.
Carbó, carboner, carboneria, carbonat, bicarbonat, ...
Veim que el lexema és carbó i els morfemes –er, -neria, -nat, -bi, aquest va davant el lexema i els altres van al darrere.
Pagar, pagador, pagadora, pagadors, impagat, ...
Aquí el lexema és pag i els morfemes –ar, -ador, -adora,- adors, .im, -at, com el cas anterior hi ha morfemes que van davant el lexema i altres que van darrere. Els que van davan es diuen prefixos i els que van darrere sufixos.
Però encara n’hi ha uns altres que van enmig, és a dir, van entre un lexema i un sufix.
Ferr, ferro, ferrer, ferralla, ferreter, ferret, ferreria, ferreteria, ... , aquest darrer cas hi trobam: ferr =lexema;  ferr-et; i ferr-et-eria. –et seria un infix.

d) La composició. Paraules noves. El guionet en les paraules compostes.
Podem fer paraules noves amb el que anomenam composició, que no és altra cosa més que fer paraules noves a partir d’unes altres ja existents. Es poden juntar un verb i un nom: caçamosques, guarda-robes, somiatruites, para-sol, paracaigudes, cerca-raons, parallamps, para-xocs, escanyapobres, ... Normalment s’ajunten les dues paraules i ja està, però, a vegades es posa un guionet, això passa en els casos en què la segona paraula comença per r, s, x.
També es poden combinar un nom i un adjectiu, un adjectiu i un altre adjectiu i un nom amb un altre nom.
Nom + adjectiu: floridablanca, , penya-segat, ratapinyada, panxacontent, ...
Adjectiu + adjectiu: sordmut, agredolç, afroamericà, primmirat, ...
Nom + nom:  filferro, autopista, figaflor, coliflor, capicua, ...
Per què ens serveix tot això? Per millorar l’escriptura: per exemple, escriuré casa amb a perquè la sent així, i també l’escriuré quan soni com a vocal neutra, caseta.

Resum

Monemes                         de gènere
Lexemes    Morfemes      de nombre
                   flexius           de persona
                                         de temps
                                         derivatius 
Prefixos –Lexemes – Infixos - Sufixos
Composició. Paraules compostes:
- Verb + nom
- Adjectiu + adjectiu
- Nom + adjectiu
- Nom + nom
Exercicis: seguint el quadre del resum, destria els lexemes i morfemes de les paraules següents (a), després classifica’ls en prefixos, infixos i sufixos (b):
1) Empaperar, desenvolupament, enriquidor, fluïdesa, acaramullat, caseteta, fums, cantarà, corregudes, empipadorament, transatlàntic, sempitern.
2) A partir d’aquestes paraules formen de compostes. Hi ha d’haver els quatre casos de verb + nom, adjectiu + adjectiu, nom + adjectiu i nom + nom.
Verbs: parar, espiar, tastar, ventar, somiar, salvar, penjar, salvar, cercar.
Adjectius: verd, blavós, roig, cel, obert, curt, ardent; blau, grana, blanc, dolç, agre, físic, químic.
Noms: sol, dimonis, olletes, focs, fil, aigua, truites, ferro,  vides,ferro,  metratge, robes, pit, carril, neu, all,compra, oli, escales, raons, venda.
Solucions:
1a) em – paper –ar;       des – envolupar – ment;  en     – ric- idor;     fluid – esa;
      morf- lex   - morf;   morf -    lex         - morf;  morf -  lex – morf;   lex   - morf
a      – caramull -at;        cas – et     – eta;     fum –s;         cant- arà;    corr –egud - es;
morf    - lex      - morf;    lex – morf – morf;  lex   -morf;  lex   -morf;  lex  - morf – morf;
empip –adora –ment; trans- atlant –ic;      semp –itern.
lex       -morf   -morf;    morf  -lex     -morf;  lex     - lex.
 1b) em – paper –ar;       des – envolupar – ment;  en     – ric- idor;     fluid – esa;
       pref               suf;       pref                          suf; pref            suf;                   suf;
a      – caramull -at;        cas – et     – eta;     fum –s;         cant- arà;    corr –egudes;
pref                     suf;               infix    suf;              suf;               suf;               suf
empip –adora –ment; trans- atlant –ic;      
                suf       suf;  pref               suf;                           .
2)
- Verb + nom: para-sol; espiadimonis; tastaolletes; ventafocs; somiatruites; salvavides; penja-robes; salvaescales; cerca-raons.
- Adjectiu + adjectiu: verdblavós; celobert; curtmetratge; blaugrana; agredolç; fisicoquímic. 
- Nom + adjectiu: aiguardent; pit-roig.
- Nom + nom: allioli; filferro; ferrocarril; compravenda.
Nota.- Hi ha algunes maneres més de fer paraules compostes, per exemple curtmetratge, està format per un adjectiu (curt) i un nom (metratge).  Per tant aquí tan sols en mostram una part.

Lliçó 4: Les paraules (categories gramaticals). Síl·labes. Separació de síl·labes. L’accentuació. El diftong i l’hiat. La dièresi. Els determinants. L’apòstrof. El substantiu; gènere dels substantius; formes dels substantius i adjectius. L’adjectiu; gènere i nombre. Els pronoms; classes. El verb; conjugacions verbals; temps i modes. Les preposicions. Les conjuncions. Les interjeccions. Els adverbis. Derivació. Mots compostos. Sinonímia i antonímia. Polisèmia i homonímia. Locucions i frases fetes. Barbarismes. Problemes lèxics. . Abreviatures. Símbols. Sigles i acrònims. Els numerals i els ordinals; l’ús del guionet.

Les paraules, tercer escaló i molt important per a l’escriptura. Hem de pensar que són unitats mínimes d’informació que designen un concepte. Amb les paraules feim les frases.

                                     Paraules
                    Monemes⬆
        Lletres⬆

Les paraules també se’ls designa com a categories gramaticals Una definició pràctica de paraula és quan diem: és un conjunt de lletres que expressen un concepte i que quan les escrivim van entre blancs.

Síl·labes. Cada paraula es pot dividir en parts més petites, però no ens referim al significat, això ja ho hem vist en els monemes, sinó a la pronunciació. Quan pronunciam una paraula pot tenir una sola síl·laba (un sol cop de veu), es diuen monosíl·labes; poden tenir dues síl·labes (dos cops de veu), són les bisíl·labes; si en tenen tres es diuen trisíl·labes; i polisíl·labes si en tenen quatre o més.
Exemples: Monosíl·labes: sol, pa, tu, ves, car, mar, ... Bisíl·labes: arbre, canta, pera, lluna, manta, passa, ... Trisíl·labes: cadira, esquadra, tamboret, símptoma, celistre, panera, ... Polisíl·labes: hamburguesa, política, escalivar, escandalosament, transatlàntic, fantàsticament, harmonioses, ...

L’accentuació. Distingim dues classes d’accent: la síl·laba tònica, o síl·laba que pronunciam més forta dins una paraula, i els accents gràfics, que són la retxeta volada que duen algunes paraules per indicar que aquella síl·laba és la tònica.
Del primer cas trobam que totes les monosíl·labes són tòniques; les bisíl·labes una és més forta, tònica, i l’altre feble o dèbil; les trisíl·labes en tenen una de tònica i dues febles, etc.
D’aquest darrer paràgraf subratllam les síl·labes tòniques: “Del primer cas trobam que totes les monosíl·labes són tòniques; les bisíl·labes una és més forta, tònica, i l’altre feble o dèbil; les trisíl·labes en tenen una de tònica i dues febles, etcètera.
D’aquest mateix escrit trobam algunes paraules que duen accent gràfic i les altres no. En duen: monosíl·labes, són, tòniques, bisíl·labes, és, més, dèbil, trisíl·labes, etcètera.

A quines paraules posam accent gràfic?
Primer: les classificam en agudes, planes i esdrúixoles (les agudes tenen la síl·laba tònica que és la darrera; les planes, la penúltima; i les esdrúixoles l’antepenúltima).
Segon: si són agudes miram si acaben en una d’aquestes dotze terminacions: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Si és el cas li posam la cometa volada damunt la darrera síl·laba. Si són planes miram si no acaben en una de les dotze terminacions anteriors, i si és el cas, posam l’accent gràfic damunt la penúltima síl·laba, que és la tònica. Si és esdrúixola, o sigui que duu la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba les posam accent a totes, sense excepció.

I les monosíl·labes? No duen accent gràfic, exceptuant algunes (ara són 15, abans eren més de 70) que duen accent per diferenciar el significat d’una altra que essent igual significa una altra cosa. Són aquestes: bé (adjectiu)/be (o me, xot), déu (ésser superior)/deu (nombre 10, 3a persona singular del present de deure), és (verb ser)/es (pronom), mà (part del braç)/ma (determinant, la meva), més (adverbi de quantitat)/mes (del calendari), món (esfera terrestre)/mon (determinant, el meu), pèl (cabell)/pel (article contracte per + el), què (en pregunta o exclamació)/que (quan no pregunta ni exclama), sé (del verb saber)/se (pronom), sí (afirmació)/si (condicional), sòl (el terra)/sol (astre) ,són (plural del ver ser)/son (ganes de dormir), té (verb tenir)/te (infusió; pronom), ús (del verb usar)/us (vosaltres)i vós (tractament respectuós)/vos (pronom, usat darrera el verb).

Quina classe d’accent posam? el tancat (´), o l’obert (`)? Recordem que el tancat és com el del castellà i l’obert és el més nostre.
Això depèn de la classe de vocal sobre la qual recau l’accent gràfic. Per saber-ho hem de recordar que 
Són obertes: la a, la (“ə”), e neutra, la ( “ɜ “), e oberta i la (“ᴐ”), o oberta.
Són tancades: la e (amb el so d’e castellana), la i, la o i la u.   
Llavors duen accent obert si van sobra una vocal oberta i duen accent tancat si van damunt una vocal tancada. Vegem alguns exemples: gràfic, ràpida; què?, pèsol; cèntim, dèbil; però, fòrum.  Entén,pretén; confí, síl·laba; racó, camió; túnel, bústia.

Resum de l’accentuació

Classes de paraules:
Agudes (accent a la darrera)         Planes (penúltima)       Esdrúixoles (antepenúltima)
Duen accent si acaben en a,          Si no acaben en una      Sempre
e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in    de les 12 terminacions
Duen accent obert : à, è (“ə”) i ( “ɜ “), ò (“ᴐ”). I tancat: é, í, ó, ú

Diftong. Hiat. Dièresi.
A l’hora de contar les síl·labes, que ens serveixen per l’escriptura i per l’accentuació, hem de saber que quan trobam dues vocals juntes poden fer un diftong (pronunciades en un sol cop de veu), o formen part de dues síl·labes (hiat). Vegem un i altre. Després comentarem la dièresi , aquells dos puntets que damunt una vocal indiquen que sona, o que forma hiat.

Diftong. 
Per més informació pots consultar aquesta pàgina web:
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52_03.htm
Un diftong és la pronunciació de dues vocals dins una sola síl·laba. Exemples: ai-re, quan, rei, ... Perquè hi hagi diftong hi haurà sempre una i, o una u.
Hi ha dues classes de diftongs: creixents i decreixents.
Abans recordarem que les vocals algunes són obertes i altres tancades, bé si miram el que s’anomena triangle vocàlic veurem que també n’hi ha de mitjanes.
Recordem que són obertes: a, ( “ɜ “) e oberta, (“ə”) e neutra, i (“ᴐ”) o oberta.
Són tancades la i i la u (necessàries per formar diftong), la e i la o.
Provau de mirar-vos la boca en pronunciar una a, o una e oberta i comparau-la en la pronuncia d’una i o d’una u. Veureu perquè se les dius obertes o tancades, respectivament.
Bé, així són diftongs creixents els formats per una i, o una u, seguits de qualsevol vocal. Exemples: les formes qüe, qüi, güe, güi (sense dièresi sonarien que, qui, gue, gui), qüestió, ubiqüitat, quatre, quota; guant, aigües, pingüí, aiguota, ...
A principi de paraula la i seguida d’una altra vocal: iogurt, ioga, iode, hiena, ...
La i o la u darrere una vocal: no-ia, de-ia, ve-uen, ...
Els diftongs decreixents començaran per una vocal oberta i acabaran amb una tancada (i,u). A vegades també se les diu vocals fortes (les obertes) i febles (les tancades).
Exemples de diftongs decreixents:   aire, rei, boira, cuina,  pau, peu, ciutat, coure, duu

Hiat.  Recordem que anomenam hiat a la pronuncia de dues vocals consecutives en sues sil·labes. Es poden donar quatre casos: dues vocals fortes seguides (po-e-ta, ca-os, ...); una vocal dèbil i una forta (dic-ci-o-na-ri, con-ti-nu-a-rà, ...); dues vocals que formarien diftong on la segona porta accent (ve-í, ...) i dues vocals que formarien diftong on la segona porta  dièresi  (ve-ïns, pe-ücs, ...).

Dièresi.  La dièresi és un signe consistent en dos petits puntets col·locats sobre una vocal, per indicar que se n'ha d'alterar la pronunciació.
S'empra damunt de les vocals i / u per indicar que aquestes vocals no formen diftong, sinó un hiat, amb la vocal anterior: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes.. En pronunciar una  u  que podria ser muda: ai-gües,  pas-qües.  Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l'ortografia no ens permeten accentuar: pa-ï-sos, ra-ïm, ve-ï-na, ru-ï-na, di-ürn, peülla. Quan una i entre vocals no fa de consonant: bis-ca-ï-na, in-clo-ï-a, ...

Classes de paraules. També dites categories gramaticals.
Són aquestes: determinant, nom, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.
Els determinants. Són una classe de paraules que acompanyen al nom donant-nos alguna informació respecte seu. Poden ser:
- Articles: informen sobre el gènere i el nombre del nom a qui acompanen. Són articles determinats en, na, el, la, els, les. Són articles indeterminats un, una, uns, unes.
- Demostratius: com diu el seu nom ens mostren una situació respecte del nom. Els que indiquen proximitat són aquest, aquesta, aquests, aquestes. I indiquen llunyania aquell, aquella, aquella, aquelles.
- Numerals: indiquen una quantitat. Són cardinals si expressen la quantitat exacta: un, dos, tres, quatre, ... ; ordinals quan expressen l’ordre en que apareixen: primer, segon, tercer, quart, ...; i partitius quan ens assenyalen una part: mig, terç, quart, ...
- Indefinits: també expressen una quantitat, però de forma imprecisa, cada, algun, altre, qualsevol, tot, cap, tal, mateix, cert, ambdós i divers.
- Quantitatius: assenyalen una quantitat global, però de forma imprecisa. Són determinants quantitatius variables (poden tenir femení i plural) quant, tant, molt, poc, tan, bastant i gaire. Són invariables gens, prou, massa, menys, força i que.
- Possessius: ens diuen la pertinença o possessió respecte del nom. Poden ser de 1a, 2a o 3a persones. Primera: meu, meva, meus, meves, nostre, nostra, nostres. Segona: teu, teva, teus, teves, vostre, vostra, vostres. Tercera: seu, seva, seus, seves.

L’apòstrof. És una cometa volada que indica l’elisió (pèrdua) d’una vocal àtona en contacte amb una altra vocal o h. Això passa en els articles masculins, un enemic, l’enemic; un hort, l’hort, ...; en els femenins, exceptuant si comencen per i o u àtones, exemples una era, l’era; una herba, l’herba, però la infantesa, la universitat, ...
També s’apostrofa la preposició de: d’aquí, d’allà, d’ençà, d’hortolà, ...
I també els pronoms personals febles: m’agrada, estima’m, te’n vas, ves-te’n, s’avisa, veure’s, l’encalça, encalça’l, n’agafa, agafa’n, veure’ns, explica’ls, ...

Contracció d’article i preposició a i de. Contraure és fer tornar més petita una cosa. Aquí, en lingüística contracció és ajuntar dues paraules fent-ne una de nova més petita que la suma de les anteriors. Els articles contractes són al i del (a + el i de + el), i els plurals als i dels. També es contrau per + el = pel i per + els = pels. Com a cas especial també és contrau l’abreviatura de casa (= ca) + l’article el = ca’l. Exemple ca’l metge. Un problema molt estès a Mallorca és posar bé l’apòstrof quan ajuntam ca + en, ja veim que toca ser ca’n ..., i en femení ca na ... Però ja sabem que l’hem vist escrit de moltes maneres, totes elles defectuoses, c’an, etc.


 Exercicis
1)  Escriu  la forma de l’article MASCULÍ (el o l’)corresponent als espais en blanc:

........ espinac  ....... helicòpter......ós     ...... abric   .....fred

........ unglot   ........ enemic  ...... oest  .....arròs ...... advocat

........ est      ........ 11     ...... hospital ......oncle   ...... abril

........ tap     ........ hort   ...... univers ......institut   ...... ull

........ costum  ........ últim   ...... estel .......urbà     ...... orgull

........ ajuntament   ...... lampista ......març  ...ajudant ....... oli

........ director  ..... ús  ...... agost ...... impermeable ....... ocell

2) I ara escriu la forma corresponent de l’article (la, l’) davant dels noms següents:

...... intel·ligència  ....... ull   ..... ídol   ...anormalitat     ...... ús

......... essa    ......... ira  ...... Isabel  ...... interès     ...... illa

......... iaia  ......... ungla...... higiene  ...... unió    ...... humitat

......... hivern ....... injecció ..... idea ..... instància ..... ostatge

......... urna ......... hisenda  ...... Irene ......italiana  ...... única

...... instal·lació  .... història ..... asimetria  ...infermera .... erra

... humiliació   .. historiador ... una i...altra          ... humorista             

.... humanista ... humanisme .... hall   .... hàmster ....humanitat

3) Torna a escriure els grups següents en singular:

les ungles ........................     els ianquis.............................

les importàncies .................    els hospitals..........................

les úlceres .......................     les innovacions......................

els humoristes .................     les intencions ........................

els iugoslaus .....................    les universitats ....................

les economies ...................   les esperances .....................

les ideologies ..................... les immoralitats .......................

les hienes ........................  els iogurts ..............................

les intrigues ...................    les emes ................................

les hipoteques ................     els insults ............................

4) Escriu el , la o l’ davant dels mots següents:


exemple

eme

una de la nit

entrepà

instrument

indústria

ira

ull

hàmster*

humitat

impertinència

iogurt

OTAN

11

hiat

anormalitat

investigació

hiena

enveja

història

invent

any

aixeta

higiene

unitat

aire

cassola

Imma

Haia

humor

agulla

ibèrica

abric

opinió

idealisme

idea

agost

Isabel

íntima

il·luminat

amistat

ou

ungla

humanitat

imatge

hulla

unça

ilíada

uniforme

ianqui

urna

ullada

ostra

última

italiana

hospitalització

úlcera

iglú

Irene

huitanta

5) Escriu en singular els SN següents: 

les advocades
els indis
les infermeres
els himnes
les interferències
les esses
les ales
les herbes
les iardes
les orelles
les illes
els óssos
les universitàries
els anglesos
les il·lusions
les americanes
els ungüents
les aigües
les imatges
els anells
les urgències
les habitacions
les indignades
els uniformes
les emes
els ous
els ordinadors
els interessos
els homes
les oques
les històries
les ires
els iogurts
els 11
els acusats
els inicis
els assassins
els arbres
els halls
els advocats
els humoristes
les anormalitats
els aprenents
les alienacions
les índies
els aragonesos

6) Escriu els antònims d’aquests mots:

la modèstia
 la immodèstia
la legalitat
 la il·legalitat
la correcció

la potència

la simetria

la normalitat

la moralitat

la capacitat

la perfecció

la credulitat

la puresa

l’adaptació

la maduresa

la reverència

la constància

la comprensió

l’existència

la paciència

la dignitat

l’honestedat

la reflexió

la mortalitat


7) Completa amb d o d’

sopa …… all
davant …. ema
pel·lícula …. intriga
horari …autobusos
aigua …. Aitana
partit … hoquei
sala … espera
pa … oli
pot … iogurt
festes … Alacant
misteri … Elx
professor …. institut
anell … or
orxata …. Alboraia
oli …. oliva
carrer … Alcoi
plaça …Ondara
mestre …. obres
ampolla …. iode
regla … ortografia
somriure …. hiena
llibre …. aritmètica
barri …. Harlem
meló ….Alger

8) Escriu l’article, la preposició DE i l’article o la contracció, apostrofats o no, segons corresponga:

a)      Hi ha una plaça vacant ............speaker per a l’estadi del Vila-real; penses presentar-t’hi?
b)      S’ha botat un senyal .......... stop i ha tingut un accident.
c)      I tu com t’impliques en una brega .................skinheads? Amb un braç trencat, oblida’t ......... handbol durant dos mesos!
d)     M’agrada molt .................sky-line de Benidorm: sembla una ciutat futurista.
e)      La policia relacionava el director .................snuff movies amb els crims investigats.
f)       Han detingut ....................hooligan que va agredir el seguidor valencianista.


Solucions
1)  Escriu  la forma de l’article MASCULÍ (el o l’)corresponent als espais en blanc:

......l’espinac  .......l’ helicòpter.....l’ós     ......l’ abric   ..el fred

.......l’ unglot   ........l’ enemic  ......l’ oest  .....l’arròs ......l’ advocat

........l’ est      ........l’ 11     ......l’ hospital ......l’oncle   ......l’ abril

...el  tap     ........l’ hort   ......l’ univers .....l’ institut   ......l’ ull

....el costum  ........l’ últim   ......l’ estel .......l’urbà     ......l’ orgull

........l’ ajuntament   ...el lampista ....el març  ...l’ajudant .......l’ oli

....el  director  .....l’ ús  ......l’ agost ......l’ impermeable .......l’ ocell

2) I ara escriu la forma corresponent de l’article (la, l’) davant dels noms següents:

..la  intel·ligència  .......l’ ull   .....l’ ídol   ..la anormalitat     ......l’ ús

......la  essa    ......la  ira  ...la Isabel  .....l’ interès     ......l’ illa

.....la  iaia  .........l’ ungla...la  higiene  ....la  unió    ...la humitat

.........l’ hivern ....la  injecció ...la  idea ...la instància .....l’ ostatge

.........l’ urna .........l’ hisenda  ....la Irene ......la italiana  ......l’ única

...la instal·lació  ...la història .....l’ asimetria  ..la infermera .... l’erra

..la  humiliació   ..l’ historiador ... una i...l’altra          ...l’ humorista             

....l’ humanista ... l’humanisme ..el  hall   ...el hàmster ....la humanitat

3) Torna a escriure els grups següents en singular:

les ungles ......l’ungla.........     els ianquis......el ianqui........

les importàncies ....la importància .....    els hospitals.....l’hospital.....

les úlceres ....l’úlcera.......     les innovacions.....la innovació.....

els humoristes ....l’humorista.....     les intencions ....la intenció...

els iugoslaus ...l’iugoslau ....    les universitats ....la universitat.....

les economies ....l’economia......   les esperances .....l’esperança....

les ideologies ....la ideologia......   les immoralitats ....la immoralitat.....

les hienes .....la hiena ............  els iogurts .....el iogurt.....

les intrigues ....la intriga .......    les emes ......la ema....

les hipoteques ...la hipoteca...     els insults ......l’insult...

4) Escriu el , la o l’ davant dels mots següents:

 l’
exemple
 la
ema
 la
una de la nit
l’ 
entrepà
 l’
instrument
 la
indústria
 la
ira
 l’
ull
 el
hàmster*
 la
humitat
 la
impertinència
 el
iogurt
 l’
OTAN
 l’
11
 l’
hiat
 l’
anormalitat
 la
investigació
 la
hiena
 l’
enveja
 la
història
 l’
invent
 l’
any
 l’
aixeta
 l’
higiene
 la
unitat
 l’
aire
 la
cassola
 l’
Imma
 l’
Haia
 l’
humor
 l’
agulla
 l’
ibèrica
 l’
abric
 l’
opinió
 l’
idealisme
 la
idea
 l’
agost
Isabel
 l’
íntima
 l’
il·luminat
 l’
amistat
 l’
ou
 l’
ungla
 l’
humanitat
 la
imatge
 l’
hulla
 l’
unça
 l’
ilíada
 l’
uniforme
 el
ianqui
 l’
urna
 l’
ullada
 l’
ostra
 l’
última

italiana
 la
hospitalització
 l’
úlcera
 l’
iglú
 l’
Irene
 l’
huitanta

5) Escriu en singular els SN següents: 

les advocades
 l’advocat
els indis
 l’indi
les infermeres
 la infermera
els himnes
 l’himne
les interferències
 la interferència
les esses
 la essa
les ales
 l’ala
les herbes
 l’herba
les iardes
 la iarda
les orelles
 l’orella
les illes
 l’illa
els óssos
 l’ós
les universitàries
 la universitària
els anglesos
 l’anglès
les il·lusions
 la il·lusió
les americanes
 l’americana
els ungüents
 l’ungüent
les aigües
 l’aigua
les imatges
 la imatge
els anells
 l’anell
les urgències
 la urgència
les habitacions
 l’habitació
les indignades
 la indignada
els uniformes
 l’uniforme
les emes
 la ema
els ous
 l’ou
els ordinadors
 l’ordinador
els interessos
 l’interès
els homes
 l’home
les oques
 l’oca
les històries
 la història
les ires
 la ira
els iogurts
 el iogurt
els 11
 l’11
els acusats
 l’acusat
els inicis
 l’inici
els assassins
 l’assassí
els arbres
 l’arbre
els halls
 el hall
els advocats
 l’advocat
els humoristes
 l’humorista
les anormalitats
 l’anormalitat
els aprenents
 l’aprenent
les alienacions
 l’alienació
les índies
 l’índia
els aragonesos
 l’aragonès

6) Escriu els antònims d’aquests mots:

la modèstia
 la immodèstia
la legalitat
 la il·legalitat
la correcció
 la incorrecció
la potència
 la impotència
la simetria
 la asimetria
la normalitat
 la anormalitat
la moralitat
 la immoralitat
la capacitat
 la incapacitat
la perfecció
 la imperfecció
la credulitat
 la incredulitat
la puresa
 la impuresa
l’adaptació
 la inadaptació
la maduresa
 la immaduresa
la reverència
 la irreverència
la constància
 la inconstància
la comprensió
 la incomprensió
l’existència
 la inexistència
la paciència
 la impaciència
la dignitat
 la indignitat
l’honestedat
 la deshonestedat
la reflexió
 la irreflexió
la mortalitat
 la immortalitat

7) Completa amb d o d’

sopa ……d’all
davant …. d’ema
pel·lícula ….d’intriga
horari …d’autobusos
aigua ….d’Aitana
partit … d’hoquei
sala … d’espera
pa … d’oli
pot … d’iogurt
festes …d’ Alacant
misteri … d’Elx
professor ….d’institut
anell … d’or
orxata …. d’Alboraia
oli …. d’oliva
carrer … d’Alcoi
plaça …d’Ondara
mestre ….d’obres
ampolla ….d’ iode
regla … d’ortografia
somriure ….d’hiena
llibre …. d’aritmètica
barri …. de Harlem
meló ….d’Alger

8) Escriu l’article, la preposició DE i l’article o la contracció, apostrofats o no, segons corresponga:

a)      Hi ha una plaça vacant ....d’speaker per a l’estadi del Vila-real; penses presentar-t’hi?
b)      S’ha botat un senyal ....d’stop i ha tingut un accident.
c)      I tu com t’impliques en una brega ....d’skinheads? Amb un braç trencat, oblida’t ...del.... handbol durant dos mesos!
d)     M’agrada molt ....l’sky-line de Benidorm: sembla una ciutat futurista.
e)      La policia relacionava el director ....d’snuff movies amb els crims investigats.
f)       Han detingut ....el  hooligan que va agredir el seguidor valencianista.

El substantiu.  Podeu consultar aquesta pàgina:
http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/substan.htm
El nom, o substantiu, és una paraula que té diverses lectures. Vegem-ne algunes:

Definició: el substantiu és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).

Gènere del substantiu: el gènere és totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení es forma de diverses maneres:
-  Generalment, afegint una -a al masculí; exemples: nin, nina; moix, moixa, cantador, cantadora; valent, valenta; vidu. vídua; ... Alguns femenins duen aparellat canvis ortogràfics: cus /cussa; enemic /enemiga; llop / lloba; nebot / neboda; ...
 - Els substantius que no són aguts i que acaben amb -e , -o , -u canvien aquesta vocal per -a ; exemples: alumne, alumna; 00; Andreu, Andrea (també Andreua o Andreva); ...
 - Afegint al masculí d'alguns substantius les terminacions -na , -ina , -essa ; exemples: cosí, cosina; gall, gallina; abat, abadessa; ...
-  Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs masculins acabats amb -or fan el femení en -riu i els acabats amb -òleg fan el femení en - òloga ; exemples: actor, actriu; antropòleg, antropòloga; ...
- Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al masculí i per al femení; amo / mestressa;
marit / muller; ase / somera; xot / ovella; ...
-  Hi ha substantius invariables; és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats amb -aire, -cida, -ista : el / la cantaire;  el / la homicida; el / la trompetista; ...
- Hi ha substantius d'una sola terminació que provenen, moltes vegades, d'adjectius: persa, jove, salvatge, àrab, màrtir, ...
 - Hi ha noms d'animals que són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella : la cadernera mascle / la cadernera femella; la serp mascle / la serp femella; ...
- Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení: dida /didot, ...

ALTRES ASPECTES
El gènere d'alguns substantius catalans no coincideix amb el dels castellans.
Són masculins: els afores (las afueras), els espinacs (las espinacas), un orde religiós (una orden religiosa), un avantatge (una ventaja), un estratagema (una estratagema), el compte (la cuenta), el front (la frente), el pendent (la pendiente) , el corrent (la corriente), un full de paper(una hoja de papel), el senyal (la señal) , el costum (la costumbre), els tèrmits (las termitas), el deute (la deuda), el llegum (las legumbres), un titella (una polichinela), el dubte (una duda), el lleixiu (la lejía), un bacteri (una bacteria).
 Són femenins: una amargor (un amargor), una anàlisi (un anàlisis), la claror (la claridad),les postres (los postres), una esplendor (un esplendor), una àncora (un àncora), la síncope (el síncope), una olor (un olor), la marató (el maratón), la síndrome (el síndrome), la remor (el rumor), una aroma (un aroma), la sida (el sida), la resplendor (el resplandor), la cercavila (el pasacalles), la vodka (el vodka), la suor (el sudor), la dent (el diente), una allau (un alud), ...  
Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení, com ara: el mar / la mar, el sucre / la sucre, un art / una art, el vessant / la vessant, ...
Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere: el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada);  un editorial (article) una editorial (empresa); el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament); el llum (aparell) la llum (claror, corrent elèctric); un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament); el son (dormida) la son (ganes de dormir); el terra (sòl, paviment) la Terra (planeta); el clau (de clavar) la clau (d'obrir portes); el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia); el pols (batec) la pols (partícules);  el pudor (modèstia) la pudor (mala olor); el vall (excavació) la vall (entre dues muntanyes); ...

El nombre del substantiu: distingim entre singular (un) i plural (dos, o més)
- En general, el plural es forma afegint una -s al singular; exemples: llibre, llibres; actriu, actrius; pop, pops; llençol, llençols; ...
- Si el mot acaba amb -a àtona, el plural es fa amb la forma -es . Això fa que, a vegades, hi hagi alguns canvis ortogràfics. Exemples: cadira, cadires; carreta, carretes; llibreta, llibretes; ... També, càrrega, càrregues; platja, platges; plaça, places; aigua, aigües; etc.
- La majoria dels noms acabats amb vocal tònica afegeixen -ns ; exemples: mà, mans; camió, camions; pi, pins; bessó, bessons; ...
- Els masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx fan el plural amb -os ; exemples: vers, versos; comerç, comerços; eix, eixos; despatx, despatxos; ...
- Les paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os ; per exemple: disc, discs o discos; gust, gusts o gustos; text, texts o textos; desig, desigs o desitjos; ...
- Dupliquen la -s una sèrie de mots acabats en -as -es -is -os –us. Els principals són aquests:
cabassos, accessos, anissos, arrossos, arcabussos, capatassos, excessos, passadissos, cossos, barnussos, compassos, interessos, tapissos, mossos, bussos, domassos, progressos, vernissos, terrossos, embussos, embarassos, aiguavessos, canyissos, ossos, pallussos, matalassos, successos, calabossos, tramussos, nassos, retrocessos, esbossos, passos, repassos i traspassos.
- Però no la dupliquen casos com: asos, permisos, abusos, gimnasos, pagesos, països, o nusos.
Mots invariables (que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural):       
– Tots els mots no aguts que acaben amb -s :  llapis, cactus, alferes, bíceps, ...
– Els femenins aguts que acaben amb -s : la ics, la urbs,
– Els noms dels dies de la setmana: el dilluns i els dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres.
– Alguns altres: temps, bis, fons, plus, pus.
Hi ha uns quants mots acabats amb - x o - ç que només afegeixen una -s per formar el plural: apèndixs, hèlixs, tòraxs, falçs, índexs, vèrtexs, ...

Certs mots no tenen forma per al singular: les acaballes, les bermudes, les pessigolles,
els afores, els calçotets, les postres,  les alicates, les noces, les setrilleres, les beceroles, els pantis, els sostenidors, i algun altre.

Classes de substantius
Segons la seva extensió , el nom substantiu es pot classificar en:
Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa ...)
Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d'un ésser ( Joan, Maria, Massanella, Alcúdia, l'Índia, ...)
Segons el significat por ser:
Concret: s'aplica a elements materials ( taula, aigua, gos...)
Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament ( amor, idea, ...)
Col·lectiu: designa un conjunt d'individus (exèrcit, alumnat, eixam, ...)
Comptable: admet els determinants numerals cardinals ( una cadira,dos llapis ,...)
Incomptable (o no comptable): no admet que els cardinals els acompanyin(diners, sucre...)
Segons la seva formació pot ser:
Simple: format per un sol mot: mar , coca .
Compost: caçamosques , para-xocs .
Segons el seu origen :
Primitiu: no format a partir d'altre mot: cor .
Derivat: té el seu origen en un mot primitiu. Els derivats poden ser:
Patronímics : derivats del nom del pare: Peris , de Pere.
Gentilicis : del lloc de procedència com anglès , valencià .
Augmentatius : mitjançant sufixos: animalot , casota , manassa .
Diminutius : mitjançant sufixes disminueixen el significat: cusset .
Despectius : amb un sufix expressen menyspreu: gentussa .

RESPECTE DEL SINTAGMA NOMINAL
El nom és el nucli del SN i pot anar acompanyat d'altres elements: els determinants ( el, la, aquest, el meu, la meva, un, una ...), que el determinen, i el complement del nom, que en precisa el significat. El complement del nom pot estar format de diverses maneres. (Veure la lliçó del Sintagma)

Resum  

El nom o substantiu
Definició       Génere                                   Nombre                                          Classificació
                      Masculí                                    Singular                                           Segons:
                      Femení                                     Plural                                          - l’extensió
Formació:   afegint una a                               afegint una s                               - el significat
                     canviant e,o,  u, per una a         afegint –ns                                  - la seva formació
                      afegint –na, -ina, -essa             canviant a per -es                       - el seu origen
                      altres casos com:                      alguns afegeixen –os
                       canvis: -or per –riu; etc.          d’altres en –sos I en –ssos
                       n’hi ha que no canvien            alguns són invariables
                       altres amb formes distintes    hi ha plurals que no tenen singular
                       afegint mascle o femella         alguna altra particularitat
                       alguna altra particularitat  

   Exercicis: 
1)  Fes un comentari a cada una d’aquestes paraules segons la característica referent al masculí o al femení, al singular o al plural. Per exemple: afores (no té forma singular) , deute (és masculí, un deute) ... , calor, llegum, olor, síndromes, marge, compte, resta, cercavila, titella, pebre, allau, anàlisi, corrent, postres, dubte, resplendor, espinacs, dent, suor, front, llit, xocolata, remor, aromes.

2) Completa el quadre:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
ca




vaca





baronesses


lleons


gallina


assistent






mallorquines
home




neboda




infermers




secretàries
oncle




germana


actor






fadrines


sastres


deessa




cavalls




alumnes

3) ) Escriu el plural dels noms següents i, en acabar, agrupa’ls segons la manera com s’han format.
Nin, dia, raó, peix, text, plaça, anglès, egua, platja, taca, avís, despatx, cotxe, menorquí, gust, llaç, interès, tros, desig, estanc.
Afegeixen una -s 
nins
...



Canvien a per es
dies
...
Afegeixen –ns
raons
...
Afegeixen –os
peixos
...
Afegeixen  -sos
interessos
...

Solucions
Exercicis: 
1)  Fes un comentari a cada una d’aquestes paraules segons la característica referent al masculí o al femení, al singular o al plural. Per exemple: afores (no té forma singular) , deute (és masculí, un deute) ... , calor (pot ser masculí o femení, el calor i la calor), llegum (és masculí, el llegum), olor (femení, una olor), síndromes (plural de síndrome, paraula femenina, la síndrome d’Estocolm), marge (masculí, un marge), compte (masculí, un compte; recorda el compte aritmètic, el conte de la Blancaneus, i el comte d’Aiamans), resta (femení, la resta, compte, i la part que queda d’un tot) , cercavila (paraula composta del verb cercar i el substantiu vila), titella (considerat masculí, un titella, però el DCVB li dona les dues formes: masculí i femení), pebre (masculí, un pebre, augmentatiu, pebrot), allau (és femení, una allau de gent baixava ...), anàlisi (una anàlisi biològica, per tant femení; plural  unes anàlisis), corrent (masculí, el corrent, corrent d’aigua, elèctric, d’opinió, et.), postres (no té singular, masculí, són els postres), dubte (masculí, és tenir un dubte), resplendor (femení, la resplendor de la lluna ...), espinacs (posam espinacs (uns) a l’ensalada –o amanida-?,o sigui, masculí), dent (li surt una dent, femení), suor (femení, una suor freda li recorria l’esquena), front (masculí, el front de la cara, de la guerra, ...) llit (masculí, llit per dormir, llit del torrent, ...), xocolata (xocolata negra, o blanca, femení), remor (una remor insistent, femení; no confondre amb rumor), aromes (plural d’aroma, una fina aroma, femení).

2) Completa el quadre:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
ca
cussa
cans
cusses
bou
vaca
bous
vaques
baró
baronessa
barons
baronesses
lleó
lleona
lleons
lleones
gall
gallina
galls
gallines
assistent
assistenta
assistents
assistentes
mallorquí
mallorquina
mallorquins
mallorquines
home
dona
homes
dones
nebot
neboda
nebots
nebodes
infermer
infermera
infermers
infermeres
secretari
secretària
secretaris
secretàries
oncle
tia
oncles
ties
germà
germana
germans
germanes
actor
actriu
actors
actrius
fadrí
fadrina
fadrins
fadrines
sastre
sastressa
sastres
sastresses
déu
deessa
déus
deesses
cavall
egua
cavalls
egües
alumne
alumna
alumnes
alumnes

3) ) Escriu el plural dels noms següents i, en acabar, agrupa’ls segons la manera com s’han format.
Nin, dia, raó, peix, text, plaça, anglès, egua, platja, taca, avís, despatx, cotxe, menorquí, gust, llaç, interès, tros, desig, estanc.
Nins, dies, raons, peixos, textos, places, anglesos, egües, platges, taques, avisos, despatxos, cotxes, menorquins, gustos, llaços, interessos, trossos, desitjos, estancs.
Afegeixen una -s 
nins
cotxes
gusts
desigs
estancs



Canvien a per es
dies
places
agües
platges
taques
Afegeixen –ns
raons
menorquins
Afegeixen –os
peixos
textos
anglesos
avisos
despatxos
gustos
llaços
desitjos
Afegeixen  -sos
interessos
trossos
                    
L’adjectiu: gènere i nombre
L' adjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional. Un adjectiu és la paraula que explica com són les coses, persones, idees o qualsevol entitat que pugui ser designada amb un nom substantiu. L' adjectiu és una paraula que modifica el nom indicant-ne qualitats. Hi ha adjectius de dues terminacions ( verd, verda ) i adjectius d'una sola terminació ( amable) . Aquests últims són invariables pel que fa al gènere
Tradicionalment s'ha considerat que l'adjectiu té tres graus: positiu o pur, quan l'adjectiu està usat en la seva forma ordinària; comparatiu, quan s'usa per contrastar dues realitats (cas de major , per exemple); grau superlatiu, quan expressa el punt màxim o mínim d'una gradació (com òptim o divertidíssim, per exemple).

El gènere. Formació dels femenins en els adjectius
Encara que en els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la dels substantius (vegeu la lliçó anterior), cal tenir present que hi ha molts adjectius d'una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.
Acabats amb
singular masculí i femení
plural masculí i femení
casos especials
-bleamable, feble, possibleamables, febles, possibles
-al / -el / -il
normal, fidel,
difícil
normals, fidels,
difícils
anòmal/a, paral·lel/a,
tranquil/ il·la
-ar / -orescolar, superiorescolars, superiorsavar/a, rar/a, incolor/a
-ant / -entelegant, obedientelegants, obedientssant/a, atent/a, content/a, lent/a
-aagrícola, persaagrícoles, perses
-ealegre, jovealegres, jovesnegre/a, apte/a, agre/a, culte/a

Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural.
Acabats en
Singular, masculí i femení
Plural masculí
Plural femení
-aç
capaç
capaços
capaces
-iç
feliç
feliços
felices
-oç
veloç
veloços
veloces

Formació del femení a partir del masculí
- Generalment, afegint una -a al masculí: bonic - bonica; prim - prima; net – neta; ...
- Els adjectius que no són aguts i que acaben amb -e , -o , -u canvien aquesta vocal per  a: ample – ampla; fondo – fonda; ateu – atea; ...

El nombre a l’adjectiu
- En general, el plural es forma afegint una -s al singular: gran/grans, ...
- Si el mot acaba amb -a àtona, el plural es fa amb la forma -es . Això fa que, en alguns casos, hi hagi alguns canvis ortogràfics: obliqua/obliqües, ...
- La majoria dels noms acabats amb vocal tònica afegeixen -ns : bo/bons, ...
- Els masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx fan el plural amb -os : complex/complexos, ... 
- Les paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os : mitx, mitxs o mitxos, ...

- Dupliquen la -s una sèrie de mots acabats amb: -as -es -is -os –us. Exemples: pallús/ pallussos; ... Però no la dupliquen casos com: francesos, ...

Resum

Adjectiu (definició)
Gènere                                            Nombre
Masculí                Femení               Singular                 Plural
Normal:              masculí + a                                       Singular + s
Casos especials
-acabats en –ble, -al, -el,- il, -ar
-or, -ant, -ent, -a, -e tenen la mateixa forma          Afegeixen s
Però hi ha algunes excepcions: anòmal, tranquil, negre, ...
- acabats en –aç, -iç, -oç, tenen la mateixa forma en singular i diferents en plural. Ex. capaç, capaç, capaços, capaces, ...
- Altres casos tenen a veure en si acaben en a tònica, o àtona; en –s, -ç, -x, ix, tx; fan plural en –os. I uns pocs que dupliquen la s, procés, processos, ...
Exercicis
1) Copia el quadre següent:

Masculí
singular 
Femení
singular
Masculí 
plural 
Femení 
plural  
Acabats en consonant
 (plural +s)
curt
buit
fred
tranquil
curta
buida
freda
tranquil·la
curts
buits
freds
tranquils
curtes
buides
fredes
tranquil·les
Acabats en consonant 
(plural +os)
seriós
mixt
gras
fosc
seriosa
mixta
grassa
fosca
seriosos
mixtos
grassos
foscos
serioses
mixtes
grasses
fosques
Acabats en -o, -e, -u
minso
ample
europeu
minsa
ampla
europea
minsos
amples
europeus
minses
amples
europees
Acabats en -ç
feliç
audaç
veloç
tenaç
feliç
audaç
veloç
tenaç
feliços
audaços
veloços
tenaços
felices
audaces
veloces
tenaces

2) Respon: a partir de l’adjectiu, seguint les quatre classes de terminacions, com es forma el femení singular i els masculí i femení plurals?

3) Copia el quadre d’adjectius que ve a continuació.

Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
Acabats en -ble
possible
amable
possible
amable
possibles amables
possibles amables
Acabats en -ar,   -or
particular
superior
particular
superior
particulars superiors
particulars superiors
Acabats en -al,   -el, -il
actual
fidel
fàcil
actual
fidel
fàcil
actuals
fidels
fàcils
actuals
fidels
fàcils
Acabats en -ant, -ent
elegant
amargant
diferent
intel·ligent
elegant
amargant
diferent
intel·ligent
elegants
amargants
diferents
intel·ligents
elegants
amargants
diferents
intel·ligents

4) Respon: per què són iguals els masculins i femenins singulars i els masculins i femenins plurals?

5) Completa els buits amb els adjectius corresponents:
singular
plural
masculí
femení
masculí
femení
groc




lletja


amè





pesats




precioses


rics


tranquil·la



6) Torna a escriure els grups de paraules, sintagmes nominals, tot canviant-ne el gènere.
Masculí
Femení

- La noia simpàtica

- El jardiner treballador


- Els artistes famosos



- Les carnisseres xerraires

- El marit cansat



- Les cosines llunyanes


7) Ara canviant-ne el nombre:
Singular
Plural

- Uns veïns solidaris


- Aquelles senyores grans

- La cussa espavilada


- Aquest home seriós



- Les amigues preocupades

- El continent perdut



Solucions
1) Copia el quadre següent:


Masculí
singular 
Femení
singular
Masculí 
plural 
Femení 
plural  
Acabats en consonant
 (plural +s)
curt
buit
fred
tranquil
curta
buida
freda
tranquil·la
curts
buits
freds
tranquils
curtes
buides
fredes
tranquil·les
Acabats en consonant 
(plural +os)
seriós
mixt
gras
fosc
seriosa
mixta
grassa
fosca
seriosos
mixtos
grassos
foscos
serioses
mixtes
grasses
fosques
Acabats en -o, -e, -u
minso
ample
europeu
minsa
ampla
europea
minsos
amples
europeus
minses
amples
europees
Acabats en -ç
feliç
audaç
veloç
tenaç
feliç
audaç
veloç
tenaç
feliços
audaços
veloços
tenaços
felices
audaces
veloces
tenaces

2) Respon: a partir de l’adjectiu, seguint les quatre classes de terminacions, com es forma el femení singular i els masculí i femení plurals?
El femení singular es forma a partir del masculí afegint una a, o canviant la o, la e o la u finals per una a, mentre que els acabats en ç no canvien, tenen la mateixa forma que el masculi.
El masculí plural es forma a partir del singular afegint una s o uns os.
I el femení plural totes les formes acaben en es, canviant la a del singular o afegint-la en el cas dels acabats en ç.

3) Copia el quadre d’adjectius que ve a continuació.

Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
Acabats en -ble
possible
amable
possible
amable
possibles amables
possibles amables
Acabats en -ar,   -or
particular
superior
particular
superior
particulars superiors
particulars superiors
Acabats en -al,   -el, -il
actual
fidel
fàcil
actual
fidel
fàcil
actuals
fidels
fàcils
actuals
fidels
fàcils
Acabats en -ant, -ent
elegant
amargant
diferent
intel·ligent
elegant
amargant
diferent
intel·ligent
elegants
amargants
diferents
intel·ligents
elegants
amargants
diferents
intel·ligents

4) Respon: per què són iguals els masculins i femenins singulars i els masculins i femenins plurals?
Perquè són adjectius d’una sola terminació, és a dir tenen la mateixa forma per al masculí que pel femení.

5) Completa els buits amb els adjectius corresponents:
singular
plural
masculí
femení
masculí
femení
groc
groga
grocs
grogues
lleig
lletja
lletjos
lletges
amè
amena
amens
amenes
pesat
pesada
pesats
pesades
preciós
preciosa
preciosos
precioses
ric
rica
rics
riques
tranquil
tranquil·la
tranquils
tranquil·les

6) Torna a escriure els grups de paraules, sintagmes nominals, tot canviant-ne el gènere.
Masculí
Femení
El noi simpàtic
- La noia simpàtica

- El jardiner treballador

La jardinera treballadora
- Els artistes famosos

Les artistes famoses
Els carnissers xerraires
- Les carnisseres xerraires

- El marit cansat

La muller cansada
El cosí llunyà
- Les cosines llunyanes


7) Ara canviant-ne el nombre:
Singular
Plural
Un veí solidari
- Uns veïns solidaris

Aquella senyora gran
- Aquelles senyores grans

- La cussa espavilada

Les cusses espavilades
- Aquest home seriós

Aquesta dona seriosa
L’amic preocupat
- Les amigues preocupades

- El continent perdut

Els continents perduts

El pronom
Els pronoms personals 
Etimològicament la paraula pronom vol dir "en lloc del nom". Hi ha diversos tipus de pronoms: els personals, els demostratius, els possessiue, els numerals, els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els relatius.
Els pronoms personals es classifiquen en forts (tònics) i febles (àtons). S'anomenen pronoms personals perquè gairebé sempre substitueixen una persona, malgrat que alguns poden substituir un adjectiu, un adverbi, etc. L'element substituït s'anomena antecedent.
Val la pena mirar aquesta pàgina que explica tota la casuística dels pronoms personals.
http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/pronom.htm
Els pronoms personals forts
Els pronoms personals forts
   Persona                                       Singular                                      Plural
 1a persona                                     jo                                                nosaltres
                                                       mi (1)                                         nós (2)
 2a persona                                     tu                                                vosaltres
                                                                                                           vós
 3a persona                                     ell                                                ells
                                                       ella                                               elles
                                                       vostè                                            vostès
 Reflexiu                                         si (1)                                            si (1)
                                                        ell mateix                                    ells mateixos
                                                        ella mateixa                                 elles mateixes
(1) si i mi sempre van precedits de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense, envers.
(2) nós és un tractament majestàtic que antigament s'usava principalment en el clero i la noblesa.
- Els pronoms personals forts substitueixen noms de persona, duen accent tònic i podem pronunciar-los sols. Es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs: qui parla: jo, nosaltres. Qui escolta: tu, vosaltres. Ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles. 
- A part d'aquestes formes tenim els pronoms vostè/ès i la forma vós: la forma vostè/ès es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona. El pronom vós també es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona. El pronom vós també es refereix a una persona que escolta, però emprant el verb en 2a persona del plural.
- A l'hora d'escriure una carta has de tenir en compte el grau de formalitat que té i decidir amb quina forma dd tractament l'escriuràs: de tu, si amb el destinatari hi ha intimitat, franquesa, familiaritat. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs ens 2a persona del singular. De vostè, quan hi ha una relació de respecte, fredor i distància. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs n 3a persona. De vós, quan hi ha una relació de respecte cordial i amistosa. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 2a persona del plural. Aquest tractament és el que es recomana en el llenguatge administratiu, oficial i comercial.
- De vegades utilitzam la forma del possessiu, en comptes del pronom personal fort, darrere d'algunes preposicions; exemple: Col·loca't davant meu, (no: Col·loca't davant mi.)
- El pronom personal fort nosaltres es pot utilitzar com a plural de modèstia (o d'autor).

Els pronoms personals febles
 Són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l'oració. Els pronoms febles presenten grafies diferents segons si van davant o darrere del verb. Cal, a més, tenir en compte el gènere i el nombre del complement que substitueixen perquè la substitució sigui adequada.
 - Els pronoms febles corresponents als pronoms personals forts són els següents:
          Davant del verb                                                         Darrere del verb
 Em; em diu                       M'; m'afaito                     'm; canta'm                    -me; van obligar-me
 Et; et parla                         T'; t'aixeques                  't; banya't                        Te; van telefonar-te
 Es; es vesteix                     S'; s'enganxa                  's; llevi's                          -se; va adormir-se
 Ens; ens canta                    Ens; ens diem                 'ns; conta'ns                    -nos; deixau-nos
 Us; us agrada                     Us; us alceu                    -us; veure-us                   -vos; preneu-vos
 Es; es dutxen                      S'; s'abracen                    'ls; escolti'ls                    -se; van examinar-se

 

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)